 |
| Convent i església de St. Francesc a meitat del segle XX |
Als primers anys 80 del segle XX es van encetar les fases de restauració de l'església medieval de Sant Francesc. Escric de memòria, però crec recordar que la teulada es completà a primers de 1984. En aquell moment la restauració de la teulada em va semblar poc respectuosa amb la integritat del monument, perquè van suprimir de socarrel l'espadanya que fins 1982-83 havia sobreviscut amb els dos ulls de les campanes emparedats. L'espadanya, coronada per una teuladeta a quatre vessants, s'assentava sobre el primer contrafort entre capelles i constituïa una mena de perllongació natural d'aquest element constructiu que s'enlairava uns 3 metres per tal d'allotjar un parell de campanes, destruïdes durant la Guerra d'Espanya (1936-39).
Aquest fet, em va moure a publicar en 1984 un article en LA VEU DE XÀTIVA on parlava de la situació aleshores precària de l'arquitectura gòtica de la ciutat. Pertany a la meua primera tanda d'articles publicats en premsa, en aquest cas, només amb 21 anys:
"El convent dels franciscans, més tard 'quarter d'infanteria del regiment Otumba', fou substituït per l'actual gratacels que descaradament pretén fer-li la competència al campanar de la Seu. Sols resta el temple, que per la seua cèntrica ubicació era el de la 'jet society' de l'època i en ell tenien llurs sepulcres les més nobles famílies. En començar la seua restauració s'ha eliminat l'espadanya, cosa que ha estat una llàstima, puix donava un toc 'cistercenc' a l'edifici i durant molts anys, caminant pel carrer de Sant Francesc cap el de Montcada, era l'únic indici que allò era una església, car la seua porta ogival també estigué almenys un trentena d'anys tapiada." ("A la recerca del gòtic xativí". La Veu de Xàtiva, extra de fira, agost 1984, pp. 17-18). Podeu llegir-lo complet en Academia.edu punxant ací.
El cas és que en qüestió de pocs mesos després de publicar-se l'article, alçaren de bell nou aquest fragment de la teulada i reintegraren la base de carreus de l'espadanya, de manera que en un futur si l'edifici tornava a obrir-se al culte cristià es puguera bastir fàcilment l'espadanya suprimida.
Potser, lluny d'aquell 1984 i instal·lats en el futur, ha arribat l'hora de recuperar l'espadanya de l'església de Sant Francesc i així recuperar el toc d'aquelles velles dues campanes caiugudes en l'oblit. Mentre tant, Sant Francesc és l'única església sense campanes de la ciutat.
 |
| La base de l'espadanya en l'actualitat |
