dimecres, 28 de desembre del 2016

CARTIPÀS 5: Un Davallament de Gaspar Requena

Treiem a la llum el número 5 de cARTipàs. El trobareu en PDF al meu perfil d'Academia.edu (secció CARTIPÀS) en companyia dels números anteriors:


 Ací també podeu llegir el contingut:

Gaspar Requena, Davallament. Museu de la Seu de València


Entre els fons exposats del Museu de la Seu de València hi ha una taula que representa el Davallament de Crist. Vuit personatges en diferents actituds sobre un fons amb arquitectures clàssiques i el cel cobert de núvols de tempesta composen l’escena. Una imatge carregada de dramatisme que s’accentua gràcies a les línies diagonals que formen Crist, Josep d’Arimatea i la Magdalena en contraposició a les perpendiculars de la creu i les escales.

Al nostre entendre es tracta d’una obra de Gaspar Requena (ca. 1515 - després de 1585), pintor nascut a Montesa. Especialment aclaridores per a fer l’atribució al pintor són les figures de Crist, Nicodem i Josep d’Arimatea, que permeten identificar més fàcilment la personalitat de l’autor que la resta de les figures inferiors.

L’escena deriva directament d’un Davallament de Joanes del Museu de Belles Arts de Castelló, i en realitat, el reprodueix literalment. De nou trobem una relació molt estreta entre Requena i Joanes. És coneguda, per la documentació i per l’estudi de les pintures, la col·laboració al llarg dels anys dels dos pintors, on Requena assimila el seu estil i fins i tot imita els seus models.

La taula de Castelló pertany a l’etapa final de la producció de Joan Macip, amb una cronologia vers 1570-1575. Així es dedueix, entre altres aspectes, pels colors roses, blaus i grocs àcids i vibrants que fa servir. En aquests anys o posteriorment cal situar, per tant, el Davallament de Gaspar Requena, que recrea fins i tot el cromatisme. En la dècada dels 70 Requena torna a estar instal·lat a València, on apareix bastant documentat realitzant diversos treballs, després de haver residit a la ciutat de Xàtiva alguns anys.

Ja hem assenyalat que els trets fisonòmics de Crist, Nicodem i Josep d’Arimatea delaten la pinzellada de Requena. Pel que fa a les Maries i Joan ha intentat seguir més fidelment els tipus humans de Joanes, com es veu als rigorosos perfils classicistes d’una de les Maries i la Magdalena, o amb la quasi frontalitat de sant Joan que alça la vista. Les arquitectures del fons, inclosos l’obelisc i la piràmide tan característics dels paisatges de Joanes, en canvi, són més boirosos gràcies a les tonalitats blaves. De tota manera, no assoleix la qualitat ni la concepció de l’obra del Museu de Castelló, resultant les figures i l’escenografia en general un tant teatrals.

Una altra versió del Davallament atribuïda a Joanes, amb addició als laterals d’un donant masculí a l’esquerra i un femení a la dreta, ambdós de perfil, es conserva en col·lecció particular de València (92 x72 cm).


