diumenge, 18 d’abril de 2021

El panteó de l'oblit, la Ceramo i quinze dies d'abril

 

Conjunció cupular del cementeri de Xàtiva

Els darrers quinze dies, curiosament, dues persones de Xàtiva m'han interpel·lat sobre un panteó ruïnós  del cementeri i la possible autoria de La Ceramo pel que fa al cobriment de la cúpula. "La Ceramo" era una factoria ceràmica de la ciutat de València que encara es conserva, també en ruïnes. Ahir dissabte vaig veure que el diari publicava un article sobre l'edifici funerari xativí.

1985

L'any 1985, quan començava a enllestir el superarticle sobre la capella del cementeri que després publicaria al número 5 de Papers de la Costera, vaig fotografiar també aquest panteó proper. Als anys 80 ja es trobava abandonat i em va cridar l'atenció que l'interior havia patit un incendi. Aleshores vaig pensar si l'haurien cremat en la guerra o si un llamp l'havia emmascarat completament per dins. De fet, un llamp destruí el cupulí desaparegut que coronava la cúpula de la capella del cementeri. El cas és que des del punt de vista de la Història de l'Art vaig trobar que era el panteó més interessant i valuós dels que trobem en aquest cementeri municipal. Es tractava d'un panteó familiar, on es llegien noms i cognoms en les làpides allotjades als murs laterals de la capelleta. 

1985

L'edifici és d'estil eclèctic, coronat amb una cupuleta vuitavada amb lluernes i protegida per una teulada blava amb nervis daurats que moren en pseudogargoletes del mateix material aurífer. Destaquen també les dues columnes de pedra vora la porta, amb capitells magnífics. Trobe que és bastant provable que la teulada blava i daurada, lluenta i de bona qualitat, siga producció de La Ceramo de València. Ho crec per les similituds amb dues cúpules que es conserven en aquella ciutat. Parle de les que podem trobar al Palauet d'Aiora i a l'església de Sant Roc de Benicalap. Les gargoletes xativines i les nervadures s'assemblen molt a les valencianes, especialment en el primer cas. 

Torxes invertides com emblema de la mort
 

Per altra banda, la coberta del panteó s'ha de posar en relació amb la del templet neoàrab del Jardí del Bes. Les escates ceràmiques són similars: blaves al panteó i daurades al templet. La cronologia d'aquests dos petits edificis ha de ser propera. 

De tota manera, siga obra de La Ceramo, de València Industrial o de qualsevol fàbrica de Manises, on també treballaven bé, aquest edifici funerari és digne de conservació i apreci per si sol.