divendres, 9 de desembre del 2016

La glòria de Vicent Macip

Descendiment de Vicent Macip

El pintor Vicent Macip, probablement nascut a Albaida, és el darrer gran pintor valencià d'estil flamenc, en la frontissa dels segles XV i XVI. I també un gran pintor del primer renaixement, mà a mà, amb el seu fill Joan Macip (alias Joan de Joanes). No es pot entendre cabalment l'obra de Joanes sense la de son pare, perquè Joanes a més de ser el seu fill biològic, fou el seu hereu artístic en el millor sentit, paternal, del l'accepció. A París subhasten aquesta taula del Descendiment, obra de Vicent Macip. París val una missa... com va dir el rei hugonot. Una peça digna per a ingressar en el Museu de Belles Arts de València...

Donació Orts-Bosch. Museu de Belles Arts de València

dilluns, 14 de novembre del 2016

El Mestre de Borbotó i el retaule de la Torre de Canals

Retaule del Judici Final i el cavaller de Colònia. Torre de Canals

Ja podeu baixar-vos en Academia.edu el PDF del treball d'investigació: "El Mestre de Borbotó i el retaule de la Torre de Canals".
Fins ara només es trobava a text complet però sense il·lustracions. Ara trobareu l'edició sencera, amb el millor repertori fotogràfic d'obres del Mestre de Borbotó publicat fins el moment.
El Mestre de Borbotó és un pintor que cal posar en relació directa amb els obradors dels anomenats Mestre d'Artés i Mestre de X.

dissabte, 29 d’octubre del 2016

L'atribució de la predel·la de Gaspar Requena en PDF

En Academia.edu trobareu en PDF l'atribució que hem fet a Gaspar Requena de la predel·la del Museu de la Seu de València:


Gaspar Requena, St. Vicent Ferrer. Museu de la Seu de València
 

dilluns, 24 d’octubre del 2016

Qüestionem la peça del trimestre del Museu de la Seu de València



Una nova obra de Gaspar Requena:
a propòsit de la peça del trimestre del Museu de la Seu de València

Beatriu Navarro i Buenaventura
Josep Lluís Cebrián i Molina


Al remodelat Museu de la Seu de València acaben de penjar la nova peça del trimestre (octubre-desembre de 2016). Es tracta d’un banc compost per tres escenes on s’hi representa d’esquerra a dreta sant Domènec, Crist Patiens amb un àngel i sant Vicent Ferrer. 

Obra de Gaspar Requena. Fot. web del museu

Han titulat la peça “predela de Nicolás Borrás”; així consta al web i al propi Museu. I consideren que formaria part d’un retaule desaparegut. L’obra, procedent de l’antic Museu diocesà, fou restaurada als anys 80 del segle XX i al web es poden veure fotografies en blanc i negre anteriors a la intervenció:



Però, en la nostra opinió, es tracta clarament d’una pintura de Gaspar Requena (ca. 1515 - després de 1585), pintor de Montesa amb taller a València, amic i soci de Joan de Joanes. Res a veure per tant amb Nicolau Borràs, llevat que tots dos són seguidors de Joanes.
Al mateix Museu tenen exposat un retaule incomplet de la Puríssima i Sant Antoni Abat, obra que ha estat atribuïda en 2009 a Gaspar Requena. Sembla que no s’han adonat que, en realitat, aquesta predel·la protagonista del trimestre pertany al retaule de Gaspar Requena esmentat. La predel·la i el retaule presenten estil, cronologia i mides que s’ajusten perfectament. A més, sobre tot, cal tenir present la descripció que féu Elies Tormo l’any 1932 (Valencia: Los Museos, II. Madrid, Centro de estudios históricos, pàg. 121, núm. 103) per a concloure que les dues obres formen part del mateix conjunt, amb una iconografia coincident: el retaule de sant Antoni, aleshores al Museu diocesà, constava d’onze taules, bones pintures de finals del segle XVI, i provenia de Xulilla. Al centre hi ha sant Antoni Abat i la Puríssima, sant Cristòfol i el Baptista a l’esquerra, i a la dreta sant Francesc i sant Andreu. A la predel·la, sant Domènec, Crist Patiens i sant Vicent Ferrer. I finalment a la polsera, santa Bàrbara, sant Miquel, santa Llúcia i l’Àngel custodi del regne. Per tant, no tenim cap dubte que la “peça del trimestre” és, en realitat, la predel·la del retaule de Xulilla dedicat a la Puríssima i sant Antoni que va pintar Gaspar Requena, que s’exposa, a pocs metres, al mateix Museu.
Com Elies Tormo ja indicà quines advocacions tenia la polsera actualment “perduda” i coneixem l’estructura del retaule, només caldria escorcollar entre les pintures socarrimades conservades, per tal de localitzar les dues polseres laterals. Potser així tindríem el retaule complet.

