dimarts, 28 de juny del 2016

L'obra del pintor Llucià Calado i l'esplendor de la taullelleria valenciana

Ja podeu baixar-vos l'article a text complet en PDF que hem publicat en la revista Recerques del Museu d'Alcoi. 

Llucià Calado. Sòcol d'Oriola

Llucià Calado fou qui pintà els sòcols de taulells de St. Domènec d'Oriola i Sant Pasqual de Xàtiva (Beneficència). Punxeu:

dimecres, 22 de juny del 2016

Presentació de la revista Recerques del Museu d'Alcoi

Hi publiquem un treball d'investigació sobre taulelleria valenciana del segle XVIII, on diem qui va pintar el sòcol ceràmic de la capella de Sant Pasqual en l'església de Sant Onofre el Nou de Xàtiva.
Núm. 25 de la revista Recerques del Museu d'Alcoi.
Presentació: 28 de juny de 2016

Llucià Calado.
Els ducs de Gandia al sòcol de Xàtiva

dilluns, 20 de juny del 2016

Troballa d'un retaule de Xàtiva "cremat en la guerra": els Principats de la Consolació



 
Durant la Guerra d’Espanya (1936-1939) una part considerable del patrimoni artístic xativí fou destruït o va canviar de mans interessadament. I també moltes obres van ser salvades i recuperades per al conjunt de la societat i les generacions futures. Però des d’aquells moments de destrucció i de confusió, hem perdut la pista de diverses pintures sobre taula que atresoraven les esglésies de Xàtiva: entre d’altres la Mare de Déu de l’Armada del segle XIV, el retaule de l’ermita de Santa Anna pintat pel Mestre de Perea en el segle XV, o ja pertanyents al segle XVI obres com les portelles que va pintar el Mestre de Borbotó per al retaule escultòric de la Pietat encara conservat o el retaule del Judici Final del pintor manxec Fernando Yáñez de l’Almedina. La prudència ens recomana esmentar algunes d’aquestes obres perdudes com “desaparegudes en 1936”, perquè tampoc no tenim constància que en efecte totes foren destruïdes o anaren a parar a la foguera. Qui sap, si algun dia no apareixeran algunes encara que siga fragmentàriament? Aquesta esperança s’ha fet realitat en l’obra d’art que vos presentem.

Un dels plaers més grans que puc tindre com a historiador de l’Art i com a xativí és fer públic que hem identificat un retaule del segle XVI, d’aquells “cremats o destruïts” en la guerra. Un retaule la major part del qual no fou destruït i ha arribat estalvi fins els nostres dies, malgrat conservar alguns estralls de l’assalt al convent de la Consolació del Portal Fosc, perquè en aquell moment van cegar els ulls de diversos personatges en la zona més accessible. Ens referim al retaule dels Principats, una de les obres pictòriques més interessants del patrimoni artístic xativí perdut... que hem retrobat ara. I pintat per la mà del Mestre d’Alzira, un dels artistes renaixentistes valencians més importants del primer terç del segle XVI. 



En la clausura del convent de monges dominiques del Portal Fosc, prop de la porta d’accés, hi havia fins 1936 un retaule dedicat als Principats angèlics. A començaments del segle XX Elies Tormo en el llibre Las tablas de las iglesias de Játiva i Manuel González Simancas en l’Inventari de Patrimoni Artístic que va realitzar per al govern espanyol, en parlen. Encara el van poder admirar i el van descriure molt minuciosament. Malgrat que no es coneixien fotografies, la descripció detallada d’aquests autors i la iconografia tan singular del retaule, pràcticament una obra única, tot sumat a les característiques físiques de l’obra, la cronologia i l’estil, ens ha conduït a descobrir que aquell retaule desaparegut en la guerra no va ser destruït, sinó que encara es conserva en mans privades tal i com va quedar el dia que el van traure del convent en 1936. Abans de la guerra conservava cinc tauletes més de la predel·la, la central dedicada a Crist sostingut per àngels. Aquestes tauletes estan pendents de localitzar, si és que realment es van salvar. L’obra descoberta és obra del Mestre d’Alzira, un pintor del qual ja tenim a Xàtiva setze taules que li vaig atribuir fa anys en el retaule major de l’església de Sant Pere: la polsera, la predel·la i la taula de la Coronació de Maria.

El retaule dels Principats és de format rectangular vertical. En la meitat superior conté un grup d’àngels que sostenen corones. Són àngels custodis. L’àngel central podria ser l’Àngel custodi del Regne de València o fins i tot l’Àngel custodi de la ciutat de Xàtiva: Àngel Custodi de Déu infinit / guardeu la ciutat de dia i de nit / per a que no entre el mal esperit. La historiografia pensa que el retaule dels principats estava situat en la capella elevada que hi havia sobre el Portal Fosc de la muralla, conegut també com Portal de València. No gaire lluny trobem encara el carrer de l’Àngel, denominació que fa referència, com és evident, a aquest àngel custodi del portal, el qual, finalment, ens ha pogut mostrar el seu rostre renaixentista de mirada fixa.