Joanes, Davallament. Museu de Belles Arts de Castelló

Beatriu Navarro i Buenaventura
Josep Lluís Cebrián i Molina


BIBLIOGRAFIA

BENITO DOMÈNECH, F. (2000): “Descendimiento”, dins Joan de Joanes. Una nueva visión del artista y su obra. València, Generalitat, cat. 63, pàg. 162-163.
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll. (1992): “Difusió del patrimoni històric i artístic (I)”, Papers de la Costera, 7-8, 1992, pàg. 177-188.
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2016): “Pintura del segle XVI a Xàtiva: Miquel Esteve, Martí Torner, Mestre d’Alzira, Gaspar Requena”, dins Navarro i Buenaventura, B. (ed.): Pintura i patrimoni històric a Xàtiva. Actes de les VII Jornades d’Art i Història Xàtiva 3, 4 i 5 d’agost de 2015. Xàtiva, Ulleye, pàg. 155-202.
FERRER ORTS, A.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; CEBRIÁN I MOLINA, J. LL.; FERRER DEL RÍO, E. (2015): “Tres pinturas valencianas inéditas de Joanes, Requena y Espinosa”. Boletín de Arte, Universidad de Málaga, 36, pàg. 219-222.
HERNÁNDEZ GUARDIOLA, L. ; FERRER ORTS, A.; LÓPEZ AZORÍN, M. J.; GÓMEZ LOZANO, J. M. (2015): Gaspar Requena, pintor valenciano del Renacimiento (ca. 1515 – después de 1585). Xàtiva, Ulleye, 2015.
NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; CEBRIÁN I MOLINA, J. LL. (2014): “Noves atribucions al pintor Gaspar Requena”. Revista de la Safor, anuari del CEIC Alfons el Vell, 5, pàg. 67-80.
NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; CEBRIÁN I MOLINA, J. LL. (2016): “Una nova obra de Gaspar Requena. A propòsit de la peça del trimestre del Museu de la Seu de València”. Cartipàs 4. En línia: https://www.academia.edu/29502565 i http://artpatrimoni.blogspot.com.es/2016/10/questionem-la-peca-del-trimestre-del.html

dijous, 22 de desembre del 2016

Un tast: Macip i el Mestre de Xàtiva





La resta de l'article el trobareu al número 26 de la revista ALBERRI (Centre d'Estudis Contestans) que s'acaba de publicar a Cocentaina. 
Pàgines 170-187.
19 fotografies en blanc i negre.
Bibliografia 
"Vicent Macip aprenent del Mestre de Xàtiva:
el retaule de Santa Anna de Cocentaina"

dilluns, 19 de desembre del 2016

Vicent Macip aprenent del Mestre de Xàtiva: el retaule de Santa Anna de Cocentaina

Al darrer n° 26 de la revista anual ALBERRI del CEC (Centre d'estudis contestans) hem publicat un article on descobrim que el pintor Vicent Macip (pare de Joan de Joanes) fou un dels aprenents del Mestre de Xàtiva.


"En la part alta de l'antiga plaça del Mercat de Cocentaina, dalt de la font, molt prop de la peixateria vella i del palau comtal dels Corella, hi havia una capella medieval dedicada a Santa Anna..."

dimarts, 13 de desembre del 2016

Subhasten un calvari del Mestre de Xàtiva/Artés

A Madrid subhasten un calvari del "Mestre d'Artés". Amb aquest nom de laboratori es denomina la segona fase estilística del "Mestre de Xàtiva". Seria una bona peça per al Museu de Belles Arts de Xàtiva, el qual no té cap obra del Mestre de Xàtiva/Artés, si hom considera que el retaule de les Santes s'ha atribuït al "Mestre de Borbotó".     ;-)
La taula de la subhasta pertanyia a la col•lecció de Manuel González Martí.

Mestre de Xàtiva/Artés
 

dilluns, 12 de desembre del 2016

Descobriment: Vicent Macip fou aprenent del Mestre de Xàtiva

Hem descobert que el pintor Vicent Macip (pare de Joan de Joanes) va ser aprenent del Mestre de Xàtiva. Acabem de publicar un article sobre aquesta nova per a la Història de la pintura valenciana. Quan m'arribe la revista en paper faré un post ampliant la informació. 

Vicent Macip. Sta. Úrsula. Museu de BBAA de València

dissabte, 10 de desembre del 2016

Un Crist de Joan Ortiz i un plafó de Sant Rafael

Joan Ortiz. Crist del Calvari

He penjat en Academia.edu un parell d'articles sobre taulelleria del segle XIX. Es tracta d'alguns plafons devocionals de l'Alcúdia de Crespins, dos dels quals vam atribuir al pintor Joan Ortiz:


