Esplanada de l'església de St. Jaume a Jumella, 2016 |
dissabte, 15 d’octubre del 2016
dissabte, 8 d’octubre del 2016
La ITV i les gàrgoles de Jumella
1989 |
2016 |
Entre
1985 i 1995 vaig tenir un SEAT 131 supermirafiori. Sí, com el comisari Kostas
Jaritos. El
movia un motor 1600 amb carburador de doble cos. Aleshores solia baixar a Jumella a passar la ITV. Durant
aquestes peregrinacions automobilístiques m’acompanyaren diversos amics.
Després del tràmit aprofitàvem per esmorzar o fins i tot dinar per la zona. Els
annals del gramàtic Carmona van recollir un cèlebre àpat de creïlles que
tingué lloc a Iecla durant aquelles incursions.
Clau de Sta. Anna voltada pels dracs de la volta de creueria. 1989 |
Aquells
viatges de tràmit em van proporcionar un primer acostament al ric i bell
patrimoni artístic murcià. De les visites a la ITV de Jumella només resta una
caixeta de diapositives amb el rètol Jumella
al meu arxiu fotogràfic. El patrimoni artístic de Jumella mereix una visita,
especialment a l’església Major de Sant Jaume.
Es
tracta d’un edifici gòtic del segle XV amb una portada lateral renaixentista de
l’any 1573 i alguns afegits barrocs posteriors, com la sagristia nova. Però l’església
gòtica quasi no és perceptible des de l’exterior ja que en època neoclàssica
decidiren folrar literalment l’exterior de l’edifici. Aquesta transformació
desafortunada obligaria a desmuntar la coberta medieval. Aleshores, l’arquitecte
tingué almenys la deferència de recollir la majoria de les gàrgoles gòtiques distribuïdes
per les antigues teulades de l’edifici i les va agrupar totes juntes a l’aixopluc
del ràfec sobre la portada renaixentista. El neoclassicisme de darreries del
segle XVIII i començaments del segle XIX retia d’aquesta manera discreta un
homenatge als pedrapiquers medievals... i així s’han conservat fins ara.
L’interior
de l’església de Sant Jaume conté també diversos retaules valuosos. Però el que
em va restar gravat a la memòria de la visita que vaig realitzar en 1989 eren
aquells dracs del sostre, pintats ja al segle XVI, aprofitant les formes de les
nervadures de les voltes gòtiques. Molts anys més tard, visitant el convent de
Santa Clara de Múrcia vaig trobar uns dracs cosins d’aquests.
Prop
de l’església trobareu també l’antiga Casa de la Ciutat, construïda l’any 1558
en estil renaixentista. En 1989 l’edifici edilici estava apuntalat, però ara,
ja restaurat, allotja el museu arqueològic municipal, amb un conjunt de peces
ibèriques ressenyables.
1989 |
2016 |
L'home i la màquina |
dissabte, 23 de juliol del 2016
El pintor ceràmic Miquel Mollà. Plafons devocionals a la Vall d'Albaida
Publiquem al núm. 26 d'Alba, revista d'estudis comarcals de la Vall d'Albaida, un article sobre el pintor ceràmic del segle XIX Miquel Mollà.
dimarts, 28 de juny del 2016
L'obra del pintor Llucià Calado i l'esplendor de la taullelleria valenciana
Ja podeu baixar-vos l'article a text complet en PDF que hem publicat en la revista Recerques del Museu d'Alcoi.
Llucià Calado. Sòcol d'Oriola |
Llucià Calado fou qui pintà els sòcols de taulells de St. Domènec d'Oriola i Sant Pasqual de X. (Beneficència). Punxeu:
dimecres, 22 de juny del 2016
Presentació de la revista Recerques del Museu d'Alcoi
Hi publiquem un treball d'investigació sobre taulelleria valenciana del segle XVIII, on diem qui va pintar el sòcol ceràmic de la capella de Sant Pasqual en l'església de Sant Onofre el Nou de X.
Núm. 25 de la revista Recerques del Museu d'Alcoi.
Presentació: 28 de juny de 2016
Llucià Calado. Els ducs de Gandia al sòcol de X. |
dissabte, 11 de juny del 2016
diumenge, 22 de maig del 2016
Diumenge de portes obertes. València 2016
Portes obertes al convent dels dominics de València i visita a l'església de Sant Felip Neri a saludar els Reis d'Orient de Miquel Esteve.
Elm sobre la fossa de la virreina Mencia de Mendoza |
Claustre gòtic de St. Domènec |
Miquel Esteve, Reis d'Orient |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)