Exposició de Bermejo

Museu del Prado. Madrid

Fins el 27 de gener de 2019 es pot visitar al Museu del Prado de Madrid l'exposició dedicada a Bermejo, pintor del segle XV. Poc després la podreu trobar també a Barcelona, al Museu Nacional d'Art de Catalunya. 

Hi trobareu juntes obres com el Sant Miquel de Tous (National Gallery de Londres), el Sant Domènec de Silos, l'Adoració dels Reis (Seu de Granada), el Tríptic de la Mare de Déu de Montserrat (Seu d'Acqui Terme) i altres pintures cedides pel MNAC i la col·legiata de Daroca. I alguna que altra pintura dels Osona.

Col·legiata de Daroca

Clausura de la XVIII Assemblea d'Història de la Ribera 2018

 

Diumenge passat es clausurava a Castelló de la Ribera la XVIII Assemblea d'Història de la Ribera. Un plaer haver estat present amb una comunicació que ha estat II Beca d'Investigació Històrica de l'Ajuntament de Benimodo.

La Ribera és una de les poques comarques valencianes que té consolidat el seu model de congrés d'història comarcal (amb el cas de la Marina també), amb un model descentralitzat, on cada dos anys un dels pobles de la comarca acull la convocatòria.

Enhorabona als organitzadors i a tots els ponents!

Fot. 18AHR

Conversant amb Joan Català Cebrià. Fot. 18AHR

Àlbum de fotografies de l'acte

Una taula de Vicent Macip al comerç

Fot. Sotheby's

En els darrers anys estan apareixent en el comerç d'antiguitats moltes taules valencianes... Possiblement ens trobem davant un canvi generacional en la propietat de les col·leccions privades i això comporta el canvi de mans de moltes obres d'Art.

La casa Sotheby's trau a subhasta aquesta magnífica taula de Vicent Macip, una de les nombroses obres que van eixir del país al segle XIX.

La coloma sense collar: ningú no és profeta en la seua terra

"El seus habitants senten enveja del savi que entre ells s'aixeca i assoleix mestria en el seu art. Tenen en poc el molt que puga fer, rebaixen els seus encerts i s'acarnissen, en canvi, amb les seues caigudes i entrebancs, sobretot mentre viu, i amb doble animositat que en qualsevol altre país. Si encerta, diuen: "És un lladre audaç i un plagiari desvergonyit". Si es tracta d'una mitjania, sentencien: "És una fotesa sense trellat i una mediocritat insignificant". Si matina per tal d'aconseguir el trofeu de la cursa, demanen: "D'on ha eixit aquest, on va aprendre i quan ha estudiat?". Si la sort el porta després pel camí d'excel·lir clarament sobre la resta, o d'obrir un camí que no és el que ells freqüenten, llavors li declaren la guerra al desgraciat, convertit en centre de les murmuracions i les calúmnies, objecte de censures, presoner de llengües i blanc d'atacs contra el seu honor. Li atribuiran el que no ha dit, el carregaran amb el que no ha fet, l'imputaran el que no ha proferit ni cregut en el seu cor. Encara que siga home excels i insigne en la seua ciència, en cas de no tenir amb el poder polític relacions que li procuren la felicitat d'eixir indemne dels perills i escapar de les desgràcies, si se li ocorre escriure un llibre, el calumniaran, el difamaran i contradiran. Exageraran i engrossiran els errors lleugers; censuraran fins i tot els entrebancs insignificants; li negaran els seus encerts, callaran els seus mèrits i l'increparan per les negligències, amb la qual cosa minvarà la seua energia, la seua ànima perdrà l'alè i es gelarà el seu entusiasme. Aquesta és, entre nosaltres, la sort de qui es posa a escriure un poema o un tractat. No podrà escapar d'aquestes xarxes ni es veurà lliure d'aitals calamitats, a no ser que marxe i pegue a fugir o que faça el seu camí d'un sol colp."

(Ibn Hazm de Còrdova; trad. J. Ll. Cebrián)

La coloma sense el collar a l'Albolàfia de Còrdova

Còrdova

XVIII Assemblea d'Història de la Ribera

Castelló de la Ribera acollirà els propers dies 9, 10 i 11 de novembre de 2018 la divuitena edició de l'Assemblea d'Història. Hi presentaré la comunicació:

Plafons ceràmics devocionals de Benimodo

(segles XVIII i XIX)

II Beca d'Investigació Històrica 2018

Ajuntament de Benimodo

 

 

Sant Felip Benici. Ajuntament de Benimodo

Informació i inscripció

Verdejo i la Botigueta Nova de Bellreguard

La Botigueta Nova a l'estiu de 2016. Casa fundada en l'any 1874 (La Botigueta Vella)

L'estiu de 2016 vaig treballar de bibliotecari municipal de Bellreguard, fent una substitució. Des de menut l'havia travessat per la carretera Gandia-Dénia, ja que la meua àvia era d'aquesta darrera població. Recordava perfectament, primer, l'estrany campanar que s'albirava en eixir de Gandia, després, el petit mercat als matins, amb el tràfec de gent que entrava i eixia, les façanes dels bars abocats a la carretera i la parada de la Unió de Benissa. Mon pare treballava de conductor en aquesta empresa quan ja s'anomenava UBESA i durant alguns anys passava per ací fent la línia València-Dénia i València-Alacant.