i



St. Rafael i Tobies

divendres, 9 de desembre del 2016

La glòria de Vicent Macip

Descendiment de Vicent Macip

El pintor Vicent Macip, probablement nascut a Albaida, és el darrer gran pintor valencià d'estil flamenc, en la frontissa dels segles XV i XVI. I també un gran pintor del primer renaixement, mà a mà, amb el seu fill Joan Macip (alias Joan de Joanes). No es pot entendre cabalment l'obra de Joanes sense la de son pare, perquè Joanes a més de ser el seu fill biològic, fou el seu hereu artístic en el millor sentit, paternal, del l'accepció. A París subhasten aquesta taula del Descendiment, obra de Vicent Macip. París val una missa... com va dir el rei hugonot. Una peça digna per a ingressar en el Museu de Belles Arts de València...

Donació Orts-Bosch. Museu de Belles Arts de València

dilluns, 28 de novembre del 2016

El plafó de St. Onofre en retabloceramico.net

Han penjat en retabloceramico.net el PDF de l'article sobre el St. Onofre desaparegut de l'Alcúdia de Crespins.

diumenge, 27 de novembre del 2016

Pintura del segle XVI a Xàtiva: Miquel Esteve, Martí Torner, Mestre d'Alzira, Gaspar Requena

Miquel Esteve. Xàtiva


Disponible en Academia.edu la separata del treball d'investigació "Pintura del segle XVI a Xàtiva: Miquel Esteve, Martí Torner, Mestre d'Alzira, Gaspar Requena", on realitzem diverses atribucions a aquests pintors:



Martí Torner

Martí Torner. Noli me tangere

Martí Torner renaixentista

Mestre d'Alzira: Àngel custodi

Mestre d'Alzira

Gaspar Requena

Llibre publicat l'any 2000 a Xàtiva
Galeria de prelats xativins, desapareguda, publicada per Ventura Pascual

El retaule de Sant Miquel i Santa Magdalena del Mestre de Xàtiva i una predel·a del Mestre d'Altura

Mestre d'Altura. Seu de Xàtiva

Disponible en Academia.edu la separata del treball d'investigació "El retaule de Sant Miquel i Santa Magdalena del Mestre de Xàtiva i una predel·a del Mestre d'Altura", on atribuïm al Mestre d'Altura una predel·la conservada al Museu de la Seu de Xàtiva:



Mestre de Xàtiva

dissabte, 19 de novembre del 2016

Fumerals de la Costera

Poblacions de la Costera que tenen o han tingut fumerals de rajola


Ahir es va presentar a Xàtiva el llibre Els fumerals de rajola de Xàtiva, monuments de la industrialització.

Situació dels tres fumerals de la Paperera de St. Jordi de Xàtiva




Situació dels fumerals de l'Almàssera, les Garrafes i els Xinesos

Porta desapareguda de la fàbrica d'Aparici amb el fumeral darrere. L'Alcúdia de Crespins

dimecres, 16 de novembre del 2016

Els fumerals industrials de rajola, el llibre

El fumeral més alt del País Valencià (50 metres) a la Paperera de St. Jordi de Xàtiva

Els nostres fumerals són els nostres minarets, sovint més bonics que els minarets de les ciutats d'Orient, on els viatgers s'extasien sempre tocats de la mania de trobar bell en una altra part allò que no adverteixen a casa seua.
L'Emulation, 1893.

dilluns, 14 de novembre del 2016

El Mestre de Borbotó i el retaule de la Torre de Canals

Retaule del Judici Final i el cavaller de Colònia. Torre de Canals

Ja podeu baixar-vos en Academia.edu el PDF del treball d'investigació: "El Mestre de Borbotó i el retaule de la Torre de Canals".
Fins ara només es trobava a text complet però sense il·lustracions. Ara trobareu l'edició sencera, amb el millor repertori fotogràfic d'obres del Mestre de Borbotó publicat fins el moment.
El Mestre de Borbotó és un pintor que cal posar en relació directa amb els obradors dels anomenats Mestre d'Artés i Mestre de Xàtiva.