 
Fotomuntatge del retaule de Gaspar Requena

Bibliografia bàsica sobre Gaspar Requena:

CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll. (1992): “Difusió del patrimoni històric i artístic (I)”, Papers de la Costera, 7-8, 1992, pàg. 177-188.

CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2016): “Pintura del segle XVI a X: Miquel Esteve, Martí Torner, Mestre d’Alzira, Gaspar Requena”, en Navarro i Buenaventura, B. (ed.): Pintura i patrimoni històric a X. Actes de les VII Jornades d’Art i Història 3, 4 i 5 d’agost de 2015. X., Ulleye, pàg. 155-202.

FERRER ORTS, A.-AGUILAR DÍAZ, C. (2009): “Noves pintures atribuïbles a Gaspar Requena `el Jove´ (ca. 1530-ca. 1603) i el seu taller”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXXV, pàg. 424-431.

FERRER ORTS, A.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; CEBRIÁN I MOLINA, J. LL.; FERRER DEL RÍO, E. (2015): “Tres pinturas valencianas inéditas de Joanes, Requena y Espinosa”. Boletín de Arte, Universidad de Málaga, 36, pàg. 219-222.

HERNÁNDEZ GUARDIOLA, L. ; FERRER ORTS, A.; LÓPEZ AZORÍN, M. J.; GÓMEZ LOZANO, J. M. (2015): Gaspar Requena, pintor valenciano del Renacimiento (ca. 1515 – después de 1585). X, Ulleye, 2015.

NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; CEBRIÁN I MOLINA, J. LL. (2014): “Noves atribucions al pintor Gaspar Requena”. Revista de la Safor, anuari del CEIC Alfons el Vell, 5, pàg. 67-80.

dijous, 20 d’octubre del 2016

Guia desficiosa de Canals

Fa 26 anys es va publicar la Guia desficiosa de Canals i ara l'ha reeditat el número 2 de la Revista de Canals que acaba de publicar-se. S'han reescanejat les diapositives originals que la il·lustraven i la Revista de Canals les ha publicades en format més gran (pàgs. 30-50).


dissabte, 15 d’octubre del 2016

Ombres són la vida

Esplanada de l'església de St. Jaume a Jumella, 2016

dissabte, 8 d’octubre del 2016

La ITV i les gàrgoles de Jumella

1989

2016


Entre 1985 i 1995 vaig tenir un SEAT 131 supermirafiori. Sí, com el comisari Kostas Jaritos. El movia un motor 1600 amb carburador de doble cos. Aleshores solia baixar a Jumella a passar la ITV. Durant aquestes peregrinacions automobilístiques m’acompanyaren diversos amics. Després del tràmit aprofitàvem per esmorzar o fins i tot dinar per la zona. Els annals del gramàtic Carmona van recollir un cèlebre àpat de creïlles que tingué lloc a Iecla durant aquelles incursions.


Clau de Sta. Anna voltada pels dracs de la volta de creueria. 1989

Aquells viatges de tràmit em van proporcionar un primer acostament al ric i bell patrimoni artístic murcià. De les visites a la ITV de Jumella només resta una caixeta de diapositives amb el rètol Jumella al meu arxiu fotogràfic. El patrimoni artístic de Jumella mereix una visita, especialment a l’església Major de Sant Jaume.

Es tracta d’un edifici gòtic del segle XV amb una portada lateral renaixentista de l’any 1573 i alguns afegits barrocs posteriors, com la sagristia nova. Però l’església gòtica quasi no és perceptible des de l’exterior ja que en època neoclàssica decidiren folrar literalment l’exterior de l’edifici. Aquesta transformació desafortunada obligaria a desmuntar la coberta medieval. Aleshores, l’arquitecte tingué almenys la deferència de recollir la majoria de les gàrgoles gòtiques distribuïdes per les antigues teulades de l’edifici i les va agrupar totes juntes a l’aixopluc del ràfec sobre la portada renaixentista. El neoclassicisme de darreries del segle XVIII i començaments del segle XIX retia d’aquesta manera discreta un homenatge als pedrapiquers medievals... i així s’han conservat fins ara.

L’interior de l’església de Sant Jaume conté també diversos retaules valuosos. Però el que em va restar gravat a la memòria de la visita que vaig realitzar en 1989 eren aquells dracs del sostre, pintats ja al segle XVI, aprofitant les formes de les nervadures de les voltes gòtiques. Molts anys més tard, visitant el convent de Santa Clara de Múrcia vaig trobar uns dracs cosins d’aquests.

Prop de l’església trobareu també l’antiga Casa de la Ciutat, construïda l’any 1558 en estil renaixentista. En 1989 l’edifici edilici estava apuntalat, però ara, ja restaurat, allotja el museu arqueològic municipal, amb un conjunt de peces ibèriques ressenyables. 

1989

2016

L'home i la màquina