Guia desficiosa de la Costera

Calvari de Montesa

La Mancomunitat de la Costera acaba de pujar a la xarxa el seu nou web turístic turismelacostera on podeu llegir i descarregar-vos en PDF la nostra Guia desficiosa de la Costera, en la secció "et proposem".

El web turístic de la Mancomunitat és un luxe i la maqueta de la Guia desficiosa de la Costera un altre.

Bon Nadal i bones festes!

Al vostre abast l'article "Francesc de Paula Bou, autor del paviment del Museu Etnològic de Dénia".

 

Ja podeu descarregar-vos en PDF el nostre article "Francesc de Paula Bou, autor del paviment del Museu Etnològic de Dénia" publicat al núm. 40 de la revista Aguaits (IECMA). Es troba allotjat a racó.cat i acadèmia.edu.

La via verda a la mar

Antiga estació de Manuel

Les vies verdes són antigues línies ferroviàries reconvertides en itineraris cicloturistes i senderistes/peatonals. Els itineraris ferroviaris dels segles XIX i XX solien tindre poc desnivell, condició que imposava el tipus de material de tracció, especialment les locomotores a vapor. 

Són ja diverses les vies verdes valencianes (PDF) en funcionament. Entre els projectes més ambiciosos destaca la Via verda a la mar, que connectarà (algun dia) la ciutat de Xàtiva amb la mar (Xàtiva/Carcaixent/Tavernes de Valldigna... Aquesta via verda seria el resultat d'enllaçar dos ramals ferroviaris abandonats. 

El primer (línia RENFE València-Xàtiva) aprofitarà l'itinerari abandonat (la Pobla Llarga/Manuel/Xàtiva) en construir-se fa uns anys el nou traçat de l'AVE. Des de la Pobla Llarga la via enllaçaria amb Carcaixent per Cogullada.

El segon ramal aprofitaria la línia ferroviària abandonada de FEVE (Carcaixent/Dénia/Alacant) de la qual només sobreviu en explotació el trajecte Dénia/Alacant, actualment pertanyent als Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. Per tant, aquesta via verda, en arribar a Tavernes de Valldigna i la costa, podria continuar en direcció sud amb un itinerari molt atractiu des del punt de vista cicloturístic. I també els cicloturistes de la costa s'endinsarien en direcció Carcaixent/Xàtiva

Direcció Xàtiva

 

Ens trobem encara al principi de materialitzar la via verda de la mar. Ha estat Manuel qui ha tingut l'honor d'encapçalar l'adequació del traçat pel pas de la població i l'antiga estació de Manuel-L'Ènova.

Alguns dels trams serà convenient que tinguen doble calçada, una per a bicicletes i altra per a peatons, tal i com ha realitzat recentment Puçol en la Via Xurra, la qual conec bé perquè sóc usuari assidu (m'agrada com Meliana ha solucionat el tema dels carrils bici i l'enllaç amb la via Xurra). 

Per tant, convindria doble pista als trams on s'espera un ús intensiu peatonal (Carcaixent/la Pobla Llarga/Manuel). En el cas de Xàtiva seria recomanable la doble pista des de la ciutat fins a l'Hospital Lluís Alcanyís o fins al riu. Des d'allí fins a Manuel una pista única seria suficient. 

La materialització de la Via verda a la mar facilitarà la comunicació directa i humana entre les nostres poblacions, fomentarà les caminades i l'ús de la bicicleta amb tot el que això comportarà per a la salut i el benestar de tots. A més, aquesta via verda obrirà les portes de bat a bat al cicloturisme, allunyat ara per ara d'aquestes terres d'interior. 

La copona d'Albaida

Despús-ahir a la vesprada passejava pel nucli antic de la ciutat d'Albaida i de sobte, baixant per un carreró em vaig trobar amb una casa antiga, la façana de la qual conserva restes de decoració pictòrica antiga.

Quina alegria! un dels elements decoratius era la copona! El mateix entusiasme que quan era xiquet i jugava a la brisca a casa de l'àvia i apareixia l'as de copes en les cartes. Ni bastos, ni espases, ni ors... la copona inesperada (o potser desitjada) animava de colp el joc.

