dijous, 26 de març del 2020

Solidaritat, Art i les moltes alegries que hem perdut per ara


Farà uns deu dies m'escrivia una historiadora nord-americana des de Nova York preguntant-me com estaven les coses per ací (està enllestint la tesi sobre un pintor valencià). Entre altres coses li responia que havíem tancat museus i biblioteques. En la seua resposta qualificava aquestes institucions culturals entre "les moltes alegries de la vida que hem perdut per ara". Ara el coronavirus ha arribat ja a Nova York i allí també han tancat biblioteques i museus.
L'1 de març passat, diumenge, vaig visitar el darrer museu abans que la pandèmia ho tanqués tot. Aleshores no sabíem que en qüestió d'un parell de setmanes anàvem a restar tancats a casa. Aquesta darrera visita al Museu de la Seu de Xàtiva m'ha fet repassar tranquil·lament les fotografies que vaig fer, i adonar-me que algunes de les obres d'art que s'exposen contenen gestos de solidaritat. 
Una solidaritat que en la situació actual és necessària i que estructura les societats civilitzades i humanes. 




dimarts, 24 de març del 2020

La dansa de la mort

Dansa de la mort. Aula capitular del convent de St. Francesc. Morella

A Morella, en l'aula capitular del convent dels franciscans, es conserven les restes d'una pintura mural que representa la Dansa de la Mort. Malgrat tractar-se d'una obra d'art maltractada per la desídia dels homes a través dels segles, de tractar-se d'una ombra tènue de les moltes imatges que aquell mur va acumular, és una pintura que encara sorprén la mirada esforçada dels visitants. Com en una sardana macabra els dansaires ballen al voltant d'un cadàver esqueletitzat. Hi trobem papes, reis, bisbes, frares i cortesans...
A l'esquerra, la Mort, amb el carcaix ple de sagetes certeres, dispara l'arc als humans... que ignorants del procés socialitzen refugiats en l'arbre de la vida. Però qui serà ferit per la sageta de la Mort caurà segur d'aquest món enlairat i fràgil, d'aquest arbre del segle plantat en un hort que pertany al domini de la mort.
 
La Mort ataca els refugiats en l'arbre de la vida

La dansa de la mort és un ball del qual ningú ja no recordava la tonada... té un so estrany i alhora familiar... un ritme d'escalfred i un acabament d'espant. El mestre de ball és una dona vella i prima amb la mà inert i freda, que et trau al ball i no saps quina passada cal fer, no saps amb quins peus anar. I surts insegur al ball de la mort, vacil·lant, amb una camallada llarga que et trau de la vida sense saber com, on ni quan.

Museu del Petit Palau. Avinyó

Triomf de la Mort coronada

diumenge, 22 de març del 2020

Quan els dracs regnaren al cel

Convent de Sta. Clara. Múrcia

Hi hagué un temps, allà per la tardor de l'Edat Mitjana que diria Johan Huizinga, en el qual els dracs es van ensenyorir del cel de les esglésies. Famílies senceres de dracs ocuparen les voltes nervades amb les seues goles precedides d'una llengua de foc que devorava els nervis de pedra. Amb l'arribada del Renaixement i l'assassinat de l'estil gòtic, els dracs mai no tornaren a conquerir aquests indrets privilegiats en les altures... però encara resten alguns especímens que sobreviuen en edificis vells i incògnits.

Església de St. Jaume. Jumella


Seu de St. Joan Baptista de Perpinyà

dissabte, 21 de març del 2020

El fumeral més xicotet de Xàtiva, desaparegut

Ahir parlàvem del fumeral industrial de rajola més alt del País Valencià (50 metres) que es conserva a la ciutat de Xàtiva, el qual apareixia a la premsa diària per causa del deteriorament del coronament. Avui us presentem el petit fumeral de l'escorxador, edifici que en desaparèixer comportà l'enderrocament del petit monument industrial. Potser a hores d'ara s'hauria traslladat en un altre indret.
 
Diapositiva J. Ll. Cebrián


8. FUMERAL DE L’ESCORXADOR


Localització: Enderrocat. Abans a la Plaça del País Valencià, 1.
Cronologia: Vers 1908?
Base:
Desconeguda, integrada en les instal·lacions de l’escorxador.
Fust:
Secció octogonal que sobresortia de la teulada de l’edifici. Les dimensions reduïdes condicionaren l’aparell de rajola del fust, el qual s’hagué de fer quasi únicament amb rajola cantonera, de manera que destaca l’absència de rajola rectangular sencera en les cares.
Llanterna:
Octogonal. Poc destacada en altura i amplària, segueix el pendent del fust. Amb collaret, remat i boca.
Paral·lelismes:
Des de primeries del segle XX molts escorxadors disposaven d’una petita caldera per a fer servir el vapor a pressió en l’escorxament dels animals. És el cas, per exemple, de l’escorxador d’Alcoi.


