dimarts, 30 d’agost del 2016

El plafó de Sant Onofre anacoreta de l'Alcúdia de Crespins

St. Onofre que hi havia al carrer del St. Crist núm. 16 de l'Alcúdia de Crespins

En els primers mesos de l’any 1990 vaig recórrer els carrers de l’Alcúdia per tal de fotografiar els plafons ceràmics devocionals que hi havia. El motiu era disposar d’il·lustracions per a un article sobre el tema que enllestia el meu germà Joan Antoni i que va publicar mesos més tard, en el llibre de festes d’aquell estiu.

Entre els plafons de l’Alcúdia destacaven dos del segle XIX que encara es conserven in situ: un Santíssim Crist del carrer de l’Església núm. 7 (obra del pintor Joan Ortiz) i un Sant Rafael al carrer de la seua advocació. Sobre aquestes dues obres venerables per l’antiguitat ens hem ocupat recentment als llibres de festes de 2009 i 2010.

El tercer plafó vuitcentista que aleshores hi havia al carrer del Sant Crist número 16 era un Sant Onofre anacoreta, actualment desaparegut de la via pública. Es tractava d’una obra de 4 x 3 taulells, dels quals aleshores faltaven el 3, 10 i 12,

Encara no s’ha identificat amb certesa el nom del pintor, el qual treballava durant la segona meitat del segle XIX en l’àmbit laboral de les factories ceràmiques de Manises. La seua producció és un reflex de la decadència artística de la pintura ceràmica valenciana a les acaballes del segle XIX, tot i excloent, això sí, l’excepcional producció dels pintors Francesc Dasí (1833-1892) i Rafael Monleón (1843-1900). 

En 2008 li vam atribuir a l’artista algunes obres que estan datades i permeten situar-lo en una cronologia contrastada. Per exemple, 1865 Sant Tomàs de Manises, 1882 làpida funerària del Museu de ceràmica de Manises, 1883 rellotge del campanar de Xirivella, 1885 Sant Miquel de Xelva, 1887 Sagrada Família de Castellfort o 1892 Sant Bernat d’Alzira. Per les característiques del Sant Onofre de l’Alcúdia podríem perfectament situar la seua creació durant els anys 80 del segle XIX. Coneixem un Sant Onofre del mateix pintor en col·lecció particular. És una obra molt similar i només varia una mica la composició, ja que situa el sant dret en compte d’agenollat. L’escenografia és comuna a la dels sants retirats al desert. Al jardí del Palasiet de Xàtiva hi ha una placa dedicada a San Antoni Abat en la qual trobareu el mateix crani que simbolitza la transitorietat de la vida.

Les característiques de les obres esmentades son les seguents:

Quasi tots els plafons tenen el mateix tipus de llistells que imiten marcs de fusta i inscripció inferior amb el nom del titular. S’hi combina cert regust pictoricista amb un dibuix i perfilat excessivament marcat en algunes parts. Fa servir sovint el color rosa, color que aleshores representava una novetat. En els tèxtils, sobre tot, dibuixa i dona color al mateix temps a base de pinzellades llargues molt visibles de diferents tonalitats. Quan recrea paisatges li agrada pintar joncs i arbres frondosos, les copes dels quals estan fetes amb colps de pinzell. Les anatomies solen ser bastant tosques, amb cossos de vegades massa llengueruts, colls curts, esquenes amples i extremitats un tant fràgils. Però, el tret pel qual és més fàcil reconèixer la mà del pintor és la manera que té de compondre els rostres dels personatges. Pinta unes faccions exageradament esquemàtiques. Am una línia negra resol les celles, les parpelles i els llavis. Els ulls són grans punts negres. El nas de forma rectangular no està pintat sinó aconseguit en obscurir la carn del voltant, igual que els pòmuls estan accentuats amb ombres triangulars. En realitat, pinta sempre la mateixa figura amb diferents vestidures i escenaris.

En la rodalia de l’Alcúdia podem veure altres obres devocionals d’aquest pintor de nom desconegut. En el mur exterior de l’església de Canals, vora la porta lateral meridional, hi ha un Sant Josep (4 x 3). És una advocació que l’artista realitzaria en diverses ocasions com el plafó esmentat de Castellfort de 1887 (4 x 3), el del Molí del Romà d’Alcoi (3 x 3) o el de Marxalenes a València (4 x 3), possiblement la peça més reeixida en aquest tema. A Quatretonda hi ha una Puríssima (4 x 3) amb el rostre picat i en la façana principal del palau de Llutxent un Sant Joaquim (4 x 3).

Sant Onofre és el patró de l’Alcúdia de Crespins i de Quart de Poblet. A l’Edat Mitja hi havia una ermita dedicada al sant a Xàtiva, sobre la qual es va construir a finals del segle XVI el convent de Sant Onofre el Vell, de franciscans alcantarins. 

