El diari parla avui del fumeral industrial de rajola valencià més alt, el número 3 de la Paperera de Sant Jordi de Xàtiva:
La chimenea más alta de la Comunitat Valenciana aumenta su deterioro [punxeu]
Com ara tenim més temps de lectura, com antigament, reproduïm la fitxa d'aquest fumeral publicada al llibre Els fumerals de rajola de Xàtiva: monuments de la industrialització.
3. FUMERAL
DE LA PAPERERA DE SANT JORDI
|
Localització:
Paperera de Sant Jordi. Camí de Dos Molins. Partida de Meses
Entorn:
Fàbrica abandonada en ruïnes.
Autor:
Josep Goig i Lorente.[1]
Cronologia:
1942
Altura:
50 metres[2]
Base:
Secció
octogonal sense pendent, amb podi. Aparell anglès. Conserva restes de pintura
amb senyalització de l’última empresa que utilitzà les instal·lacions.
Destaca
especialment la cornisa potent i rotunda de gran volada amb un joc excel·lent
de llums i ombres provocat per la disposició i ritme de les rajoles. Està
decorada amb dues bandes. La primera combina rajola disposada en T entre tres
en escaire endinsades. Damunt d’aquest, més reeixida, una segona banda
intercala dentellons de rajola cantonera entre escaires de doble rajola plana.
Tot rematat per un talús amb curvatura que permet l’evacuació ràpida de l’aigua
de pluja.
Fust:
Secció
octogonal. Sense cap mena d’ornament.
Llanterna:
Octogonal.
Cistella de curvatura oberta ornamentada amb finestrons rectangulars dentats
rebuidats i enlluïts. Igual que en el fumeral anterior, el collaret i el remat
han estat realçats per dentellons fets amb rajoles especials cantoneres.
Lamentablement, un llamp, quan encara estava en funcionament, va destruir dues
cares que miren a l’est. El forat provocat permet veure perfectament l’aparell
intern de les rajoles dels sis murs de la llanterna que resten en peu. Ens
trobem doncs amb una ocasió única de poder estudiar el sistema constructiu d’una
llanterna tan gran i complexa com aquesta.
Patologies:
Llanterna
parcialment destruïda per un llamp. El fumeral no té parallamps. Cal destacar
que, a diferencia d’altres fumerals de la ciutat, els de la paperera de Sant
Jordi mantenen la verticalitat.
Paral·lelismes
amb altres fumerals:
A
Canals el podem relacionar amb el fumeral de la fàbrica de Sancho, bastit en
1953-1954, d’idèntica estructura i decoració en la llanterna a base de
finestrons cecs i dentellons.[3]
La decoració de la cornisa del fumeral de Sancho, en canvi, cal vincular-la amb
la del fumeral 2 de la paperera, amb rajoles disposades en T reeixides.
Al
Tomelloso hi ha dos fumerals de les destil·leries Vansa (1949) i Vinumar (1962)
que va edificar Josep Goig,[4]
els quals també tenen la llanterna amb finestrons rectangulars de perfil en
serra i dentellons al collaret i la corona.
Pel
que fa a la decoració de la cornisa de la base amb T entre rajoles en escaire,
la trobem de nou al Tomelloso en els fumerals construïts per Josep Goig per a
la destil·leria Espinosa en 1950 i en 1955 per al celler Peinado.[5]
Com veiem, l’ús de rajoles en escaire és un altre tret distintiu dels Goig,
encara que no exclusiu.
Fàbrica:
Fumeral
construït prop de l’entrada principal de la fàbrica, tot just on s’inicia el camí
de les palmeres que baixa als Dos Molins i la riba del riu. Es tracta del
fumeral més alt del complex industrial paperer i el més alt de la ciutat i el
terme de Xàtiva. La situació prop de l’entrada principal de la fàbrica i
l’altura superior li proporcionaven una càrrega emblemàtica. La Paperera de
Sant Jordi fou l’empresa xativina més gran i amb més treballadors durant
l’època de la dictadura del general Franco.