A la banda inferior hi ha un grup d’homes i dones. La parella principal, possiblement els comitents, ocupa un lloc preferent, com si es tractaren de personatges de la noblesa. Les monges de començaments del segle XX pensaven que es tractava de l’escena de l’arribada de les monges de Barcelona per a fundar el convent en 1520. També podria tractar-se del virrei Ferran d’Aragó (duc de Calàbria) i la virreina Na Germana de Foix, el quals visitaren Xàtiva en 1526. És possible que en aquella ocasió el duc de Calàbria visités les dominiques del Portal Fosc perquè hi tenia una filla monja, sor Jerònima d’Aragó, encara adolescent. Però aquesta parella principal que focalitza el centre de la zona inferior de la taula no porta riques vestidures virreials ni gaire elegants. Podria tractar-se també d’En Francesc Fenollet i Centelles, i la seua dona, Na Francesca Ferrer, senyora de Faldeta (vora Manuel). En Francesc era benefactor de l’orde dominic i el matrimoni pertanyia al cercle cortesà dels virreis esmentats.

Les possibles identificacions de l’escena són encara hipòtesis provisionals de treball. De moment, aquest estiu publicarem el treball d’investigació “Pintura del segle XVI a Xàtiva”, on tractem més extensament aquest retaule que hem recuperat de l’oblit; i també estudiem la Mare de Déu de la Consolació, obra que hem atribuït al pintor de Xàtiva Miquel Esteve (Vegeu Levante El Mercantil Valenciano, edició de la Costera, 18-5-2016, pàg. 24). Podreu llegir el treball sobre aquestes pintures en el Llibre d’Actes de les VII Jornades d’Art i Història.


[Article publicat al diari Levante - El Mercantil Valenciano (edició la Costera - la Canal - la Vall d'Albaida), dissabte, 18 de juny de 2016, pàg. 38-39] .

xativa-llibres.com

dissabte, 18 de juny del 2016

Descobrim el retaule dels Principats de la Consolació de Xàtiva que havien "cremat en la guerra"

El retaule dels Principats de la Consolació se salvà de la guerra


Hem descobert el retaule dels Principats, del segle XVI, que fins 1936 estigué al convent de la Consolació de Xàtiva, d'aquells que "havien cremat en la guerra", però no va ser així. Vegeu avui dissabte el diari Levante - El Mercantil Valenciano (edició de la Costera - La Canal - La Vall d'Albaida) on publiquem un article:

http://www.levante-emv.com/costera/2016/06/18/troballa-dun-retaule-cremat-guerra/1433671.html

Tot s'explica més extensament en una investigació que publiquem molt pròximament al Llibre d'actes de les VII Jornades d'Art i Història:

xativa-llibres.com

dissabte, 11 de juny del 2016

Àngel Custodi del Regne de València

Joan de Joanes. Àngel Custodi del Regne de València. Museu de la Seu de València


diumenge, 22 de maig del 2016

Diumenge de portes obertes. València 2016

Portes obertes al convent dels dominics de València i visita a l'església de Sant Felip Neri a saludar els Reis d'Orient de Miquel Esteve.

Elm sobre la fossa de la virreina Mencia de Mendoza

Claustre gòtic de St. Domènec

Miquel Esteve, Reis d'Orient
 

dijous, 19 de maig del 2016

La Mare de Déu de la Consolació de Xàtiva, una obra del pintor Miquel Esteve

Levante - EMV, 18-5-2016


 Portal Fosc de Xàtiva

El convent de dominiques del Portal Fosc de Xàtiva és conegut en el món de la Història de l’Art per custodiar en la clausura el cèlebre tríptic de Santa Anna pintat per Joan de Joanes. La tradició relaciona aquest retaulet amb el duc de Calàbria i la seua filla Jerònima d’Aragó, la qual va ingressar com a monja al segle XVI. La importància del retaule portàtil de Joanes ha eclipsat altres obres artístiques que conserven les dominiques xativines. Sense anar més lluny, trobem la taula titular, la Mare de Déu de la Consolació que presideix l’església, oberta al públic totes les vesprades. Aquesta obra renaixentista relegada, considerada fins avui d’autoria “anònima”, l’atribuesc ací, per primera vegada, al pintor xativí Miquel Esteve. Ens trobem, per tant, davant l’única obra del pintor que conserva la ciutat on va nàixer. És un dels artistes més importants del Renaixement valencià en el primer terç del segle XVI, hereu de l’estil leonardesc dels Ferrandos, dos pintors de la Manxa (Fernando de l’Almedina i Fernando Llanos) que van realitzar associats les portes del retaule major de la Seu de València entre els anys 1507 i 1510. Es pensa que Esteve va col·laborar amb els Ferrandos en aquesta obra de gran qualitat realitzada per a la catedral, molt deutora de la pintura de Leonardo da Vinci. En aquest sentit, Miquel Esteve fou continuador de l’estil leonardesc en la pintura renaixentista valenciana, fins i tot després que els Ferrando marxaren del regne.

