 |
| Onda |
Publique en la meua llengua materna "Chimeneas singulares valencianas", al Llibre d'Actes de les VIII Jornades d'Art i Història celebrades l'any passat, obra que es publicarà a primers d'agost de 2017.
 |
| València |
 |
| ISBN 978-84-944837-8-3 |
dimarts, 25 de juliol del 2017
divendres, 21 de juliol del 2017
Les gàrgoles d'Aiòder
Aiòder és un poble entre muntanyes de l’òrbita d’Onda, no gaire lluny del brunzir de les dolçaines i el rebombori dels tabals de Tales. Un riuet travessa la vall per la part inferior del conjunt de cases. L’arquitectura és humil, sense cap pretensió arquitectònica ni artística. L’exterior de l’església, de meitat del segle XIX, tampoc no crida l’atenció.
 |
| Torre dels dominics. Any 1808 |
Només destaca el campanar del derrocat convent de dominics, que com un coet parat representa, de forma contundent, la verticalitat de la localitat. Sembla que la base és del segle XVI i sobre ella es va bastir en 1808 una sala de campanes tardobarroca, amb esgrafiats. Als quatre angles hi ha una gàrgola antropomorfa de les que fan por. Recorden l’art precolombí, i no ens hagués sorprès haver trobat una escultura semblant aguaitant en l’escalinata d’alguna piràmide centreamericana. Des de llur mirador privilegiat, les gàrgoles dominen el poble amb ulls, nas i boca immensos. Prop d’aquesta torre sense campanes hi ha un calvari minúscul, un hortus conclusus farcit de lliris i xiprers, enllestit per a un dijous sant a la mida de l’Home.
A l’altra vora del riu un camí terrer i una senda condueixen al castell, des d’on s’albira perfectament la població. I tot voltat per la natura, de quan en quan enriquida per un nouer ací i allà.
Passejant pels carrers d’Aiòder m’he sentit apàtrida:
- D’on ets?
- Sóc pobre. Ni tinc poble ni nació.
dissabte, 24 de juny del 2017
La Catedral de la Marina: una gran església neogòtica a Benissa
Ja disponible en Academia.edu el treball que vaig publicar en 1990 sobre "La Catedral de la Marina: una gran església neogòtica a Benissa". També hi trobareu un resum-actualització que vaig publicar en 2002: "L'església neogòtica de Benissa".
L'única novetat posterior ressenyable fou l'atribució de la taula de la Puríssima Xiqueta al pintor Nicolau Borràs, realitzada molt encertadament per Lorenzo Hernández Guardiola.
En 2008 me van convidar a participar en els XIX cursos d'estiu de la UNED de Dénia, on vaig intervindre amb la ponència: "El neogòtic. L'església parroquial de Benissa".
Podeu llegir les dues publicacions ací:
dissabte, 13 de maig del 2017
Meravelles de Joan Pellicer
He anat al Museu de Prehistòria i Etnologia de València a veure l'exposició sobre el metge i etnobotànic de Bellreguard Joan Pellicer que es podrà visitar fins el 17 de setembre de 2017. Ocupa una sola sala que conté multitud d'objectes i documents lligats a la seua vida. Hi trobem algunes coses que per si soles poden definir la biografia íntima d'un home: la seua bicicleta, les seues càmeres fotogràfiques, una part de la seua biblioteca...
Recorde que fa molts anys, en època de joventut, un dissabte em vaig aixecar de bon matí per tal d'acudir en companyia de l'amic i gramàtic Carmona a un barranc on Cristo va perdre el gorro, on Joan Pellicer havia organitzat una excursió. Tanmateix s'havia quedat afònic i a penes pogué parlar. I recorde especialment que al seu fenomenal llibre Meravelles de Diània va recollir i elogiar un fragment de la meua obra Cartes de l'Aljama:
"...preferim, mentre abandonem Alboi anant cap a X., recordar-lo com el va descriure en les seues delicioses Cartes de l'Aljama, Al-Xativí: "L'edifici blancament s'hi destaca entre el verd intens dels pàmpols de parres i figueres, de les branques dels pins que compassadament corren amb el vent vora el riu per sentir la fresca humitat a les arrels. Vora l'alqueria passa el riu com una humida serp que fugint del sol cerca un amagatall entre les pedres. Verge és ací encara la natura i qui viu a Alboi sempre gaudeix de pau i tranquil·litat" (Edicions del Bullent, 2002, pàg. 57).
