divendres, 20 de març del 2020

La ximenera industrial de rajola més alta


El diari parla avui del fumeral industrial de rajola valencià més alt, el número 3 de la Paperera de Sant Jordi de Xàtiva:

La chimenea más alta de la Comunitat Valenciana aumenta su deterioro [punxeu]


Com ara tenim més temps de lectura, com antigament, reproduïm la fitxa d'aquest fumeral publicada al llibre Els fumerals de rajola de Xàtiva: monuments de la industrialització.





3. FUMERAL DE LA PAPERERA DE SANT JORDI


Localització: Paperera de Sant Jordi. Camí de Dos Molins. Partida de Meses
Entorn: Fàbrica abandonada en ruïnes.
Autor: Josep Goig i Lorente.[1]
Cronologia: 1942
Altura: 50 metres[2]
Base:
Secció octogonal sense pendent, amb podi. Aparell anglès. Conserva restes de pintura amb senyalització de l’última empresa que utilitzà les instal·lacions.
Destaca especialment la cornisa potent i rotunda de gran volada amb un joc excel·lent de llums i ombres provocat per la disposició i ritme de les rajoles. Està decorada amb dues bandes. La primera combina rajola disposada en T entre tres en escaire endinsades. Damunt d’aquest, més reeixida, una segona banda intercala dentellons de rajola cantonera entre escaires de doble rajola plana. Tot rematat per un talús amb curvatura que permet l’evacuació ràpida de l’aigua de pluja.
Fust:
Secció octogonal. Sense cap mena d’ornament.

Llanterna:
Octogonal. Cistella de curvatura oberta ornamentada amb finestrons rectangulars dentats rebuidats i enlluïts. Igual que en el fumeral anterior, el collaret i el remat han estat realçats per dentellons fets amb rajoles especials cantoneres. Lamentablement, un llamp, quan encara estava en funcionament, va destruir dues cares que miren a l’est. El forat provocat permet veure perfectament l’aparell intern de les rajoles dels sis murs de la llanterna que resten en peu. Ens trobem doncs amb una ocasió única de poder estudiar el sistema constructiu d’una llanterna tan gran i complexa com aquesta.
Patologies:
Llanterna parcialment destruïda per un llamp. El fumeral no té parallamps. Cal destacar que, a diferencia d’altres fumerals de la ciutat, els de la paperera de Sant Jordi mantenen la verticalitat.
Paral·lelismes amb altres fumerals:
A Canals el podem relacionar amb el fumeral de la fàbrica de Sancho, bastit en 1953-1954, d’idèntica estructura i decoració en la llanterna a base de finestrons cecs i dentellons.[3] La decoració de la cornisa del fumeral de Sancho, en canvi, cal vincular-la amb la del fumeral 2 de la paperera, amb rajoles disposades en T reeixides.
Al Tomelloso hi ha dos fumerals de les destil·leries Vansa (1949) i Vinumar (1962) que va edificar Josep Goig,[4] els quals també tenen la llanterna amb finestrons rectangulars de perfil en serra i dentellons al collaret i la corona.
Pel que fa a la decoració de la cornisa de la base amb T entre rajoles en escaire, la trobem de nou al Tomelloso en els fumerals construïts per Josep Goig per a la destil·leria Espinosa en 1950 i en 1955 per al celler Peinado.[5] Com veiem, l’ús de rajoles en escaire és un altre tret distintiu dels Goig, encara que no exclusiu.
Fàbrica:
Fumeral construït prop de l’entrada principal de la fàbrica, tot just on s’inicia el camí de les palmeres que baixa als Dos Molins i la riba del riu. Es tracta del fumeral més alt del complex industrial paperer i el més alt de la ciutat i el terme de Xàtiva. La situació prop de l’entrada principal de la fàbrica i l’altura superior li proporcionaven una càrrega emblemàtica. La Paperera de Sant Jordi fou l’empresa xativina més gran i amb més treballadors durant l’època de la dictadura del general Franco.


[1] Construïda per Josep Goig i Lorente segons testimoni oral del nebot que participà en la seua construcció, Josep Goig i Vercher. Patón Ponce, cit., 2007, pàg. 35.

[2] Medició pròpia amb telèmetre làser.

[3] Cebrián i Molina, cit., 1994, pàg. 63.

[4] Patón Ponce, cit., 2007, pàg. 153 i 155.


[5] Patón Ponce, cit., 2007, pàg, 147 i 149.