De tots el artistes ceràmics valencians que han pintat sant Onofre, potser ningú millor que Joan Bru, el qual va treballar a finals del segle XVIII i principis del segle XIX en les Reials Fàbriques de taulells de València, propietat de la família xativina Disdier. En l’interior d’una casa de Quart de Poblet es conserva un plafó magnífic que abans es trobava en l’exterior, al carrer del sant. Bru té un altre que pertanyia al gremi dels espardenyers de València i es pot admirar al carrer de Salvador Giner d’aquella ciutat. Les dues obres estan signades pel pintor: Bru f[eci]t.





BIBLIOGRAFIA

Cebrián i Molina, Joan Antoni: “La imatge de la Fe: els retaules de taulellets a l’Alcúdia de Crespins”. L’Alcúdia de Crespins festes majors 1990, pàg. 49-54.

Cebrián i Molina, Josep Lluís; Navarro i Buenaventura, Beatriu: “El plafó de Sant Rafael de l’Alcúdia de Crespins”. L’Alcúdia de Crespins festes majors 2009, pàg. 96-98.

Cebrián i Molina, Josep Lluís: “Dos plafons del pintor ceràmic Joan Ortiz a l’Alcúdia de Crespins”. L’Alcúdia de Crespins festes majors 2010, pàg. 73-74.

Cebrián i Molina, Josep Lluís: Els santets de Canals. Capelletes i plafons ceràmics de devoció popular. Canals, Ajuntament, 2000, pàg. 171.

Navarro i Buenaventura, Beatriu: “Pintura ceràmica del segle XIX a Alfara”. Alfara del Patriarca festes patronals 2008, pàg. 24-26. 

Cebrián i Molina, Josep Lluís; Navarro i Buenaventura, Beatriu: Pintura ceràmica a Xàtiva. Plafons devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII i XIX. Xàtiva, Ajuntament, 2009, pàg. 83-87 i 179-184.

Cebrián i Molina, Josep Lluís; Navarro i Buenaventura, Beatriu; Segura i Martí, Josep Maria: “La pintura ceràmica devocional vuitcentista a les comarques alacantines”. Canelobre núm. 64. Hivern 2014. Alacant, Institut alacantí de cultura Juan Gil-Albert, pàg. 230 i 232.


dissabte, 23 de juliol del 2016

El pintor ceràmic Miquel Mollà. Plafons devocionals a la Vall d'Albaida



Publiquem al núm. 26 d'Alba, revista d'estudis comarcals de la Vall d'Albaida, un article sobre el pintor ceràmic del segle XIX Miquel Mollà. 


 

divendres, 15 de juliol del 2016

2 d'agost: visita guiada als fumerals de Xàtiva


Fumeral de l'Almàssera

El proper dimarts 2 d'agost realitzaré una visita guiada a alguns fumerals industrials de rajola de Xàtiva, durant les VIII Jornades d'Art i Història.

dissabte, 2 de juliol del 2016

Pintura del segle XVI a Xàtiva: Miquel Esteve, Martí Torner, Mestre d'Alzira, Gaspar Requena

Miquel Esteve. Mare de Déu de la Consolació

Publiquem un article en el Llibre d'Actes de les VII Jornades d'Art i Història (pàgs. 155-202) sobre diverses pintures xativines del segle XVI. En l'article atribuïm a Miquel Esteve la Mare de Déu de la Consolació. Parlem d'una possible obra de Martí Torner a Xàtiva i desenvolupem el descobriment del retaule dels Principats de la Consolació que hem localitzat i no es va cremar en la guerra. Tractem també el retaule de la Puríssima de Gaspar Requena que hi ha a l'església de la Mercè i posem en relació amb altres obres del mateix autor la Puríssima del Museu de Belles Arts.

Martí Torner. Sagrada Família. Museu del Patriarca. València

Martí Torner. Sagrada Família. En el comerç

Gaspar Requena. Retaule de la Puríssima. Església de la Mercè
 
Puríssima del Museu de Belles Arts

El retaule de Sant Miquel i Santa Magdalena del Mestre de Xàtiva i una predel·la del Mestre d'Altura

Mestre de Xàtiva. Museu de la Seu de Xàtiva

Publiquem un article en el Llibre d'Actes de les VII Jornades d'Art i Història (pàgs. 139-153) sobre aquestes dues pintures del segle XV que s'exposen al Museu de la Seu de Xàtiva. En l'article atribuïm la predel·la al Mestre d'Altura.

Mestre d'Altura. Museu de la Seu de Xàtiva

Taulelleria devocional de Rafael Monleón, una faceta oblidada de la seua pintura ceràmica


Publiquem un article sobre la taulelleria devocional del pintor Rafael Monleón (segle XIX) en el Llibre d'Actes de les VII Jornades d'Art i Història (pàgs. 121-138). 

dimarts, 28 de juny del 2016

Ja podeu adquirir el Llibre d'Actes de les VII Jornades d'Art i Història

 ...en diverses llibreries i papereries de Xàtiva o demanar-lo per internet en xativa-llibres.com.


L'àngel custodi del retaule dels Principats que prové de la Consolació de Xàtiva