divendres, 19 de març de 2021

L'Alqueria del Pi, entre Bonrepòs i Mirambell, i Vinalesa

 

Quan davalle el barranc del Carraixet amb bicicleta i em desvie en direcció a Meliana i la Via Xurra, passe sempre vora les ruïnes de l'Alqueria del Pi. En l'horta de València, a través dels segles, hi ha hagut diverses alqueries del pi. En tots els casos la presència de l'arbre pròxim a l'edifici atorgava el nom popular. En aquest cas, el pi va desaparèixer però el nom s'ha conservat per generacions. Ens trobem a meitat de camí entre Vinalesa i més avall Bonrepòs i Mirambell, al bell mig d'una horta encara viva, perquè encara rega amb aigua cavallera. La séquia reial de Montcada es dessagna refrescant els bancals i fent prosperar les collites.

L'alqueria no és ja més que quatre parets -tres si comptem amb exactitud. Una ortopèdia arquitectònica metàl·lica subjecta la façana principal que si no ja hauria caigut a terra. L'arc de dovelles curtes i les finestres superiors delaten una cronologia tardana, de darreries del segle XVI o millor del segle XVII. La vida s'ha esmunyit d'entre aquestes parets i ja ningú no l'habita. Li he preguntat a la meua sogra (que és de Gafaüt) si va conèixer viure en l'alqueria i m'ha dit que hi vivien unes xiquetes que anaven a l'escola de Vinalesa. A més, un taulell de numeració de les cases de camp (número 111), d'aquells blaus amb guarismes blancs, cal datar-lo vers 1950. Per tant, a meitat del segle XX encara es trobava habitada.

Quin plaer seria viure en aquesta casa de camp en mig de l'horta de València, vora el barranc del Carraixet i un munt de camins i sendes per recórrer. Quina llàstima que es perguen aquestes parets que humanitzaven la natura i encara constitueixen una fita en moments amables de la vida de vianants i ciclistes.


dimecres, 3 de març de 2021

Noves atribucions al pintor Gaspar Requena, natural de Montesa

 

Riunet, el repositori de la Universitat Politècnica de València, acaba de penjar el PDF del nostre article "Noves atribucions al pintor Gaspar Requena", publicat en la Revista de la Safor número 5 (2014).

Hi trobareu la Puríssima dels Escolapis de Gandia que atribuïrem al pintor i altres obres de Xàtiva (retaule de la Mercè i del Calvari Alt) l'Olleria i Dénia.

Punxeu en la fotografia per accedir. 

dijous, 4 de febrer de 2021

El llibre TAULELLERIA DEVOCIONAL D'ALCOI gratis en PDF

 

Ja podeu descarregar-vos complet en PDF el nostre llibre Taulelleria devocional d'Alcoi. El trobareu a la pàgina web del Museu Arqueològic d'Alcoi Camil Visedo Moltó. Punxeu en les fotografies per tal d'accedir. 

Si us agrada l'obra podeu adquirir l'edició en paper. 

 


 

dijous, 31 de desembre de 2020

El molí de vent de la Font de la Figuera

 

Estiu 2020

 

El molí de vent de la Font de la Figuera és un dels monuments de la comarca més desconeguts. A falta de datar-lo documentalment, sembla més antic que els molins de la Marina o el de Puçol, bastits ja tardanament al segle XIX. La tipologia també és molt diferent als molins de la veïna Castella.

Situat en un altet que afavoreix l'aprofitament dels vents, prop del restaurant de l'antiga carretera, encara conserva la porta i uns finestrons, malgrat que ha perdut l'alçada original. Aquest edifici antic, únic en la comarca, mereixeria un futur digne i una alta consideració en el patrimoni arquitectònic de la Costera.  

dimarts, 22 de desembre de 2020

Guia desficiosa de la Costera

Calvari de Montesa

La Mancomunitat de la Costera acaba de pujar a la xarxa el seu nou web turístic turismelacostera on podeu llegir i descarregar-vos en PDF la nostra Guia desficiosa de la Costera, en la secció "et proposem".

El web turístic de la Mancomunitat és un luxe i la maqueta de la Guia desficiosa de la Costera un altre.

Bon Nadal i bones festes!

dimecres, 25 de novembre de 2020

Al vostre abast l'article "Francesc de Paula Bou, autor del paviment del Museu Etnològic de Dénia".

 


Ja podeu descarregar-vos en PDF el nostre article "Francesc de Paula Bou, autor del paviment del Museu Etnològic de Dénia" publicat al núm. 40 de la revista Aguaits (IECMA). Es troba allotjat a racó.cat i acadèmia.edu.

dilluns, 16 de novembre de 2020

La via verda a la mar

Antiga estació de Manuel
Antiga estació de Manuel

Les vies verdes són antigues línies ferroviàries reconvertides en itineraris cicloturistes i senderistes/peatonals. Els itineraris ferroviaris dels segles XIX i XX solien tindre poc desnivell, condició que imposava el tipus de material de tracció, especialment les locomotores a vapor. 

Són ja diverses les vies verdes valencianes (PDF) en funcionament. Entre els projectes més ambiciosos destaca la Via verda a la mar, que connectarà (algun dia) la ciutat de Xàtiva amb la mar (Xàtiva/Carcaixent/Tavernes de Valldigna... Aquesta via verda seria el resultat d'enllaçar dos ramals ferroviaris abandonats. 


El primer (línia RENFE València-Xàtiva) aprofitarà l'itinerari abandonat (la Pobla Llarga/Manuel/Xàtiva) en construir-se fa uns anys el nou traçat de l'AVE. Des de la Pobla Llarga la via enllaçaria amb Carcaixent per Cogullada.

El segon ramal aprofitaria la línia ferroviària abandonada de FEVE (Carcaixent/Dénia/Alacant) de la qual només sobreviu en explotació el trajecte Dénia/Alacant, actualment pertanyent als Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. Per tant, aquesta via verda, en arribar a Tavernes de Valldigna i la costa, podria continuar en direcció sud amb un itinerari molt atractiu des del punt de vista cicloturístic. I també els cicloturistes de la costa s'endinsarien en direcció Carcaixent/Xàtiva

En direcció a Xàtiva
Direcció Xàtiva
 

Ens trobem encara al principi de materialitzar la via verda de la mar. Ha estat Manuel qui ha tingut l'honor d'encapçalar l'adequació del traçat pel pas de la població i l'antiga estació de Manuel-L'Ènova.

Alguns dels trams serà convenient que tinguen doble calçada, una per a bicicletes i altra per a peatons, tal i com ha realitzat recentment Puçol en la Via Xurra, la qual conec bé perquè sóc usuari assidu (m'agrada com Meliana ha solucionat el tema dels carrils bici i l'enllaç amb la via Xurra). 


Per tant, convindria doble pista als trams on s'espera un ús intensiu peatonal (Carcaixent/la Pobla Llarga/Manuel). En el cas de Xàtiva seria recomanable la doble pista des de la ciutat fins a l'Hospital Lluís Alcanyís o fins al riu. Des d'allí fins a Manuel una pista única seria suficient. 

La materialització de la Via verda a la mar facilitarà la comunicació directa i humana entre les nostres poblacions, fomentarà les caminades i l'ús de la bicicleta amb tot el que això comportarà per a la salut i el benestar de tots. A més, aquesta via verda obrirà les portes de bat a bat al cicloturisme, allunyat ara per ara d'aquestes terres d'interior.