Llanterna del fumeral número 2 de la paperera en un diapositiva que vaig fer en 1991, quan estava emmascarat pel fum.
dimarts, 13 de setembre del 2016
diumenge, 4 de setembre del 2016
Ja està en premsa el llibre dels fumerals de Xàtiva
Prova d'impremta |
La impremta Paper Plegat de Novetlè, que és qui edita els Premis d'assaig i investigació Ciutat de Xàtiva, ja té en màquines el llibre: Els fumerals de rajola de Xàtiva, monuments de la industrialització.
dijous, 1 de setembre del 2016
El sòcol de Llucià Calado a Xàtiva
Llucià Calado, detall d'un àngel |
El
pintor ceràmic del segle XVIII Llucià Calado va pintar el sòcol de taulells de
la capella de Sant Pasqual en l’església del l’ex-convent alcantarí de Sant
Onofre el Nou de Xàtiva, edifici conegut popularment com la Beneficència.
A
primers d’estiu vam publicar a la revista Recerques núm. 25 del Museu d’Alcoi
un treball d’investigació sobre l'artista on fem aquesta atribució i moltes més. El podeu llegir ací a text
complet: “L’obra del pintor Llucià Calado i l’esplendor de la taulelleria valenciana”. Calado és l’autor de la famosa socolada dels dominics oriolans
pintada en 1755. Aleshores Calado treballava per a la Fàbrica valenciana
de Vicent Navarro. Es tracta d’un dels pintors ceràmics valencians més
importants del segle XVIII, amb un estil fresc i expressiu.
El sòcol
de Llucià Calado a Xàtiva conté diverses escenes de miracles de la vida del
sant de Vila-real. Al llibre Pintura ceràmica a Xàtiva de 2008 ja vam posar en relació
aquests taulells de Xàtiva amb altres obres que aleshores ja en semblaren sens
dubte, de la mateixa mà; i que ara segons hem publicat pertanyen a la producció
de Llucià Calado.
Llucià Calado, miracle dels ducs de Gandia |
Lamentablement
el conjunt de Xàtiva es va desmuntar i es va tornar a recompondre de forma
descurada. A més, falten algunes peces. De les diverses propostes de restitució
virtual del conjunt ceràmic que han realitzat alguns alumnes de la UPV, la que
més ens agrada és la d’África García: El arrimadero cerámico dedicado a San Pascual Bailón, del exconvento de San Onofre el Nou, en Xàtiva. Reconstrucción virtual de su iconografía. Qualdevol actuació haurà de tenir en compte aquest
treball universitari previ i que el sòcol de taulelleria forma part
inseparable de la capella de Sant Pasqual i les pintures murals que té a sobre
i que també cal restaurar.
Llucià Calado, miracles de sant Pasqual Bailon |
dimarts, 30 d’agost del 2016
El plafó de Sant Onofre anacoreta de l'Alcúdia de Crespins
St. Onofre que hi havia al carrer del St. Crist núm. 16 de l'Alcúdia de Crespins |
En els primers mesos de l’any 1990 vaig
recórrer els carrers de l’Alcúdia per tal de fotografiar els plafons ceràmics
devocionals que hi havia. El motiu era disposar d’il·lustracions per a un
article sobre el tema que enllestia el meu germà Joan Antoni i que va publicar
mesos més tard, en el llibre de festes d’aquell estiu.
Entre els plafons de l’Alcúdia destacaven
dos del segle XIX que encara es conserven in
situ: un Santíssim Crist del carrer de l’Església núm. 7 (obra del pintor
Joan Ortiz) i un Sant Rafael al carrer de la seua advocació. Sobre aquestes
dues obres venerables per l’antiguitat ens hem ocupat recentment als llibres de
festes de 2009 i 2010.