L'estada laboral a Bellreguard, més enllà d'entrar en contacte amb els usuaris de la biblioteca i constatar que el poble era quelcom més que una carretera secular, va induir-me a passejar per la vila i endinsar-me en els carrers, a la recerca del possible patrimoni artístic que s'hi pogués conservar.

Aleshores, en un carrer que abocava a la plaça de l'Església, em van enlluernar els taulells publicitaris que cobrien la façana de la Botigueta Nova. La Botigueta de Bellreguard destaca perquè no han sobreviscut gaires exemples de taulelleria publicitària del segle XX, tan abundant fins que a inicis els anys 70 començaren a desaparèixer i destruir-se. A més, en el cas de l'obra ceràmica de Bellreguard, la seua conservació és molt important perquè son anteriors a la Guerra d'Espanya, ja que han estat datats vers 1925. I, a més a més, encara es conserva la marca de fàbrica que constata l'autoria: Josep Maria Verdejo. Manises - València. De seguida li vaig enviar una fotografia a Beatriu Navarro i publicàrem un article al Butlletí Informatiu de Ceràmica núm. 113 (gener-juny 2016) titulat: "La fàbrica de taulells de Josep Maria Verdejo a Manises".

La Llei de Patrimoni Cultural Valencià que data de 1998 es va modificar en 2007 per tal d'incloure també els panells religiosos ceràmics exteriors anteriors a 1940. En 2017 la llei va afegir, amb bon criteri i com és natural, tots els panells ceràmics siguen religiosos o no de manera que la Botigueta Nova resta emparada i protegida per la llei com a BRL com a mínim.

Levante - El Mercantil Valenciano (La Safor). 3 d'octubre de 2018

La setmana passada la periodista Esperança Costa, sempre atenta al patrimoni artístic i històric valencià, va publicar un article al diari Levante-EMV (edició de la Safor, 3-10-2018) dedicat a la botiga, on esmentava el nostre article. Podeu llegir còmodament les dues seccions de l'article ací:

Una fábrica "excelente" de principios del siglo XX

 Bellreguard paraliza las obras que destruían un panel cerámico protegido

El cas és que enguany s'estan realitzant obres en la Botigueta, que és de propietat particular, i no se'ls ha ocorregut una altra cosa que perforar i destruir una part dels taulells per a encabir la capsa del comptador de la llum. Una mica més avall... i destrueixen la marca de fàbrica de Josep Maria Verdejo de Manises, factoria que té en aquesta obra de Bellreguard un dels exemples més valuosos de la seua època d'esplendor, que delimitem en l'àmbit de la producció dels darrers anys de la monarquia alfonsina i els de la II República Espanyola. 

Detall de la Botigueta en la primavera de 2018

L'ermita de Sant Joan de Xàtiva

Ruïnes de l'ermita en l'actualitat. Fot. Joan Quilis

El passat mes d'agost, durant la visita realitzada al Museu de la Llosa de Ranes i l'ermita de Santa Anna de Xàtiva (X Jornades d'Art i Història), l'historiador Joan Quilis me va preguntar sobre la localització de la desapareguda ermita de Sant Joan. Un mes després hem fet una visita a les ruïnes d'aquest edifici oblidat.

L'ermita de Sant Joan és esmentada als llibres de visites pastorals del segle XVII que conserva l'Arxiu de la Seu. Per aquell temps els patrons, la família Rotglà, no tenien molta cura de l'edifici i el visitador eclesiàstic prohibia celebrar misses mentre no l'arreglaren.

 

Ruïnes de l'ermita sobre el monticle, amb la Font de St. Joanet al peu. Anys 80

Jo havia escrit sobre l'ermita de Sant Joan al Llibre d'Estudis de la Llum de les Imatges de Xàtiva 2007 (p. 576-577), i més recentment al llibre Pintura sobre taula a Xàtiva (p. 249-250). Però el cas és que no havia tornat des dels anys 80, moment en el qual vaig realitzar, com sempre, unes poques diapositives. 

Ruïnes de l'ermita als anys 80

Ara hem localitzat aviat l'indret, en la partida de Sant Joanet, no gaire lluny del cementeri de la Llosa. Hi ha la bassa de Sant Joan, alimentada per la Font de Sant Joan que naix al barranquet, ara oculta per la vegetació. Amb aquestes coordenades vos situareu molt prop de la font i per tant, als peus del turonet de l'ermita:

latitud 39º 1.721'N

longitud 0º 31.499'O

Perpetuem així la memòria de l'edifici, perquè des dels anys 80 he vist que en les immediacions s'han realitzat transformacions agrícoles. La bassa actual tampoc no és l'antiga abandonada que vaig vore fa vora trenta anys. La muntanyeta de Sant Joan està delimitada per dos barrancs, a l'esquerra el de Sant Joan i a la dreta un de més modest i curt. Precisament és el barranc de Sant Joan qui delimita en aquest paratge els termes municipals de la Llosa de Ranes i de Xàtiva; més avall és afluent del barranc de Carnissers. Al cim, situat a poca altura, hi ha diversos murs de l'edifici i pels vessants molta ceràmica i rajoles antigues, de les massisses, algunes d'elles fins i tot senceres.

Probablement, igual que la desapareguda ermita de la Mare de Déu de la Seu de la Font Quintana, el santuari tingué un origen medieval.