dissabte, 27 d’agost del 2022

La sèrie de TV Fath Al Andalous

Sèrie de trama històrica de producció kuwaitina que tracta sobre la conquesta d'Al-Àndalus: Fath Al Andalous


divendres, 5 d’agost del 2022

El plafó de sant Blai de Moixent, una obra del pintor ceràmic Joan Bru

 

Acaba de publicar-se el llibre de festes de Moixent 2022, on trobareu el nostre treball: "El plafó de sant Blai de Moixent, obra del pintor ceràmic Joan Bru".

Quina maqueta més bonica han fet els festers de Moixent!

dissabte, 2 de juliol del 2022

Fotografia per a historiadors, especialment de l'Art. I. Càmeres, objectius i altres accessoris

 

Ja s'acosten les XIV Jornades d'Art i Història. 

Enguany, el dijous 4 d'agost de 2022, a les 9:15 hores tinc una ponència sobre les classes d'aparells fotogràfics a disposició dels historiadors que publiquen llurs investigacions.

 


 

divendres, 1 de juliol del 2022

Escrits sobre Art i patrimoni cultural, d'Albert Ferrer

El professor de la Universitat de València Albert Ferrer i Orts ha publicat recentment l'obra Escrits sobre Art i patrimoni cultural, en dos volums. Un servidor ha escrit el pròleg del volum I i Josep Vicent Frechina signa el del volum II.

En aquests llibres Albert Ferrer recull la major part de la seua producció periodística des de darreries del segle XX fins als anys recents, apareguda en diverses publicacions digitals i en paper.  



Pròleg

La publicació d’un llibre que recull més d’un centenar d’articles escampats per diverses revistes i diaris d’Europa i Amèrica durant vint anys és una bona notícia perquè conjura la dispersió de l’obra de l’autor i permet apropar-nos més fàcilment a la seua producció periodística i d’opinió.
En aquesta obra descobrim la vocació d’escriptor, més enllà de la d’historiador, del professor Albert Ferrer. D’una forma amena i directa, gairebé epistolar, ens apropa la seua visió del món sempre condicionada per la història de l’art i sovint embolcallada per temes quotidians. L’autor és un ciutadà compromès amb la societat i el país. És per això que afronta la situació social i política que a tots ens condiciona com en una veritable lletra de batalla. Ho fa des del seu punt de vista honest i àcid, sense defugir la polèmica, potser sempre incòmoda entre el moll i conservador món de la història de l’art. En llegir certs passatges d’Albert Ferrer m’ha vingut a la memòria «per l’esperit encès de defensa del patrimoni artístic» l’obra d’Elies Tormo Monumentos de la ciudad de Valencia en peligro de pérdida publicada en l’any 1944.
Però l’autor va més enllà en tots els aspectes i la seua inquietud social el porta a tractar qüestions d’actualitat com l’ecologia o l’urbanisme.
Entre les línies d’Albert albirem Meliana, el seu poble, i la comarca de l’Horta, un veritable país petit amb característiques culturals i lingüístiques pròpies; i un patrimoni artístic bastant desconegut perquè la propera ciutat de València tot s’ho menja. I més enllà de l’Horta la resta del País Valencià, de nord a sud, sempre present en l’univers investigador de l’autor.
La visió honesta, de vegades idealista i sovint escèptica d’aquest llibre el converteix en lectura obligada per als estudiants i nous graduats en Història de l’Art, sistemàticament ensinistrats, des de moltes universitats, en l’estèril succedani iconogràfic que pretén suplantar la veritable història de l’art. I per descomptat, es tracta d’una obra sempre recomanable per al públic interessat en el patrimoni artístic en general.

Albert Ferrer és l’únic cas valencià d’historiador de l’art «que jo conega» que legítimament representa el pont entre Europa i Amèrica. La seua estada professional a les universitats de Xile (tant la privada com la pública) el convertirà, estic convençut, en un subjecte clau en les relacions historiogràfiques entre l’Art valencià i el sudamericà, en un escenari inèdit fins ara en la historiografia valenciana. Prova d’això són els diversos articles en llengua castellana publicats a Amèrica que trobareu al final d’aquest llibre.
Des dels esgrafiats a les cartoixes, des de la pintura renaixentista de Gaspar Requena fins a la de Joan de Joanes, la bibliografia d’Albert Ferrer se’ns presenta com una de les més honestes i sòlides de la historiografia de l’art valencià.


Josep Lluís Cebrián i Molina
Historiador de l’Art
L’Horta, desembre de 2020

Tesoros de interior en la Costera

Ahir publicava al diari un article sobre turisme a la comarca: Tesoros de interior en la Costera (punxeu). Amb el patrocini de la Mancomunitat.

 


 

dijous, 28 d’abril del 2022

Publiquem "El pintor Basili Yago (Xàtiva, 1641-1700) i la seua obra a la Vall d'Albaida"

El passat mes de juny de 2021 publicava en aquest blog una primera aproximació a la producció del pintor: Dues obres signades del pintor xativí Basili Yago

Avui m'ha arribat, acabat de presentar, el núm. 31-32 de la revista Alba (revista d'estudis comarcals de la Vall d'Albaida), on amb autoria compartida amb l'historiador Gabriel Pascual publiquem el treball d'investigació: "El pintor Basili Yago (Xàtiva, 1641-1700) i la seua obra a la Vall d'Albaida".

 

Alba núm. 31-32

Hi establim les bases d'una biografia documentada de l'artista i li atribuïm algunes obres àgrafes. 

dissabte, 19 de març del 2022

L'epitafi d'un savi jueu: Abraham Xativí


Setembre passat vaig estar per terres de Sòria, Soria pura cabeza de Extremadura. Sòria és una ciutat fascinant des del punt de vista monumental, immortalitzada literàriament per dos escriptors andalusos que hi són presents a cada passa: Gustavo Adolfo Bécquer i Antonio Machado.

Durant uns dies vaig trepitjar sendes i paisatges, vaig entrar en esglésies i catedrals, vaig recórrer monestirs i castells. Un matí de primera hora em vaig apropar a Sant Joan de Duero, on són les restes d'un antic monestir de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. Aquest cenobi situat a la riba del riu i al peu del Mont de les Ànimes serví d'escenari a una de les llegendes més conegudes de Bécquer.

 

 

El claustre de cel obert i complexió exòtica em recordà el meu llibre de text d'Història de l'Art quan estudiava C.O.U. en l'Institut de Batxillerat Josep Ribera de Xàtiva. I de retruc, l'assignatura de Literatura castellana, amb els Campos de Castilla de Machado, que també anava per al selectiu.

En l'interior de l'església, amb el capçal consagrat arquitectònicament al ritus bizantí, només s'exposen unes poques peces artístiques i arqueològiques. Entre elles em va cridar l'atenció un fragment de làpida funerària amb l'epitafi de grafia jueva en estat fragmentari. Va pertànyer a un jueu xativí del segle XIII que morí a Sòria. Aquesta peça arqueològica es trobà al tossal del castell de Sòria, on estava situada la necròpoli de l'Aljama jueva de la ciutat. La seua comunitat hebrea era de les més importants del Regne de Castella. 

La petita exposició museogràfica ens facilità la traducció de la inscripció hebraica: "En aquell moment la visió s'esvaí... en morir un savi, un home... un rabí ple de... Abraham Xativí."