diumenge, 31 de maig del 2020

Una nova obra de Vicent Macip

Vicent Macip. Fot. Segre

En el catàleg del passat mes de març, una casa de subhastes posava a la venda un Crucificado que situava amb bon criteri en la "escuela valenciana s. XVI" amb una cronologia vers 1510-1520. El preu de sortida era de només 3000 €.
En la meua opinió es tracta sens dubte d'una obra del pintor Vicent Macip, pare de Joan de Joanes, amb la qual cosa el preu de sortida podia haver ascendit considerablement... i a més, ni tan sisquera s'ha venut per aquest preu!
La presència de sant Francesc agenollat a l'esquerra podria indicar un origen franciscà. L'obra és de reduïdes dimensions (66 x 55), cosa que ens porta a la memòria un altre Calvari menut del pintor, de col·lecció privada, que fa pocs anys estigué exposat al Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana. Un altre Calvari que s'assembla, molt bonic, és el que es pot admirar al Museu de Santa Clara de Gandia.
La figura del Crist subhastat recorda molt al del Calvari que el pintor realitzà per a l'església de Mançanera, senyoriu del duc de Calàbria a l'Aragó. Al Museu de Belles Arts de València també trobem un altre Calvari del pintor, posterior i de majors dimensions, que fou donació valuosa de Pere Maria Orts i Bosch.

diumenge, 10 de maig del 2020

La província de Xàtiva passa a la fase 1

Les quatre províncies valencianes

Al segle XIX, durant el Trienni Constitucional (1820-1823) l'estructura territorial de la monarquia borbònica va dividir l'antic Regne de València en quatre províncies, "a saber": Castelló de la Plana, València, Xàtiva i Alacant. El territori de la província de Xàtiva abastava parcialment o total les actuals comarques de la Canal de Navarrés, la Costera, la Ribera, la Vall d'Albaida, la Safor i la Marina.

Palau de la Diputació Provincial

El mapa de l'antiga província de Xàtiva s'assembla massa al territori meridional que l'11 de maig de 2020 entra en la fase 1 del desescalament de la pandèmia. Potser perquè després de vora 200 anys aquella província sudista s'assentava sobre una sòlida base geogràfica i natural, amb més trellat que qualsevol política territorial de mera sucursal. En fi, que per un moment m'ha semblat veure en el mapa de la fase 1 de desconfinament la província de Xàtiva escindida de la rabasuda i massa grossa província de València. 
Precisament, entre 2022-2023 s'esdevindrà el bicentenari de la difunta província de Xàtiva, cosa que caldria celebrar, si més no, fent-li el funeral o d'alguna altra manera digna. 

Govern Civil de la província

divendres, 1 de maig del 2020

Dos balcons contestans i l'apoteosi de la taulelleria valenciana

Cocentaina, 1787

En aquesta pesta del segle XXI que ara patim hem redescobert un petit espai residual dels habitatges... els balcons. Els balcons romanien abocats al carrer, infrautilitzats, relegats a contenidors de plantes, la botella del butà i la bicicleta oxidada. Només els recordàvem a l'hora d'estendre la bugada, de la cigarreta furtiva dels fumadors i alguna processó ocassional en els privilegiats carrers de volta...
Però el confinament de la covid19 ha revaloritzat aquests petits espais que limiten l'interior de les llars amb el carrer. De forma insospitada, els hem vist convertits en  saletes d'estar, escambells de lectura, solàriums, llotges de teatre farcides d'aplaudiments, torres-vigia, receptacles que per uns mesos s'han vist alleujats en llur solitud i han pres preeminència arquitectònica. 

Mestre de Noguera

D'entre tots els balcons històrics valencians destaquen un parell del segle XVIII que conserva la ciutat de Cocentaina. Els albirem bellament decorats amb taulelleria datada en l'any 1787 amb escenes de la vida de Maria, un apostolat i la Mare de Déu dels Desemparats. Aquesta imatge devota està pintada per un dels grans pintors ceràmics del postbarroc valencià. La resta de la balconada, en canvi, és obra del Mestre de Noguera, aquell gran pintor que ens deixà l'immens retaule ceràmic de la Mare de Déu de la Seu vora el campanar de Xàtiva. 
No cal dir que ens trobem amb una de les obres més valuoses de la taulelleria postbarroca valenciana... i que ara, més que mai, el balcó fa la casa. 

Mestre de Noguera

dimecres, 22 d’abril del 2020

El Collar de la Coloma d'Ibn Hazam

Fot. F. Tormo

Francesc Tormo, director de la Casa de la Cultura de Canals allà pels anys 90, té un dels millors arxius fotogràfics de la comarca de la Costera. Entre els seus fons, destaca la secció etnogràfica i de cultura popular, a més d'haver fotografiat moltíssims actes culturals celebrats en aquella vila. Fa uns dies m'enviava aquesta fotografia del segle passat, que recull una de les presentacions de llibres que vam realitzar quan jo era bibliotecari municipal. Concretament la presentació de la versió valenciana que va realitzar Toni Martínez del clàssic en llengua àrab El collar de la coloma de l'escriptor de Còrdova Ibn Hazam. Un llibre del tot recomanable si encara no l'heu llegit.
En la fotografia, d'esquerra a dreta, l'escriptor Toni Cucarella, l'autor, la regidora de cultura Milagros Barberá i el bibliotecari. 

