dissabte, 6 de febrer del 2016

Sant Nicolau era un mercat


L’església de Sant Nicolau de València era avui un mercat... i no és dilluns. Tot era gent que entrava i sortia a veure les pintures de la volta després de la recent inauguració oficial. El resultat no és que siga una novetat als ulls, estrictament, perquè s’ha restaurat per trams entre contraforts i amb el temple obert al culte, de manera que només s’ocultava la zona de la volta en la qual s’estava treballant a cada moment. Però és igual, cal anar a Sant Nicolau i veure els frescos de Palomino i Donís Vidal, els quals, sorpresos per l’èxit en diferit, encara repassen des de la cornisa el croquis de la seua obra.


L’església de Sant Nicolau és, encara, un santuari viu que tots els dilluns atrau les gents de l’Horta i més enllà, de la Ribera, el Camp de Túria i el Camp de Morvedre... Però a més, per als devots de l’Art, conserva relíquies valuosíssimes en les capelles, com són un retaule de Rodrigo d’Osona i tres de Joan de Joanes. Cal doncs peregrinar en aquest indret, perquè en pocs “Sants llocs de l’Art valencià” trobareu junts tres retaules del nostre gran pintor del renaixement.
Me n’adone que la restauració s’ha emportant per davant el gran retrat del Papa Borja Calixt III que hi havia al cancell de la porta dels peus del temple. La renovació de la casa ha suposat retirar el vell retrat de l’avi. Alfons de Borja, després Calixt III, va ser rector d’aquesta església de Sant Nicolau. Pobre Papa Borja, com si li hagueren retirat la militància o estigués imputat-investigat! Es tractarà d’una veritable damnatio memoriae, aquella feliç expressió que ens ensenyaven a la facultat en estudiar el cas d’alguns faraons de memòria incòmoda?