Ombres són la vida

Esplanada de l'església de St. Jaume a Jumella, 2016

La ITV i les gàrgoles de Jumella

1989

2016

Entre 1985 i 1995 vaig tenir un SEAT 131 supermirafiori. Sí, com el comisari Kostas Jaritos. El movia un motor 1600 amb carburador de doble cos. Aleshores solia baixar a Jumella a passar la ITV. Durant aquestes peregrinacions automobilístiques m’acompanyaren diversos amics. Després del tràmit aprofitàvem per esmorzar o fins i tot dinar per la zona. Els annals del gramàtic Carmona van recollir un cèlebre àpat de creïlles que tingué lloc a Iecla durant aquelles incursions.

Clau de Sta. Anna voltada pels dracs de la volta de creueria. 1989

Aquells viatges de tràmit em van proporcionar un primer acostament al ric i bell patrimoni artístic murcià. De les visites a la ITV de Jumella només resta una caixeta de diapositives amb el rètol Jumella al meu arxiu fotogràfic. El patrimoni artístic de Jumella mereix una visita, especialment a l’església Major de Sant Jaume.

Es tracta d’un edifici gòtic del segle XV amb una portada lateral renaixentista de l’any 1573 i alguns afegits barrocs posteriors, com la sagristia nova. Però l’església gòtica quasi no és perceptible des de l’exterior ja que en època neoclàssica decidiren folrar literalment l’exterior de l’edifici. Aquesta transformació desafortunada obligaria a desmuntar la coberta medieval. Aleshores, l’arquitecte tingué almenys la deferència de recollir la majoria de les gàrgoles gòtiques distribuïdes per les antigues teulades de l’edifici i les va agrupar totes juntes a l’aixopluc del ràfec sobre la portada renaixentista. El neoclassicisme de darreries del segle XVIII i començaments del segle XIX retia d’aquesta manera discreta un homenatge als pedrapiquers medievals... i així s’han conservat fins ara.

L’interior de l’església de Sant Jaume conté també diversos retaules valuosos. Però el que em va restar gravat a la memòria de la visita que vaig realitzar en 1989 eren aquells dracs del sostre, pintats ja al segle XVI, aprofitant les formes de les nervadures de les voltes gòtiques. Molts anys més tard, visitant el convent de Santa Clara de Múrcia vaig trobar uns dracs cosins d’aquests.

Prop de l’església trobareu també l’antiga Casa de la Ciutat, construïda l’any 1558 en estil renaixentista. En 1989 l’edifici edilici estava apuntalat, però ara, ja restaurat, allotja el museu arqueològic municipal, amb un conjunt de peces ibèriques ressenyables. 

1989

2016

L'home i la màquina

El pintor ceràmic Miquel Mollà. Plafons devocionals a la Vall d'Albaida

Publiquem al núm. 26 d'Alba, revista d'estudis comarcals de la Vall d'Albaida, un article sobre el pintor ceràmic del segle XIX Miquel Mollà. 

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5587438 

 

L'obra del pintor Llucià Calado i l'esplendor de la taullelleria valenciana

Ja podeu baixar-vos l'article a text complet en PDF que hem publicat en la revista Recerques del Museu d'Alcoi. 

Llucià Calado. Sòcol d'Oriola

Llucià Calado fou qui pintà els sòcols de taulells de St. Domènec d'Oriola i Sant Pasqual de X. (Beneficència). Punxeu:

L'obra del pintor Llucià Calado i l'esplendor de la taulelleria valenciana

Presentació de la revista Recerques del Museu d'Alcoi

Hi publiquem un treball d'investigació sobre taulelleria valenciana del segle XVIII, on diem qui va pintar el sòcol ceràmic de la capella de Sant Pasqual en l'església de Sant Onofre el Nou de X.

Núm. 25 de la revista Recerques del Museu d'Alcoi.

Presentació: 28 de juny de 2016

 

Llucià Calado.
Els ducs de Gandia al sòcol de X.

Àngel Custodi del Regne de València

Joan de Joanes. Àngel Custodi del Regne de València. Museu de la Seu de València

Diumenge de portes obertes. València 2016

Portes obertes al convent dels dominics de València i visita a l'església de Sant Felip Neri a saludar els Reis d'Orient de Miquel Esteve.

Elm sobre la fossa de la virreina Mencia de Mendoza

Claustre gòtic de St. Domènec

Miquel Esteve, Reis d'Orient