dijous, 28 d’abril del 2022

Publiquem "El pintor Basili Yago (Xàtiva, 1641-1700) i la seua obra a la Vall d'Albaida"

El passat mes de juny de 2021 publicava en aquest blog una primera aproximació a la producció del pintor: Dues obres signades del pintor xativí Basili Yago

Avui m'ha arribat, acabat de presentar, el núm. 31-32 de la revista Alba (revista d'estudis comarcals de la Vall d'Albaida), on amb autoria compartida amb l'historiador Gabriel Pascual publiquem el treball d'investigació: "El pintor Basili Yago (Xàtiva, 1641-1700) i la seua obra a la Vall d'Albaida".

 

Alba núm. 31-32

Hi establim les bases d'una biografia documentada de l'artista i li atribuïm algunes obres àgrafes. 

dissabte, 19 de març del 2022

L'epitafi d'un savi jueu: Abraham Xativí


Setembre passat vaig estar per terres de Sòria, Soria pura cabeza de Extremadura. Sòria és una ciutat fascinant des del punt de vista monumental, immortalitzada literàriament per dos escriptors andalusos que hi són presents a cada passa: Gustavo Adolfo Bécquer i Antonio Machado.

Durant uns dies vaig trepitjar sendes i paisatges, vaig entrar en esglésies i catedrals, vaig recórrer monestirs i castells. Un matí de primera hora em vaig apropar a Sant Joan de Duero, on són les restes d'un antic monestir de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. Aquest cenobi situat a la riba del riu i al peu del Mont de les Ànimes serví d'escenari a una de les llegendes més conegudes de Bécquer.

 

 

El claustre de cel obert i complexió exòtica em recordà el meu llibre de text d'Història de l'Art quan estudiava C.O.U. en l'Institut de Batxillerat Josep Ribera de Xàtiva. I de retruc, l'assignatura de Literatura castellana, amb els Campos de Castilla de Machado, que també anava per al selectiu.

En l'interior de l'església, amb el capçal consagrat arquitectònicament al ritus bizantí, només s'exposen unes poques peces artístiques i arqueològiques. Entre elles em va cridar l'atenció un fragment de làpida funerària amb l'epitafi de grafia jueva en estat fragmentari. Va pertànyer a un jueu xativí del segle XIII que morí a Sòria. Aquesta peça arqueològica es trobà al tossal del castell de Sòria, on estava situada la necròpoli de l'Aljama jueva de la ciutat. La seua comunitat hebrea era de les més importants del Regne de Castella. 

La petita exposició museogràfica ens facilità la traducció de la inscripció hebraica: "En aquell moment la visió s'esvaí... en morir un savi, un home... un rabí ple de... Abraham Xativí."

 



dissabte, 19 de febrer del 2022

Mil·lenari del Collar de la Coloma d'Ibn Hazm de Còrdova

 

 

Enguany (2022) celebrem el mil·lenari d'una de les obres cabdals de la literatura universal en llengua àrab: El Collar de la Coloma, tractat de l'amor i dels amants, d'Ibn Hazm de Còrdova.

 

Font de la Trinitat a Xàtiva
 

L'autor va escriure aquest llibre durant el seu exili a la ciutat de Xàtiva a instàncies d'un amic d'Almeria, de manera que en aquesta celebració commemorativa s'agermanen les tres velles ciutats d'Al-Àndalus: Xàtiva, Còrdova i Almeria. 

 

Nòria de l'Albolafia a Còrdova

Porta de l'Alcassaba d'Almeria

Les ciutats de Xàtiva i Còrdova celebraran l'esdeveniment commemoratiu amb diversos actes culturals i publicacions al llarg de l'any.

 


 

dilluns, 3 de gener del 2022

De retaules perduts, documentació i algunes taules soltes...

Publique "De retaules perduts, documentació i algunes taules soltes (segles XV i XVI)" al llibre La pintura valenciana del Renacimiento en tiempos convulsos, coordinat pel professor de la Universitat de València Albert Ferrer Orts. 


Es tracta d'una aportació miscel·lània que he dividit en quatre apartats:

Pere Cabanes i el retaule major de Benissa

Aquest pintor fou autor d'un retaule dedicat a Sant Pere en l'església parroquial de Benissa. Aquesta obra de l'artista era desconeguda i aportem documentació inèdita de 1489.

La troballa del retaule dels Principats de Gaspar Godos (Mestre d'Alzira) d'Onofre Falcó

Ens ocupem, succintament, del retaule dels Principats pintat per Gaspar Godos. Aquesta obra es trobava al convent de les dominiques del Portal Fosc de Xàtiva fins la Guerra d'Espanya. Hom pensava que havia estat destruïda, però la vam identificar en una col·lecció particular, amb una fotografia realitzada en 1983.

Hom pensava que aquesta pintura havia eixit del convent després de juliol de 1936, però en un document oficial, amb declaració jurada, llegim que les monges, en connivència amb l'arquebisbat de València, en proclamar-se la II República el 14 d'abril de 1931, van traure del convent (en aquell any) el patrimoni artístic i diversos elements mobles que consideraven de valor. 


Un retaule renaixentista inèdit a la Seu de València

 

 

Relacionem quatre taules fins ara inconnexes que pensem que provenen d'un mateix retaule desballestat. Tres es conserven a la Seu de València i la quarta en col·lecció particular. Possiblement són obra de Ferrando Llanos. 

 


Una taula del Mestre Aleix a València

Atribuïm al Mestre Aleix una taula del Museu del Col·legi del Patriarca i la posem en relació amb diverses obres del pintor. 

 

dimarts, 30 de novembre del 2021

Ambaixador del Patrimoni industrial de La Costera

 

La Mancomunitat de la Costera m'ha "nomenat" ambaixador del Patrimoni industrial de la comarca. 

 


I a la historiadora Beatriu Navarro i Buenaventura l'han nomenada ambaixadora de la taulelleria artística de la comarca.

 


Podeu descarregar-vos les dues rutes en PDF ací:

turismelacostera

 

dijous, 25 de novembre del 2021

Llibre sobre la pintura valenciana del Renaixement


A primeries del mes de desembre de 2021 es publicarà el llibre La pintura valenciana del Renacimiento en tiempos convulsos. Es tracta d'una obra coral coordinada pel professor Albert Ferrer de la Universitat de València, el qual en parla avui en un article publicat a El Meridiano l'Horta. El llibre recull diversos treballs d'historiadors/es de l'Art al voltant de la pintura valenciana del segle XVI.

dimarts, 12 d’octubre del 2021

La comarca de La Costera, tressors d'interior

El passat dissabte 9 d'octubre de 2021, Diada dels valencians, vaig publicar al diari Levante - el Mercantil Valenciano (edició supracomarcal, en obert on line ací) un article turístic sobre la comarca: "la Costera, tesoros de interior".