divendres, 12 de maig del 2017
El convent franciscà de Sant Dídac i el seu rellotge de sol
La gent de la ciutat de València que té "caseta" a Nàquera transita tots els caps de setmana pel vell camí de Montcada de l'Horta. En arribar a Alfara els crida l'atenció un edifici que sembla abandonat, darrere del supermercat Consum i la gasolinera. Es tracta de l'antic convent franciscà de Sant Dídac, edifici que després de la desamortització durant més d'un segle va ser fàbrica de mistos: "la Fosforera". En el cos del campanar encara conserva les restes d'un rellotge de sol. D'aquest monument oblidat de l'Horta Nord vam publicar fa anys un parell d'articles que ara teniu disponibles en PDF al nostre perfil d'Academia.edu:
divendres, 5 de maig del 2017
El llibre de L'oratori i la torrassa del palau dels Borja...
 |
| 1990 |
El 4 de maig de 1990 es va presentar aquest llibre en l'oratori dels Borja, durant les festes patronals de la Torre de Canals (la Santa Creu). Ara fa d'això 27 anys. Anem a celebrar l'aniversari pujant l'obra a Acadèmia.edu, on podreu accedir al PDF (punxeu l'enllaç final). He escanejat per a l'ocasió el primer exemplar que vaig tenir, lliurat per l'empresa enquadernadora que aleshores es trobava al carrer del Quint de Mislata, on vaig anar a recollir-lo en companyia d'Alventosa (impremta Maral de Canals) aleshores el millor impressor de fotografies de la Costera.
L'edició del llibre per part de l'Ajuntament de Canals fou molt avançada per a l'època, ja que pràcticament encara es va enllestir en els anys 80. La coberta la va dissenyar Enric Solbes i el pròleg fou de Pilar Pedraza. Profusament il·lustrat en blanc i negre i color, conté a més resums en anglès, espanyol, francés i italià.
Les fotografies es van fer en diapositives Agfa CT100 i vaig fer servir dues càmeres rèflex (Zènit 12XP i Pràktica MTL50). Les fotografies a color del retaule del Judici Final de la Torre són del fotògraf local Enric Rodríguez.
Hi trobareu diapositives del retaule de l'església de Borbotó i moltes dels retaules de X., obres que ja aleshores vaig posar en relació amb el retaule del Judici Final de la Torre de Canals.
En els anys posteriors a la publicació es va restaurar el retaule i la torre dels Borja. Després es restaurà l'oratori. Al Catàleg de la Llum de les Imatges de X. 2007 vaig actualitzar l'estudi del retaule i en el llibre d'actes de les V Jornades d'Art i Història 2013 vaig posar el tema al dia. Durant la restauració de l'oratori van aparèixer als murs uns retaules pintats, sobre els quals trobareu informació al llibre de Beatriu Navarro: Els Borja de X., records i monuments (2014).
dilluns, 1 de maig del 2017
Un any del llibre del pintor MIQUEL ESTEVE
Ara fa un any l'editorial Ulleye publicava el llibre MIQUEL ESTEVE, pintor leonardesco de X.
Lorenzo Hernández Guardiola va redactar els capítols de la primera part (pàgines 11-46). Beatriu Navarro i jo vam redactar el catàleg i la bibliografia (pàgines 63-154); i vam enllestir l'edició del llibre. La maquetació és de Beatriu Navarro.
 |
| ISBN 978-84-944301-5-2 |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)