divendres, 29 de juny del 2018

Un Naixement del Mestre de Perea

Mestre de Perea. Fot. Ansorena

M'escriu l'historiador Francisco Marco des de les antípodes per fer-me saber que a meitat de juliol se subhasta a Madrid aquesta taula valenciana. Les dimensions són de 59 x 43 cm. 
El catàleg veu l'obra propera a l'anomenat Mestre de Xàtiva, però en la meua opinió cal atribuir-la al Mestre de Perea, autor del desaparegut retaule de l'ermita de Santa Anna de Xàtiva.

dilluns, 11 de juny del 2018

El Castell de Montesa a Scripta


Acabe de publicar a SCRIPTA (Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna de la Universitat de València) una ressenya del llibre El castillo y sacro convento de la Orden de Montesa, de Josep Cerdà i Juan Carlos Navarro, obra publicada per la Universitat Politècnica de València. La podeu llegir en PDF ací
Aquest llibre del castell de Montesa podeu trobar-lo a la Biblioteca Municipal de Xàtiva.


divendres, 8 de juny del 2018

El Mestre d'Onil


El proper divendres dia 3 d'agost de 2018 presentaré en les X Jornades d'Art i Història a Xàtiva una ponència sobre el Mestre d'Onil, un pintor dels segles XV-XVI. 


Profeta Sacaries. Onil

dimarts, 15 de maig del 2018

Restauració del fumeral de Bonet

El palau medieval d'Alfara i el fumeral del rajolar de  Bonet

L'ampliació del campus universitari d'Alfara de l'Horta (Universitat Cardenal Herrera) s'ha encetat amb la restauració del fumeral del desaparegut rajolar de Bonet. La universitat ja va restaurar fa anys, en instal·lar-se en la població, el fumeral de Roc que s'enlaira vora l'edifici del rectorat; un exemplar de fust serpejant únic al país.

Desmuntant la bastida després de la restauració

La conclusió de les obres de restauració, en aquest cas per iniciativa privada, consolida aquest monument de la industrialització que enriqueix el patrimoni històric d'Alfara, l'Horta Nord i el País Valencià.
 
Detall de la llanterna amb la corona i les restes del parallamps

Pujant la bastida


Les dues riberes del barranc del Carraixet, des de Bètera fins a la mar, ofereixen una ruta intensa de fumerals de rajola, amb exemplars que no sols testimonien els antics rajolars d'Alfara i Foios, sinó també la indústria de Bètera o les màquines de vapor dels pous de reg a motor. 


Muntatge de la bastida



Enhorabona!

dilluns, 23 d’abril del 2018

El fortí del Grau Vell de Sagunt


Fa anys, en dues ocasions havia intentat localitzar sense èxit i des del Port de Morvedre, la Torre del Grau Vell. Ara, amb el GPS des de Puçol, i travessant una mena de PAI industrial abandonat en terra de marjal, he arribat al monument situat vora mar, al sud del port actual, no gaire lluny de la fàbrica del gas i la cimentera. 
El Grau Vell de Morvedre és un fortí dels segles XVI-XVII-XVIII i un carrer de cases de pescadors. Hi ha també una esglesiola i una escola construïdes als anys 50 ó 60 del segle XX. En aquest indret avui desballestat estigué el port marítim dels ibers i els romans. Només arribar m'ha vingut al cap una novel·la arqueològica que vaig llegir per primera vegada quan tenia 12 anys: Sonnica la cortesana, de Blasco Ibáñez, publicada en 1901. La platja de roca que allotjava el port de l'antiga Arse està coberta ara per escòria de la siderúrgia desapareguda, amb pedres rovellades.
El fortí renaixentista, propietat de l'estat espanyol, està abandonat i en estat de ruïna. Destaca el baluard de carreus de pedra i gargòles de canó, amb l'escut esborrat de la Corona, jo diria que la dels Àustries, amb la rosca del Toisó d'or.



 

Darrere del baluard presideix l'edifici militar una torre i més enllà encara trobem la plaça d'armes amb un pou d'aigua dolça. No és corrent trobar aigua dolça vora la mar. A l'edifici defensiu s'afegeix una caserna o magatzem per al control de les mercaderies. Encara resten bones reixes de ferro forjat en alguns finestrals. 
 