Dues taules xativines de Nicolau Falcó

St. Nicolau i St. Donís. Museu de Belles Arts de Xàtiva   

Acabe de pujar a Acadèmia.edu (a text complet i amb totes les il·lustracions) el PDF del treball d'investigació: "Dues taules xativines de Nicolau Falcó". Falcó fou un pintor valencià del segles XV-XVI.

Lamentació. Seu de València

diumenge, 6 de novembre del 2016

Miquel Esteve. Ull esquerre de la Mare de Déu de la Consolació

Obra de vers 1520. Presbiteri de l'església del convent de la Consolació de dominiques del Portal Fosc a Xàtiva.

 

dimecres, 2 de novembre del 2016

Troballa arqueològica a Xàtiva

Un amic m'informa que s'ha trobat a la seua finca, en la sospedrada d'un mur, aquesta pedra que tenia la part treballada oculta. No he anat encara a veure-la, però pel que s'aprecia a les fotografies podria tindre una cronologia medieval i tractar-se d'un fragment de nervadura historiada, amb la figura d'un cap masculí barbat. També podria tractar-se d'un permòdol raconer...


La peça a més de mostrar signes evidents d'emblanquinat conserva també restes de la policromia original. 


És possible que l'origen fora alguna casa de camp medieval de la zona que contenia elements arquitectònics del gòtic civil.

dimarts, 1 de novembre del 2016

Ja es pot adquirir on line el llibre dels fumerals de Xàtiva

Les llibreries Proteo i Prometeo ja tenen a la venda on line, al preu de 15€, el llibre Els fumerals de rajola de Xàtiva, monuments de la industrialització




 En la descripció catalogràfica hi ha un error, l'idioma no és el castellà.

dissabte, 29 d’octubre del 2016

L'atribució de la predel·la de Gaspar Requena en PDF

En Academia.edu trobareu en PDF l'atribució que hem fet a Gaspar Requena de la predel·la del Museu de la Seu de València:


Gaspar Requena, St. Vicent Ferrer. Museu de la Seu de València
 

dimecres, 26 d’octubre del 2016

Ix el vostre poble al llibre dels fumerals de Xàtiva?


Els fumerals de rajola de Xàtiva, monuments de la industrialització (ISBN 978-84-944837-8-3) no és pas un llibre de campanar, a l'estil de "que boniques són les xumeneres del meu poble". A més, és clar, dels fumerals xativins, recull els de la comarca de la Costera i molts valencians. Fins i tot he inclós de París o un del poble de ma mare (Pedro Muñoz, Castella la Manxa) que fou construït per un mestre d'obres valencià. 
Al llibre trobareu fotografies de fumerals d'aquestes poblacions, per ordre d'aparició:

La Pobla Llarga
Novelda
Vinalesa
Alacant
La Pobla del Duc
València
Carcaixent
Castelló de la Ribera
Manises
Sogorb
Onda
Benicarló
Alzira
Villena
Paterna
Alfara de l'Horta
Gandia
Vallada
Moixent
L'Alcúdia de Crespins
Canals
Muro
Pedro Muñoz
Bunyol
Annauir 

La Torre, València

Onda
València

Alfara de l'Horta

dilluns, 24 d’octubre del 2016

Qüestionem la peça del trimestre del Museu de la Seu de València



Una nova obra de Gaspar Requena:
a propòsit de la peça del trimestre del Museu de la Seu de València

Beatriu Navarro i Buenaventura
Josep Lluís Cebrián i Molina


Al remodelat Museu de la Seu de València acaben de penjar la nova peça del trimestre (octubre-desembre de 2016). Es tracta d’un banc compost per tres escenes on s’hi representa d’esquerra a dreta sant Domènec, Crist Patiens amb un àngel i sant Vicent Ferrer. 