divendres, 20 de març del 2020

La ximenera industrial de rajola més alta


El diari parla avui del fumeral industrial de rajola valencià més alt, el número 3 de la Paperera de Sant Jordi de Xàtiva:

La chimenea más alta de la Comunitat Valenciana aumenta su deterioro [punxeu]


Com ara tenim més temps de lectura, com antigament, reproduïm la fitxa d'aquest fumeral publicada al llibre Els fumerals de rajola de Xàtiva: monuments de la industrialització.





3. FUMERAL DE LA PAPERERA DE SANT JORDI


Localització: Paperera de Sant Jordi. Camí de Dos Molins. Partida de Meses
Entorn: Fàbrica abandonada en ruïnes.
Autor: Josep Goig i Lorente.[1]
Cronologia: 1942
Altura: 50 metres[2]
Base:
Secció octogonal sense pendent, amb podi. Aparell anglès. Conserva restes de pintura amb senyalització de l’última empresa que utilitzà les instal·lacions.
Destaca especialment la cornisa potent i rotunda de gran volada amb un joc excel·lent de llums i ombres provocat per la disposició i ritme de les rajoles. Està decorada amb dues bandes. La primera combina rajola disposada en T entre tres en escaire endinsades. Damunt d’aquest, més reeixida, una segona banda intercala dentellons de rajola cantonera entre escaires de doble rajola plana. Tot rematat per un talús amb curvatura que permet l’evacuació ràpida de l’aigua de pluja.
Fust:
Secció octogonal. Sense cap mena d’ornament.

Llanterna:
Octogonal. Cistella de curvatura oberta ornamentada amb finestrons rectangulars dentats rebuidats i enlluïts. Igual que en el fumeral anterior, el collaret i el remat han estat realçats per dentellons fets amb rajoles especials cantoneres. Lamentablement, un llamp, quan encara estava en funcionament, va destruir dues cares que miren a l’est. El forat provocat permet veure perfectament l’aparell intern de les rajoles dels sis murs de la llanterna que resten en peu. Ens trobem doncs amb una ocasió única de poder estudiar el sistema constructiu d’una llanterna tan gran i complexa com aquesta.
Patologies:
Llanterna parcialment destruïda per un llamp. El fumeral no té parallamps. Cal destacar que, a diferencia d’altres fumerals de la ciutat, els de la paperera de Sant Jordi mantenen la verticalitat.
Paral·lelismes amb altres fumerals:
A Canals el podem relacionar amb el fumeral de la fàbrica de Sancho, bastit en 1953-1954, d’idèntica estructura i decoració en la llanterna a base de finestrons cecs i dentellons.[3] La decoració de la cornisa del fumeral de Sancho, en canvi, cal vincular-la amb la del fumeral 2 de la paperera, amb rajoles disposades en T reeixides.
Al Tomelloso hi ha dos fumerals de les destil·leries Vansa (1949) i Vinumar (1962) que va edificar Josep Goig,[4] els quals també tenen la llanterna amb finestrons rectangulars de perfil en serra i dentellons al collaret i la corona.
Pel que fa a la decoració de la cornisa de la base amb T entre rajoles en escaire, la trobem de nou al Tomelloso en els fumerals construïts per Josep Goig per a la destil·leria Espinosa en 1950 i en 1955 per al celler Peinado.[5] Com veiem, l’ús de rajoles en escaire és un altre tret distintiu dels Goig, encara que no exclusiu.
Fàbrica:
Fumeral construït prop de l’entrada principal de la fàbrica, tot just on s’inicia el camí de les palmeres que baixa als Dos Molins i la riba del riu. Es tracta del fumeral més alt del complex industrial paperer i el més alt de la ciutat i el terme de Xàtiva. La situació prop de l’entrada principal de la fàbrica i l’altura superior li proporcionaven una càrrega emblemàtica. La Paperera de Sant Jordi fou l’empresa xativina més gran i amb més treballadors durant l’època de la dictadura del general Franco.


[1] Construïda per Josep Goig i Lorente segons testimoni oral del nebot que participà en la seua construcció, Josep Goig i Vercher. Patón Ponce, cit., 2007, pàg. 35.

[2] Medició pròpia amb telèmetre làser.

[3] Cebrián i Molina, cit., 1994, pàg. 63.

[4] Patón Ponce, cit., 2007, pàg. 153 i 155.


