diumenge, 30 d’octubre del 2022

Ombres, calaveres i esquelets

Detall d'una làpida a la Seu de Jaén

Quan arriba el dia dels difunts la cultura popular tira mà d'un repertori d'imatges ancestrals associades al món de la mort. La mort, almenys fins fa quatre dies, sempre ha estat amiga íntima de la por. I és perquè ningú no està tan indefens com els difunts. La por ha sabut protegir els morts dels vius. Sense aquesta por als difunts, sense aquest respecte visceral pels morts i els cementeris, el món dels traspassats es convertiria en una territori banal. 

Fossar vell de Morón de Almazán
 

Entre el temor i la inquietud trobem una iconografia de calaveres i esquelets, de dalles i símbols que indiquen veladament la brevetat de la vida i el triomf final de la mort. 


La calavera del Pare Adam. Detall de la Pietat de Pedro Machuca a la Seu de Jaén

Aquesta simbologia adscrita al món dels difunts la trobem marcant les sepultures i advertint als vius que tenim les hores comptades. Les necròpolis, les ciutats dels morts amb els seus habitatges subterranis, amb les casetes i pisets (els nínxols), tenen un retòrica pròpia elaborada pels vius, on cada element té un significat inequívoc, encara que es tracte d'una simple flor d'hivern.

Nínxol buit al cementeri vell de Polop de la Marina

Passionera

dimecres, 12 d’octubre del 2022

dimecres, 28 de setembre del 2022

Presentació de l'edició en paper de la Guia desficiosa de la Costera

ISBN 978-84-09-37611-7 (144 pàgines)

 

El proper dimecres 19 d'octubre de 2022, a les 19:30h, en la Casa de la Cultura de Xàtiva, es presentarà l'edició en paper de la Guia desficiosa de la Costera, editada per la Mancomunitat de la Costera.  

L'edició en paper té una maquetació diferent a l'edició digital que podeu descarregar-vos en PDF al web turismelacostera.com.

Es tracta d'una edició no venal, de manera que no la trobareu a la venda i el més recomanable si voleu aconseguir un exemplar és que acudiu a la presentació de l'obra.

L'acte inclourà també la presentació d'audiovisuals turístics de la Mancomunitat.

Pep Botifarra tancarà l'acte.


dilluns, 19 de setembre del 2022

L'atribució de la taula d'Onofre Falcó al diari

El passat divendres 16 de setembre de 2022 el diari Levante - El Mercantil Valenciano es feia ressò (per iniciativa del periodista Sergio  Gómez) del nostre post en Art i Patrimoni on atribuïm el retaule dels Principats de Xàtiva al pintor Onofre Falcó.

dijous, 1 de setembre del 2022

L'Article "El plafó de Sant Blai de Moixent..." a text complet

La xiqueta pintada per Joan Bru té mal de gola

Ja podeu descarregar-vos en Academia.edu el PDF del nostre article "El plafó de Sant Blai de Moixent, obra del pintor ceràmic Joan Bru", publicat al llibre de festes de Moixent 2022.


divendres, 5 d’agost del 2022

El plafó de sant Blai de Moixent, una obra del pintor ceràmic Joan Bru

 

Acaba de publicar-se el llibre de festes de Moixent 2022, on trobareu el nostre treball: "El plafó de sant Blai de Moixent, obra del pintor ceràmic Joan Bru".

Quina maqueta més bonica han fet els festers de Moixent!

divendres, 1 de juliol del 2022

Escrits sobre Art i patrimoni cultural, d'Albert Ferrer

El professor de la Universitat de València Albert Ferrer i Orts ha publicat recentment l'obra Escrits sobre Art i patrimoni cultural, en dos volums. Un servidor ha escrit el pròleg del volum I i Josep Vicent Frechina signa el del volum II.

En aquests llibres Albert Ferrer recull la major part de la seua producció periodística des de darreries del segle XX fins als anys recents, apareguda en diverses publicacions digitals i en paper.  



Pròleg

La publicació d’un llibre que recull més d’un centenar d’articles escampats per diverses revistes i diaris d’Europa i Amèrica durant vint anys és una bona notícia perquè conjura la dispersió de l’obra de l’autor i permet apropar-nos més fàcilment a la seua producció periodística i d’opinió.
En aquesta obra descobrim la vocació d’escriptor, més enllà de la d’historiador, del professor Albert Ferrer. D’una forma amena i directa, gairebé epistolar, ens apropa la seua visió del món sempre condicionada per la història de l’art i sovint embolcallada per temes quotidians. L’autor és un ciutadà compromès amb la societat i el país. És per això que afronta la situació social i política que a tots ens condiciona com en una veritable lletra de batalla. Ho fa des del seu punt de vista honest i àcid, sense defugir la polèmica, potser sempre incòmoda entre el moll i conservador món de la història de l’art. En llegir certs passatges d’Albert Ferrer m’ha vingut a la memòria «per l’esperit encès de defensa del patrimoni artístic» l’obra d’Elies Tormo Monumentos de la ciudad de Valencia en peligro de pérdida publicada en l’any 1944.
Però l’autor va més enllà en tots els aspectes i la seua inquietud social el porta a tractar qüestions d’actualitat com l’ecologia o l’urbanisme.
Entre les línies d’Albert albirem Meliana, el seu poble, i la comarca de l’Horta, un veritable país petit amb característiques culturals i lingüístiques pròpies; i un patrimoni artístic bastant desconegut perquè la propera ciutat de València tot s’ho menja. I més enllà de l’Horta la resta del País Valencià, de nord a sud, sempre present en l’univers investigador de l’autor.
La visió honesta, de vegades idealista i sovint escèptica d’aquest llibre el converteix en lectura obligada per als estudiants i nous graduats en Història de l’Art, sistemàticament ensinistrats, des de moltes universitats, en l’estèril succedani iconogràfic que pretén suplantar la veritable història de l’art. I per descomptat, es tracta d’una obra sempre recomanable per al públic interessat en el patrimoni artístic en general.

Albert Ferrer és l’únic cas valencià d’historiador de l’art «que jo conega» que legítimament representa el pont entre Europa i Amèrica. La seua estada professional a les universitats de Xile (tant la privada com la pública) el convertirà, estic convençut, en un subjecte clau en les relacions historiogràfiques entre l’Art valencià i el sudamericà, en un escenari inèdit fins ara en la historiografia valenciana. Prova d’això són els diversos articles en llengua castellana publicats a Amèrica que trobareu al final d’aquest llibre.
Des dels esgrafiats a les cartoixes, des de la pintura renaixentista de Gaspar Requena fins a la de Joan de Joanes, la bibliografia d’Albert Ferrer se’ns presenta com una de les més honestes i sòlides de la historiografia de l’art valencià.


Josep Lluís Cebrián i Molina
Historiador de l’Art
L’Horta, desembre de 2020