dijous, 4 de febrer de 2016

La torre de la Casa de la Ciutat de Xàtiva


Des de l’Edat Mitja fins el segle XIX Xàtiva va tenir un edifici municipal exempt, de caràcter monumental, que estava situat entre els carrers de la Corretgeria, Noguera, la Presó i la plaça de les Corts. Patí una reforma renaixentista al segle XVI i una altra posterior al XVIII. Després vingué la decisió de traslladar l’Ajuntament a l’antic convent de Sant Agustí i enderrocar l’antiga Casa de la Ciutat. Un error de futur, igual que enderrocar les muralles i els portals. I una pèrdua enorme per al patrimoni arquitectònic xativí. De “pelotazos” urbanístics i bombolles immobiliàries hi ha hagut en totes les èpoques.
De l’antiga Casa de la Ciutat xativina s’han conservat uns plànols (planta i alçat de la façana més recent al carrer de la Corretgeria). Només coneixem una fotografia de la façana de darrere, de caràcter secundari, abocada al carrer de Noguera i la plaça del Mercat. En la imatge es veu la major part de la torre medieval de l’edifici, construïda de rajola massissa, la qual s’aprecia al dibuix de 1563 de l’holandès Anthonie van den Wijngaerde. En la cantonada hi havia una font junt a l’escalinata (al mateix indret encara hi ha una font successora) i aquest racó desconegut de la ciutat em porta a la memòria el cantó de la Llotja de València que mira al Mercat Central.
Així com altres ciutats veïnes, com és el cas d’Alzira, van saber conservar les antigues Cases de la Ciutat com a màxim exponent de l’arquitectura històrica civil, l’Ajuntament de Xàtiva, des d’aleshores, ha vagat gratis, arquitectònicament parlant, per diversos edificis. Primer, durant un segle, a l’exconvent dels agustins, un edifici desamortitzat molt allunyat de les necessitats funcionals de l’arquitectura municipal, i sobre tot de les escenogràfiques, tan importants en la posada en escena del teatre polític. Després, el trasllat al Banc d’Espanya de l’Albereda, un bunker bancari franquista cedit pel govern central, d’arquitectura espantosa i distribució interior enforfoguida.
Sí, és cert, trobem a faltar, i molt,  l’antiga Casa de la Ciutat.