El Mercat de Colom de València, obra de
l'arquitecte Francesc Mora, és l'edifici modernista més gran i important de la
ciutat. Recordem que l'estació del Nord del ferrocarril és estil sezession
i això és una altra història. No debades es tracta d’un dels monuments més
visitats, sempre amb presència de turistes.
La decoració ceràmica, amb abundància de
trencadís, conté elements al·lusius a la riquesa agrícola de la
terra valenciana. Hi trobem també representats els productes que es venien al
mercat: els del camp i els de la mar. L’arquivolta de la porta principal és
plena de carrancs.
La comarca de l’Horta, ja des de darreries del
segle XIX, comptà amb diversos mercats municipals, molt més modestos que
aquest, els quals també feren servir la nova arquitectura del ferro per a
construir edificis que milloraven la venda diària al detall. Això permeté que
els venedors i el públic deixaren de patir les inclemències de l’oratge i els
productes a la venda tingueren millor conservació. Han subsistit, per exemple,
el mercats de ferro de Tavernes Blanques, el de Burjassot i el de Montcada. La Ribera Alta és
una altra comarca amb mercats municipals d’arquitectura ressenyable, com per
exemple el de Carlet i el de Castelló. Fins i tot després de la Guerra d’Espanya,
durant el franquisme, es construïren alguns mercats d’arquitectura interessant, com el de Xàbia a la Marina Alta.
No totes les ciutats però, tingueren la sort
de comptar amb ajuntaments dignes, que estigueren a l’alçada de construir un
mercat municipal monumental. I pitjor encara incapaços també d’aixecar més tardanament
ni que fos un mercat municipal funcional a l’estil dels que gaudeixen Canals (la
Costera) o Quart de Poblet (l’Horta Sud).
.