Localització amb GPS: Sagunt, Grau Vell, torre

dimarts, 17 d’abril del 2018

Una Missa de Sant Gregori i una Santa Bàrbara de Nicolau Falcó

Nicolau Falcó. Missa de St. Gregori. Fot. Hampel

La casa de subhastes d'Art Hampel, de Múnich, inclou aquest mes d'abril un parell de lots (1181, 1182) que han cridat la nostra atenció. Es tracta de dues petites taules de 40 x 41 cm., procedents sens dubte de la predel·la d'un retaule desballestat. Aquestes dues taules s'atribueixen en el catàleg de Hampel a algun seguidor del Mestre de Perea i del Mestre d'Artés, alhora que es posen en relació amb el Mestre de Xàtiva.
En la nostra opinió, però, cal atribuir-les a Nicolau Falcó. Són obres de la primera etapa de Falcó, en la frontera dels segles XV-XVI, amb una cronologia similar a l'Ascensió de Sant Joan del Museu de les clarisses de Gandia.

Nicolau Falcó. Sta. Bàrbara. Fot. Hampel

Sobre el pintor Nicolau Falcó podeu llegir el nostre article en Academia.edu:




diumenge, 8 d’abril del 2018

Dos plafons del pintor Vicent Camarlenc a Albaida


Vicent Camarlenc. Sagrada Família. Albaida

Al darrer cARTipàs núm. 12 (març 2018) estudiàvem una obra del pintor, desapareguda de la ciutat de València: La Mare de Déu dels Desemparats del pintor Vicent Camarlenc,l’esvaniment d’un plafó de taulells.

A la plaça del palau d’Albaida, presidint la façana d’un vell casal del segle XVIII, trobem dues obres més que atribuïm al pintor: una Sagrada Família i una Trinitat. Aquestes obres foren atribuïdes erròniament a Josep Sanchis i les Reials Fàbriques de Taulells de València; però segons el nostre parer pertanyen a la mà de Camarlenc, pintor que treballava a la fàbrica del carrer de la Corona d’aquella ciutat. En l’any 2011 vam donar a conèixer per primera vegada la identificació de la producció d’aquest pintor (revista La Fénix Troyana, 96), gràcies a la localització d’una obra signada i amb marca de fàbrica. En publicacions posteriors hem incrementat el nombre d’obres que atribuïm al pintor.

Vicent Camarlenc. Sagrada Família, 1826. Llíria

La Sagrada Família d’Albaida és precursora de la que anys més tard pintaria l’autor amb una tècnica més depurada, conservada a Llíria i datada en l’any 1826. La figura del pare de Jesús recorda una mica el Sant Josep de la Vilavella (4x3), però sobre tot el d’Asp.


Vicent Camarlenc. St. Josep. Asp

La Trinitat d’Albaida és una obra més aconseguida que la Sagrada Família que l’acompanya. Cal posar-la en relació amb la Trinitat que presideix el plafó de la Divina Pastora d’Onda, i més llunyanament, amb una Coronació de Maria que s’exposa al Museu del Taulell d’Onda. 

Vicent Camarlenc. Trinitat. Albaida


Vicent Camarlenc. Divina Pastora. Onda

Vicent Camarlenc. Coronació de Maria. Museu del taulell d'Onda

Als carrers de Borriana, després de realitzar obres en la casa on s’allotjava, s’ha restituït en la façana el plafó de Sant Bernat, una de les obres més harmonioses de Camarlenc, potser només superada per la Mare de Déu dels Desemparats de Torrent, datada el 1821, obra sens dubte, la més exquisida del pintor, la producció del qual és de qualitat bastant irregular. 

Vicent Camarlenc. St. Bernat. Borriana

Vicent Camarlenc. Mare de Déu dels Desemparats, 1821. Torrent


PER SABER-NE MÉS:

Dos pintors ceràmics del segle XIX: Pasqual Rosselló i Vicent Camarlenc”. Llibre alternatiu de la fira. Xàtiva, Ulleye, 2011. 

Vegeu també: Francesc Dasí i la taulelleria valenciana del segle XIX. Xàtiva, Ulleye, 2014.