El tercer plafó vuitcentista que aleshores
hi havia al carrer del Sant Crist número 16 era un Sant Onofre anacoreta,
actualment desaparegut de la via pública. Es tractava d’una obra de 4 x 3
taulells, dels quals aleshores faltaven el 3, 10 i 12,
Encara no s’ha identificat amb certesa el
nom del pintor, el qual treballava durant la segona meitat del segle XIX en
l’àmbit laboral de les factories ceràmiques de Manises. La seua producció és un
reflex de la decadència artística de la pintura ceràmica valenciana a les
acaballes del segle XIX, tot i excloent, això sí, l’excepcional producció dels
pintors Francesc Dasí (1833-1892) i Rafael Monleón (1843-1900).
En 2008 li vam atribuir a l’artista algunes
obres que estan datades i permeten situar-lo en una cronologia contrastada. Per
exemple, 1865 Sant Tomàs de Manises, 1882 làpida funerària del Museu de
ceràmica de Manises, 1883 rellotge del campanar de Xirivella, 1885 Sant Miquel
de Xelva, 1887 Sagrada Família de Castellfort o 1892 Sant Bernat d’Alzira. Per
les característiques del Sant Onofre de l’Alcúdia podríem perfectament situar
la seua creació durant els anys 80 del segle XIX. Coneixem un Sant Onofre del
mateix pintor en col·lecció particular. És una obra molt similar i només varia
una mica la composició, ja que situa el sant dret en compte d’agenollat.
L’escenografia és comuna a la dels sants retirats al desert. Al jardí del
Palasiet de Xàtiva hi ha una placa dedicada a San Antoni Abat en la qual
trobareu el mateix crani que simbolitza la transitorietat de la vida.
Les característiques de les obres
esmentades son les seguents:
Quasi tots els plafons tenen el mateix
tipus de llistells que imiten marcs de fusta i inscripció inferior amb el nom
del titular. S’hi combina cert regust pictoricista amb un dibuix i perfilat
excessivament marcat en algunes parts. Fa servir sovint el color rosa, color
que aleshores representava una novetat. En els tèxtils, sobre tot, dibuixa i
dona color al mateix temps a base de pinzellades llargues molt visibles de
diferents tonalitats. Quan recrea paisatges li agrada pintar joncs i arbres
frondosos, les copes dels quals estan fetes amb colps de pinzell. Les anatomies
solen ser bastant tosques, amb cossos de vegades massa llengueruts, colls
curts, esquenes amples i extremitats un tant fràgils. Però, el tret pel qual és
més fàcil reconèixer la mà del pintor és la manera que té de compondre els
rostres dels personatges. Pinta unes faccions exageradament esquemàtiques. Am
una línia negra resol les celles, les parpelles i els llavis. Els ulls són
grans punts negres. El nas de forma rectangular no està pintat sinó aconseguit
en obscurir la carn del voltant, igual que els pòmuls estan accentuats amb ombres
triangulars. En realitat, pinta sempre la mateixa figura amb diferents
vestidures i escenaris.
En la rodalia de l’Alcúdia podem veure
altres obres devocionals d’aquest pintor de nom desconegut. En el mur exterior
de l’església de Canals, vora la porta lateral meridional, hi ha un Sant Josep
(4 x 3). És una advocació que l’artista realitzaria en diverses ocasions com el
plafó esmentat de Castellfort de 1887 (4 x 3), el del Molí del Romà d’Alcoi (3
x 3) o el de Marxalenes a València (4 x 3), possiblement la peça més reeixida
en aquest tema. A Quatretonda hi ha una Puríssima (4 x 3) amb el rostre picat i
en la façana principal del palau de Llutxent un Sant Joaquim (4 x 3).
Sant Onofre és el patró de l’Alcúdia de
Crespins i de Quart de Poblet. A l’Edat Mitja hi havia una ermita dedicada al
sant a Xàtiva, sobre la qual es va construir a finals del segle XVI el convent
de Sant Onofre el Vell, de franciscans alcantarins.