 

La copona va triomfar en l'art neoclàssic com element decoratiu. És cert que la façana de la casa d'Albaida conté encara decoració tardobarroca com els rocalls, però els trobem ja excessivament acartonats i en companyia d'altres elements decoratius neoclàssics com els medallons. La casa es decoraria passat l'any 1800 i poc. Una veïna es va acostar em veure'm fotografiar-la i em va dir que abans es veien millor els dibuixos.

Em va vindre a la memòria una casa que hi havia a l'Ènova, prop de l'església, que tenia tota la façana amb decoració pictòrica barroca i sants de mig cos. Per desgràcia la van pintar i els dibuixos del segle XVIII romanen ocults. 

La casa d'Albaida està en obres i possiblement la decoració antiga desapareixerà davall d'una bona capa de pintura nova. I serà una llàstima, perquè en terres valencianes ja no queden façanes de cases amb decoració pictòrica barroca o neoclàssica. Tot el que acaba desapareixent es desconeix. I així perdem a cada colp una part de la nostra Història, del nostre Art. 

Prop del llavador està la casa.

Un altre escut (gòtic) de Xàtiva

Escut de Xàtiva. Fot.: SIAM. Ajuntament de València

Fa una setmana publicàvem en aquest bloc l'entrada sobre un escut de Xàtiva que passava inadvertit, situat en la façana interior del pati de la Casa de la Cultura. Ahir l'arqueòleg Josep Vicent Lerma Alegria ens mostrava aquest taulell heràldic amb les armes de la ciutat, peça ceràmica que podem datar en el primer quart del segle XVI. Publiquem la fotografia gràcies a l'amabilitat de Lerma Alegria.

El disseny heràldic del taulell ens és familiar, ja que és una adaptació pictòrica de l'escut que encara trobem en una clau de volta de l'ermita gòtica del Puig de Xàtiva.

 

Ermita del Puig de Xàtiva

Per altra banda, aquest taulell que custodia la Secció Arqueològica Municipal de l'Ajuntament de València és una adaptació heràldica d'un taulell de mostra de l'època, el disseny del qual es va prendre per tal d'allotjar les armes medievals de la ciutat de Xàtiva. 

Un escut (inèdit?) de Xàtiva

Desconec cap publicació on aparega aquest escut de la ciutat de Xàtiva, una mica amagat, perquè no es troba en la via pública. Està situat a la part esquerra de la façana posterior de la Casa de la Cultura, la que s'aboca al pati interior. Segueix un disseny que es va utilitzar al segle XIX, el qual certament no és dels més bells d'entre tots els que disposem des de l'Edat Mitja. 

 

El trobem sobre un finestral més estret que la resta. Més amunt, coronant aquesta zona de l'edifici presideix l'estructura arquitectònica vertical una acròtera i davall un escudet oval amb les inicials C i S: Casino Setabense.

Un Calvari del pintor Yáñez de l'Almedina a la Llosa de Ranes

La premsa diària electrònica publica avui un interessant article sobre la localització en el Museu del Prado d'una taula "perduda" que pertanyia a l'església parroquial de l'Almedina, pàtria de Ferrando Yáñez, el gran pintor renaixentista de la Manxa format a Itàlia. Durant molts anys treballà al Regne de València en companyia del pintor Ferrando Llanos, conformant una societat pictòrica. L'article és molt interessant: "La historia del retablo de Almedina desaparecido y del pintor republicano que lo salvó".

La lectura d'aquest article periodístic m'ha dut a la memòria el cas d'una taula del pintor que la historiografia especialitzada situa a la Llosa de Ranes. La taula va passar de la Llosa, per adquisició, a la col·lecció privada que el marqués de Montortal tenia a la ciutat de València. A hores d'ara es troba a Madrid. Per tant, és una història que res no té a veure amb la Guerra d'Espanya, època en que la taula ja es trobaria a mans privades. Recordem que per aquell temps, els marquesos de Montortal tenien casa a Xàtiva i Carcaixent.

Ferrando Yáñez de l'Almedina: Calvari de la Llosa de Ranes. Fot.: Catàleg "Los Hernandos...", 1998

És possible que el Calvari de la Llosa presidira un petit retaule del pintor. Podria tractar-se d'una obra d'art resultat del mecenatge dels Sanç, senyors de la població en el segle XVI. La taula pertany a la mateixa època que el retaule del Judici Final de la Seu de Xàtiva, aquest sí, desaparegut en 1936.