dilluns, 20 d’abril del 2020

La pesta en el retaule de St. Vicent Ferrer pintat per Vicent Macip



El Museu de la Seu de Sogorb conserva un retaule petit dedicat a Sant Vicent Ferrer i pintat per Vicent Macip, pare de Joan de Joanes; autors del retaule major d'aquella catedral. El primer que crida l'atenció de l'obra és la presència de la Mare de Déu de Montserrat en el frontó superior presidint el conjunt. També, en les pilastres laterals, les figures de sant Sebastià i sant Roc, patrons contra la pesta
Aquesta intenció terapeutica contra la malaltia contagiosa que tenia el retaule es troba reforçada en les taules extremes del banc inferior. Són dues escenes de miracles del sant dominic valencià relacionades amb la pesta.


La primera taula recull simultàniament tres escenes de l'arribada del dominic a un monestir de frares blancs o de Sant Bernat (Cister) durant la pesta de principis del segle XVI, on beneïnt i salpasant els frares malalts els va guarir: 

EN UN MONESTIR DE FRARES DE SANT BERNAT ESTAVEN MOLTS FERIT DE PESTE / I LO GLORIÓS SANT VICENT PASSANT PER ALLÍ ENTRÀ DINS I GUARÍ'LS A TOTS. 

L'altra taula recull un miracle de cos present, en morir el sant:

EN LO DIA QUE MORÍ LO GLORIÓS / SANT VICENT VINGUEREN MOLTS / FERITS DE PESTE I TOTS GUARIREN / ACOSTANT-SE A LA TOMBA ON JAIA.

 

dimarts, 14 d’abril del 2020

Proes de cases cantoneres


En ocassions, en algunes cases cantoneres, trobem que l'extrem de la jàssena angular que sosté la teulada, la biga mestra, es troba esculpit pels mestres fusters amb decoració inesperada en aquelles altures. 
 


El treball de la fusta, tan important en l'estudi de l'arquitectura històrica, és el gran oblidat en la Història de l'Art que tenim, gaudim i patim.


 Resten però aquestes joies en l'aire, mascarons de proa, que tallen la mar de vents, pluges i teulades.

diumenge, 12 d’abril del 2020

L'Alliberador d'Amèrica Simón Bolívar: la biografia



Acabe de llegir la biografia de Simón Bolívar (Debate, 2019) escrita per Marie Arana i traduïda per Mateo Cardona i Marta Cecilia Mesa. L'autora és filla de pare peruà i mare estadounidenca, de manera que l'original s'ha escrit en llengua anglesa. La traducció al castellà és impecable.

El jove Bolívar estudiant amb el seu professor Andrés Bello

L'obra té una mica més de 700 pàgines i enganxa des del principi. És cert que el personatge s'ho val i la seua vida es revetla més interessant que les de Juli Cèsar, Alexandre el Gran i Napoleó junts. A més, Bolívar fou un estadista culte, de formació clàssica i cultura europea, que va visitar Espanya, França, Itàlia i Anglaterra. No fou un militar de carrera, sinó un militar autodidacta que va vèncer els exèrcits professionals de l'Imperi espanyol.
La biografia és un gènere literari que excel·leix especialment en les literatures angloxaxones. En canvi, en les llatines, no solem passar d'aproximacions hagiogràfiques. El llibre de Marie Arana està molt ben escrit i ens situa al costat de Bolívar en tots els episodis de l'alliberament de Veneçuela, Colòmbia, Equador i Perú. La gesta de Bolívar en aconseguir la independència d'aquelles repúbliques sudamericanes el convertí en un dels grans personatges de la història universal del segle XIX. Amb mestria cinematogràfica l'autora ens condueix des del naixement de Bolívar fins la seua mort. 


No es tracta pas d'una hagiografia i el text recull també les ombres del personatge. Si el seu somni de la Gran Colòmbia (un gran estat efímer que podria haver-se convertit en una potència mundial) va fracassar va ser perquè es va entestar a instituir una Gran República unitària quan la sol·lució hagués estat una república federal. Veneçuela i Colòmbia no encabien en un projecte polític tan rígidament jacobí.
L'Amèrica del Sud postBolívar fou similar al que s'esdevingué a la mort d'Alexandre el Gran: les repúbliques repartides entre els seus generals. La mateixa independència de les repúbliques naixia marcada pel protagonisme dels exèrcits nacionals que condicionarien les polítiques dels més de dos-cents anys posteriors. 
Un llibre molt recomanable, no sols a qui li agrade la Història contemporània del segle XIX, sinó sobre tot, als amants de la llibertat. La Història de l'Amèrica llatina és sempre apassionant. 
El llibre està encapçalat per unes paraules del poeta José Martí (president de la República de Cuba en armes i fill de valencians del barri de Campanar):

"En calma no se puede hablar de aquel que no vivió jamás en ella; ¡De Bolívar se puede hablar con una montaña por tribuna, o entre relámpagos y rayos, o con un manojo de pueblos libres en el puño y la tiranía descabezada a los pies...!"

Llegiu, llegiu llegiu!