De tots el artistes ceràmics valencians que
han pintat sant Onofre, potser ningú millor que Joan Bru, el qual va treballar
a finals del segle XVIII i principis del segle XIX en les Reials Fàbriques de
taulells de València, propietat de la família xativina Disdier. En l’interior
d’una casa de Quart de Poblet es conserva un plafó magnífic que abans es
trobava en l’exterior, al carrer del sant. Bru té un altre que pertanyia al
gremi dels espardenyers de València i es pot admirar al carrer de Salvador
Giner d’aquella ciutat. Les dues obres estan signades pel pintor: Bru f[eci]t.
BIBLIOGRAFIA
Cebrián i Molina, Joan Antoni: “La
imatge de la Fe: els retaules de taulellets a l’Alcúdia de Crespins”. L’Alcúdia de Crespins festes majors 1990,
pàg. 49-54.
Cebrián i Molina, Josep Lluís; Navarro i Buenaventura, Beatriu: “El
plafó de Sant Rafael de l’Alcúdia de Crespins”. L’Alcúdia de Crespins festes majors 2009, pàg. 96-98.
Cebrián i Molina, Josep Lluís: “Dos
plafons del pintor ceràmic Joan Ortiz a l’Alcúdia de Crespins”. L’Alcúdia de Crespins festes majors 2010,
pàg. 73-74.
Cebrián i Molina, Josep Lluís: Els santets de Canals. Capelletes i plafons
ceràmics de devoció popular. Canals, Ajuntament, 2000, pàg. 171.
Navarro i
Buenaventura, Beatriu: “Pintura ceràmica del segle XIX a Alfara”. Alfara del Patriarca festes patronals 2008,
pàg. 24-26.
Cebrián i Molina, Josep Lluís; Navarro i Buenaventura, Beatriu: Pintura ceràmica a Xàtiva. Plafons
devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII i XIX.
Xàtiva, Ajuntament, 2009, pàg. 83-87 i 179-184.
Cebrián i Molina, Josep Lluís; Navarro i Buenaventura, Beatriu; Segura i Martí, Josep Maria: “La pintura
ceràmica devocional vuitcentista a les comarques alacantines”. Canelobre núm. 64. Hivern 2014. Alacant,
Institut alacantí de cultura Juan Gil-Albert, pàg. 230 i 232.
dissabte, 23 de juliol del 2016
El pintor ceràmic Miquel Mollà. Plafons devocionals a la Vall d'Albaida
Publiquem al núm. 26 d'Alba, revista d'estudis comarcals de la Vall d'Albaida, un article sobre el pintor ceràmic del segle XIX Miquel Mollà.
divendres, 15 de juliol del 2016
2 d'agost: visita guiada als fumerals de Xàtiva
Fumeral de l'Almàssera |
El proper dimarts 2 d'agost realitzaré una visita guiada a alguns fumerals industrials de rajola de Xàtiva, durant les VIII Jornades d'Art i Història.
dissabte, 2 de juliol del 2016
Pintura del segle XVI a Xàtiva: Miquel Esteve, Martí Torner, Mestre d'Alzira, Gaspar Requena
Miquel Esteve. Mare de Déu de la Consolació |
Publiquem un article en
el Llibre d'Actes de les VII Jornades d'Art i Història
(pàgs. 155-202) sobre diverses pintures xativines del segle XVI. En l'article atribuïm a Miquel Esteve la Mare de Déu de la Consolació. Parlem d'una possible obra de Martí Torner a Xàtiva i desenvolupem el descobriment del retaule dels Principats de la Consolació que hem localitzat i no es va cremar en la guerra. Tractem també el retaule de la Puríssima de Gaspar Requena que hi ha a l'església de la Mercè i posem en relació amb altres obres del mateix autor la Puríssima del Museu de Belles Arts.
Martí Torner. Sagrada Família. Museu del Patriarca. València |
Martí Torner. Sagrada Família. En el comerç |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)