[5] Patón Ponce, cit., 2007, pàg, 147 i 149.


dimecres, 18 de març del 2020

Automobilisme i taulelleria

Museu de Belles Arts de Castelló

Durant la primera meitat del segle XX i uns pocs anys més, el món de l'automòbil i el de la taulelleria es van trobar en la cruïlla de la publicitat. Es tractava aleshores d'un producte industrial que reproduia el mateix model de plafó publicitari totes les vegades que calia. Malgrat que el taulell publicitari es trobava ja molt lluny del producte artesanal dels segles anteriors, la taulelleria publicitària del segle XX assolí un nivell de qualitat elevat.

Michelins. Museu de Belles Arts de Castelló

Els plafons publicitaris del mon del motor s'escampaven pels murs de carreteres, gasolineres i tallers mecànics. Marques d'automòbils, d'olis i gasolines, d'auto-ràdios, s'anunciaven per tot arreu. A partir del començament dels anys 70 aquestes joies publicitàries començaren a desaparèixer tímidament fins que en l'actualitat en queden ben poques. Cal destacar les benzineres de Morvedre i Xàtiva, amb idèntic model publicitari de cotxes-cavall.

Morvedre

Una de les empreses que més feu servir la taulelleria publicitària fou l'holandesa Philips. Al costat del Museu Benlliure de València podem trobar, per exemple, un enorme plafó de bombetes incandescents i un altre genèric de l'empresa. Philips fabricava també ràdios i, especialment, ràdios per a cotxes: auto-ràdios. Als anys 50 i 60 disposar de ràdio a l'automòvil era un luxe. Poder escoltar la ràdio en circulació era aleshores una meravella tècnica. Aquelles ràdios no tenien FM, només ona mitja (OM) i en ocasions també ona llarga (OL). Philips publicitava els seus ràdios de cotxe en un plafons ceràmics on llegíem: PHILIPS / AUTO-RADIO. Quan molts anys després, la concesionària de l'empresa va deixar de pagar "el lloguer de la paret", els propietaris de les cases emblanquinaven els plafons per a ocultar el misatge publicitari. I d'aquesta manera, amb una dannatio memoriae per manca de pecuni, han sobreviscut mig ocults alguns exemplars escasos. 


PHILIPS AUTO-RADIO. Llanera de Ranes

Conec el cas, per exemple, d'un plafó a Llanera de Ranes, a la vora de l'antiga carretera nacional quan travessava el poble. L'emblanquinat apenes deixa entreveure el missatge publicitari i si es netejara Llanera comptaria amb un element patrimonial dels que ja quasi no en queden. Un idèntic però més legible, el trobem al nord de València, en l'antiga carretera de Barcelona, a l'altura de Foios o Albalat dels Sorells, no recorde. 
Al voltant del motociclisme també hi hauria publicitat, indici que trobem en un cas d'Alzira (ciclomotors Mobylette), malgrat que no es tracta exactament de taulells: 

Alzira

dimarts, 17 de març del 2020

Ciutats amb calçada romana: el cas de la Via Augusta


Cartagena

La Via Augusta recorre gran part de la zona oriental de la península Ibèrica. Travessava ciutats com Girona, Barcelona, Tarragona, Tortosa, Sagunt, València, Xàtiva, Dénia, Alacant i Elx, tot passant per Cartagena fins finalitzar en la ciutat de Cadis. 

Via Augusta. Mapa dels museus de Cartagena




Construcció d'una calçada romana. Dibuix dels museus de Cartagena

Al subsòl dels termes municipals d'aquestes ciutats, i fins i tot dins de les seus actuals zones urbanes d'eixample, subsisteixen trams d'aquelles calçades que comunicaven tot l'Imperi amb Roma. Algunes d'elles han optat per realitzar excavacions arqueològiques i traure a la llum algun fragment que en consolidar-lo i ser visible des del carrer de manera que s'enriqueix llur patrimoni històric i l'enllaça de forma directa amb la nostra cultura clàssica d'arrel llatina.
Recorde haber vist fa anys a Sagunt el soterrani d'una finca nova on havien conservat un carrer romà (empedrat) que pujava en direcció a la fortalessa. En veure aquelles ruïnes d'una via pública et senties transportat directament a l'època antiga.
I no sols és una qüestió arqueològica que poden aprofitar les "grans ciutats", sinó també les poblacions menors situades a la vora de la Via Augusta. Com el cas de Manuel (La Ribera Alta), en les immediacions del qual hi ha indicis de la calçada romana vora la carretera que condueix a La Pobla Llarga.
En tot cas, el model a seguir és el de la ciutat de Cartagena, on podem gaudir a l'aire lliure d'un tram important de la calçada romana. 


Cartagena