Obra de Gaspar Requena. Fot. web del museu

Han titulat la peça “predela de Nicolás Borrás”; així consta al web i al propi Museu. I consideren que formaria part d’un retaule desaparegut. L’obra, procedent de l’antic Museu diocesà, fou restaurada als anys 80 del segle XX i al web es poden veure fotografies en blanc i negre anteriors a la intervenció:



Però, en la nostra opinió, es tracta clarament d’una pintura de Gaspar Requena (ca. 1515 - després de 1585), pintor de Montesa amb taller a València, amic i soci de Joan de Joanes. Res a veure per tant amb Nicolau Borràs, llevat que tots dos són seguidors de Joanes.
Al mateix Museu tenen exposat un retaule incomplet de la Puríssima i Sant Antoni Abat, obra que ha estat atribuïda en 2009 a Gaspar Requena. Sembla que no s’han adonat que, en realitat, aquesta predel·la protagonista del trimestre pertany al retaule de Gaspar Requena esmentat. La predel·la i el retaule presenten estil, cronologia i mides que s’ajusten perfectament. A més, sobre tot, cal tenir present la descripció que féu Elies Tormo l’any 1932 (Valencia: Los Museos, II. Madrid, Centro de estudios históricos, pàg. 121, núm. 103) per a concloure que les dues obres formen part del mateix conjunt, amb una iconografia coincident: el retaule de sant Antoni, aleshores al Museu diocesà, constava d’onze taules, bones pintures de finals del segle XVI, i provenia de Xulilla. Al centre hi ha sant Antoni Abat i la Puríssima, sant Cristòfol i el Baptista a l’esquerra, i a la dreta sant Francesc i sant Andreu. A la predel·la, sant Domènec, Crist Patiens i sant Vicent Ferrer. I finalment a la polsera, santa Bàrbara, sant Miquel, santa Llúcia i l’Àngel custodi del regne. Per tant, no tenim cap dubte que la “peça del trimestre” és, en realitat, la predel·la del retaule de Xulilla dedicat a la Puríssima i sant Antoni que va pintar Gaspar Requena, que s’exposa, a pocs metres, al mateix Museu.
Com Elies Tormo ja indicà quines advocacions tenia la polsera actualment “perduda” i coneixem l’estructura del retaule, només caldria escorcollar entre les pintures socarrimades conservades, per tal de localitzar les dues polseres laterals. Potser així tindríem el retaule complet.

 
Fotomuntatge del retaule de Gaspar Requena

Bibliografia bàsica sobre Gaspar Requena:

CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll. (1992): “Difusió del patrimoni històric i artístic (I)”, Papers de la Costera, 7-8, 1992, pàg. 177-188.

CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2016): “Pintura del segle XVI a Xàtiva: Miquel Esteve, Martí Torner, Mestre d’Alzira, Gaspar Requena”, en Navarro i Buenaventura, B. (ed.): Pintura i patrimoni històric a Xàtiva. Actes de les VII Jornades d’Art i Història Xàtiva 3, 4 i 5 d’agost de 2015. Xàtiva, Ulleye, pàg. 155-202.

FERRER ORTS, A.-AGUILAR DÍAZ, C. (2009): “Noves pintures atribuïbles a Gaspar Requena `el Jove´ (ca. 1530-ca. 1603) i el seu taller”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXXV, pàg. 424-431.

FERRER ORTS, A.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; CEBRIÁN I MOLINA, J. LL.; FERRER DEL RÍO, E. (2015): “Tres pinturas valencianas inéditas de Joanes, Requena y Espinosa”. Boletín de Arte, Universidad de Málaga, 36, pàg. 219-222.

HERNÁNDEZ GUARDIOLA, L. ; FERRER ORTS, A.; LÓPEZ AZORÍN, M. J.; GÓMEZ LOZANO, J. M. (2015): Gaspar Requena, pintor valenciano del Renacimiento (ca. 1515 – después de 1585). Xàtiva, Ulleye, 2015.

NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; CEBRIÁN I MOLINA, J. LL. (2014): “Noves atribucions al pintor Gaspar Requena”. Revista de la Safor, anuari del CEIC Alfons el Vell, 5, pàg. 67-80.