 |
| Dipòsit de locomotores de Xàtiva. Vista general. Fot. A.M.X. |
El pas dels combois nocturns trencava el silenci de la nit en la ciutat. Els xiulits de les locomotores corrien des de la via fins estavellar-se en la costa del castell i retornar. Xàtiva tingué un passat ferroviari avui ja quasi oblidat, en el qual moltes famílies visqueren del ferrocarril de forma directa o indirecta. En realitat, l'arribada de la primera locomotora, quasi a meitat del segle XIX, va transformar el paisatge i l'economia de la ciutat. Aquesta agitada vida ferroviària duraria per més de cent anys i declinaria, precisament, amb la desaparició de les locomotores a vapor, ben encetada ja la segona meitat del segle XX.
 |
| Locomotora canviant de sentit a la rotonda del dipòsit. Fot. Marshall |
D'entre totes les infraestructures ferroviàries que han desaparegut de les immediacions de l'estació de Xàtiva destacava el dipòsit de les màquines.
Les locomotores de vapor necessitaven manteniment (per exemple la neteja periòdica de la caldera, això és, eliminar la calç adherida) i aquestes tasques es realitzaven al dipòsit, el qual tambe servia de "cotxera" de les màquines. Al segle XIX la "màquina" per excel·lència era la locomotora de vapor.
El dipòsit de les màquines de l'estació comptava amb sis "cotxeres" i al davant tenia una roda o rotonda que a més d'enfilar la locomotora per a guardar-la permetia el canvi de sentit, un aspecte imprescindible en la tracció a vapor.
El passat ferroviari de la ciutat, des del punt de vista històric, es troba pràcticament oblidat, però és imprescindible per a comprendre la nostra història dels segles XIX i XX.
 |
| Treballadors de la Cia. de Ferrocarrils del Nord en la via auxiliar del dipòsit de màquines de Xàtiva. En la línia inferior, el primer per la dreta amb brusa blanca és el meu besavi Luis Cebrián Gabaldón, nascut a Villalgordo del Júcar. Fot. del meu arxiu |