En 1518 els jurats de la Ciutat de València van encomanar a Esteve les pintures al fresc de la volta de la capella que tenien en la desapareguda Casa de la Ciutat, situada en l’actual jardí de tarongers vora el palau de la Generalitat. Algunes d’aquestes pintures s’han conservat als museus municipals de la capital valenciana. El Museu de Belles Arts de València té exposades de forma permanent algunes obres del pintor: el retaule de Sant Vicent Ferrer (procedent de Museros), una Sagrada Família, un Sant Agustí i un Sant Miquel Arcángel (procedent de Montesa), a banda d’altres obres més conservades en el depòsit. També és obra seua el conegut retaule de Sant Antoni Abat de Llucena.


Mare de Déu de la Consolació. Xàtiva



La Mare de Déu de la Consolació de Xàtiva és una pintura de Miquel Esteve que es pot datar al voltant de 1520, l’any en el qual es va establir la comunitat de dominiques procedent de Barcelona. Sembla que aquesta taula va substituir una més antiga, possiblement del segle XIV, que hi havia a la capella elevada situada sobre el Portal Fosc. En arribar les monges fundadores i conservar l’advocació del portal com titular del nou convent immediat, potser el deteriorament de la taula vella va aconsellar encarregar a Esteve una obra nova. L’encàrrec al pintor podria haver estat una iniciativa de les monges o fins i tot dels jurats de Xàtiva, ja que la capella del portal era de patronat municipal. El cas és que l’artista xativí es veuria obligat a inspirar-se en l’anterior imatge pictòrica de la Mare de Déu de la Consolació, i d’aquí, l’aspecte arcaic, una mica com d’icona, en què han reparat els pocs historiadors que s’han detingut en la pintura. Esteve va morir uns anys després, en 1527; fet que recull d’alguna manera la llegenda i els goigs de la imatge, malgrat que aquests texts literaris situen la mort de l’autor en un moment immediatament posterior a la conclusió de l’obra. 
 
Calvari. Museu de Belles Arts de València


Tinc la impressió que Miquel Esteve, a més de preservar l’aspecte de la imatge medieval anterior per motius devocionals, es va inspirar també, parcialment, en la Mare de Déu del Pinturicchio que aleshores hi havia a la Capella de les Febres en la Seu Vella de Xàtiva, construcció iniciada en 1497 per Francesc de Borja, bisbe de Teano. Esteve coneixeria segur aquesta obra pictòrica importada d’Itàlia. I segons un contracte de 1511, els Ferrando conclourien el retaule renaixentista inacabat d’aquesta segona capella borgiana de la Seu Vella de Xàtiva. La taula de la Mare de Déu de les Febres de Bernardino di Betto (Il Pinturicchio) es pot admirar ara mateix en l’exposició de les Corts Valencianes, allotjades en el palau dels Borja de la ciutat de València.

Els trets del rostre de la Mare de Déu de la Consolació de Xàtiva i el cap del xiquet pertanyen de forma manifesta a l’estil d’Esteve. El cap infantil és idèntic al que trobem en la Sagrada Família de l’església de Rocafort. El xiquet de Xàtiva sosté un rètol de cal·ligrafia encara gòtica amb la inscripció: Ego sunt via veritas et vita, “jo sóc el camí de la veritat i la vida”. El rostre de la Mare de Déu de la Consolació és similar al de Santa Maria Magdalena al peu de la creu en el Calvari del retaule de Sant Vicent Ferrer del Museu de Belles Arts de València, obra procedent del convent també dominic de Museros. A més, trobem en la imatge mariana de Xàtiva els dits de dues falanges en compte de tres que caracteritzen l’anatomia de les mans en les figures humanes que pintava Miquel Esteve.

Sagrada Família de Rocafort


Tinc en premsa un treball d’investigació sobre la taula de la Consolació (i la seua atribució a Miquel Esteve) junt a altres pintures renaixentistes de Xàtiva d’autoria diversa. A més, acabem de publicar un llibre sobre l’artista, Miquel Esteve pintor leonardesco de Xàtiva, en companyia dels historiadors de l’Art Lorenzo Hernández Guardiola i Beatriu Navarro i Buenaventura; obra que no recull la peça inèdita del pintor que protagonitza aquest article.

[Article publicat al diari Levante -El Mercantil Valenciano (edició de La Costera - La Canal - La Vall d'Albaida, 18 de maig de 2016, pàg. 24]