dilluns, 10 de setembre del 2018

L'ermita de Sant Joan de Xàtiva

Ruïnes de l'ermita en l'actualitat. Fot. Joan Quilis

El passat mes d'agost, durant la visita realitzada al Museu de la Llosa de Ranes i l'ermita de Santa Anna de Xàtiva (X Jornades d'Art i Història), l'historiador Joan Quilis me va preguntar sobre la localització de la desapareguda ermita de Sant Joan. Un mes després hem fet una visita a les ruïnes d'aquest edifici oblidat.
L'ermita de Sant Joan és esmentada als llibres de visites pastorals del segle XVII que conserva l'Arxiu de la Seu. Per aquell temps els patrons, la família Rotglà, no tenien molta cura de l'edifici i el visitador eclesiàstic prohibia celebrar misses mentre no l'arreglaren.
 
Ruïnes de l'ermita sobre el monticle, amb la Font de St. Joanet al peu. Anys 80

Jo havia escrit sobre l'ermita de Sant Joan al Llibre d'Estudis de la Llum de les Imatges de Xàtiva 2007 (p. 576-577), i més recentment al llibre Pintura sobre taula a Xàtiva (p. 249-250). Però el cas és que no havia tornat des dels anys 80, moment en el qual vaig realitzar, com sempre, unes poques diapositives. 

Ruïnes de l'ermita als anys 80

Ara hem localitzat aviat l'indret, en la partida de Sant Joanet, no gaire lluny del cementeri de la Llosa. Hi ha la bassa de Sant Joan, alimentada per la Font de Sant Joan que naix al barranquet, ara oculta per la vegetació. Amb aquestes coordenades vos situareu molt prop de la font i per tant, als peus del turonet de l'ermita:

latitud 39º 1.721'N
longitud 0º 31.499'O

Perpetuem així la memòria de l'edifici, perquè des dels anys 80 he vist que en les immediacions s'han realitzat transformacions agrícoles. La bassa actual tampoc no és l'antiga abandonada que vaig vore fa vora trenta anys. La muntanyeta de Sant Joan està delimitada per dos barrancs, a l'esquerra el de Sant Joan i a la dreta un de més modest i curt. Precisament és el barranc de Sant Joan qui delimita en aquest paratge els termes municipals de la Llosa de Ranes i de Xàtiva; més avall és afluent del barranc de Carnissers. Al cim, situat a poca altura, hi ha diversos murs de l'edifici i pels vessants molta ceràmica i rajoles antigues, de les massisses, algunes d'elles fins i tot senceres.
Probablement, igual que la desapareguda ermita de la Mare de Déu de la Seu de la Font Quintana, el santuari tingué un origen medieval.