dissabte, 18 de novembre del 2017

cARTipàs 8: Un retaule de la Santa Creu del Mestre de X.

UN RETAULE DE LA SANTA CREU
DEL MESTRE DE X.

Josep Lluís Cebrián i Molina
Beatriu Navarro i Buenaventura


1. Constantí i Sta. Elena amb la Vera Creu. Col. particular


L’historiador nordamericà Chandler Rathfon Post publicà en A History of spanish painting una fotografia de l’Exaltació de la Vera Creu del Mestre de X. (1941, vol. VIII-II, fig. 341), que veié a Magdeburg, a la col·lecció Grotkass [fig. 1]. La taula formaria part d’un retaule dedicat a la Santa Creu o a Santa Elena. L’escena conté l’emperadriu Elena presentant la vera creu al seu fill l’emperador Constantí. El cap de Constantí també està envoltat per l’aureola de santedat, perquè “Constantí el Gran” fou considerat el primer emperador romà convertit al cristianisme. Als peus de la parella imperial un àngel agenollat sosté també la creu. És el mateix àngel que va indicar a Elena on trobaria les relíquies de Crist a Terra Santa. Constantí i Elena se’ns mostren ricament abillats, a l’estil dels reis medievals de darreries del segle XV. Mentre ell sosté el ceptre del poder terrenal, Elena porta els tres claus de la creu que representen la resurrecció de Crist i el poder sobre la mort. Un antecedent d’aquesta santa, uns anys anterior i més humil, és la versió del pintor que trobem en la polsera del retaule d’En Guerau Ripoll de Castellverd i Sanç [fig. 2].


2. Sta. Elena. Retaule d'En Guerau. X.


Recentment s’ha subhastat a la galeria Christie’s de Nova York dues taules amb escenes de la llegenda de la Santa Creu (31 oct. 2017, lot 67): el Combat entre Cosroes i Heracli (74,3 x 71,8 cm) i la Restitució de la Creu per l’emperador Heracli (84,8 x 72,1 cm) [fig. 3 i 4]. Al catàleg de la subhasta figuren simplement com taules d’escola valenciana del segle XV i també desconeixen la procedència. Únicament s’apunta que havien estat venudes (com anònimes) l’any 1996 a Sotheby’s de Nova York.

Es tracta clarament de dues obres de la producció de l’anomenat Mestre de X., al qual les atribuïm, i les datem vers 1495. Són d’estil idèntic al de les cases de la predel·la del retaule de Sant Feliu de X., dedicades a la Passió i Mort de Crist, amb una cronologia paral·lela. 


3. Combat del príncep de Pèrsia i l'emperador Heracli. En el comerç

4. Heracli restitueix la creu a Jerusalem. En el comerç


Els brocats amb la combinació dels colors blau i roig sobre daurat, és similar al que podem trobar en altres obres del mestre, com és el cas de la predel·la esmentada del retaule de X. Hi trobem els mateixos barrets que s’amuntonen o els cascs lluents dels militars. Les arquitectures ja són bastant esquemàtiques, d’aspecte metàl·lic; de forma que l’obrador del pintor s’endinsarà en pròximes obres a una nova fase estilística que la historiografia ha anomenat artificiosament “Mestre d’Artés”.

No hi ha dubte que les dues taules subhastades provenen d’un retaule dedicat a la Santa Creu. Possiblement el retaule es va desmuntar per tal de vendre les peces per separat, cosa que facilitava la venda i augmentava els guanys. I almenys quatre taules germanes més podrien trobar-se també en col·leccions dels Estats Units de Nord Amèrica. Pensem, a més, que la taula de Constantí i Elena publicada per Post, podria pertànyer a aquest retaule desmembrat. És evident que el Mestre de X. podria haver pintat més d’un retaule dedicat a la Santa Creu, però la sospita d’un origen comú és raonable. Aquesta taula estaria situada al carrer central, mentre que les dues recentment subhastades es trobarien en el carrer de la dreta [fig. 5].

La taula del combat entre el fill del rei Cosroes de Pèrsia i l’emperador Heracli situa els dos personatges lluitant sobre un pont que creua el riu Danubi. La llança d’Heracli es clava en el pit del príncep persa. Sobre els caps del soldats d’Heracli veiem les tendes de campanya del l’exèrcit de l’emperador. Una creu decora una de les tendes militars; i una creu s’apareix en el cel del campament anunciant la victòria dels cristians. El fill de Cosroes i Heracli havien acordat que lluitarien ells sols i qui guanyés seria el líder de la milícia del perdedor, de manera que no correria inútilment la sang de milers d’homes. Els rostres dels soldats d’aquesta taula pertanyen al repertori del Mestre de X. i per no citar més obres, els podem trobar en l’adès esmentada predel·la xa. La ciutat fortificada i el pont arquejat sobre el qual lluiten els protagonistes també pertany al repertori de l’obrador.

La restitució de la Creu a Jerusalem rescatada per Heracli recull l’escena final d’un altre episodi de la Llegenda Daurada. El seguici arribà a la mateixa porta de la ciutat per on havia entrat Crist els dies anteriors a la Passió. Heracli tornava la creu a la ciutat santa, però acompanyat de tota l’ostentació imperial. Davant seu les dovelles de l’arc de la porta caigueren fent un mur de carreus que l’impediren el pas. Aleshores va aparèixer un àngel portacreu i li digué: Quan el rei del cel poc abans de la Passió va entrar per aquesta porta no ho va fer com un rei, sinó modestament, cavalcant sobre una burreta i fent exemple d’humilitat. L’emperador llavors començà a plorar, descavalcà, i es desvestí de les robes règies. Entrà en Jerusalem a peu i en camisa, sostenint el fragment de la creu que havia recuperat a Pèrsia. A esquenes d’Heracli, el pintor ha reduït el seguici imperial als tres personatges del primer terme i al darrere només suggereix la resta de dignataris amb una aglomeració de barrets que omet els rostres. Aquests tres dignataris principals els trobem sovint en escenes del taller que representen el Judici de Pilat.

Pel que fa a la resta d’escenes en parador desconegut del retaule, podem identificar-les en altres conjunts pictòrics dedicats a l’advocació. Per exemple, en un retaule del gòtic internacional, pintat vers 1400, que exposa el Museu de Belles Arts de València, provinent del convent dominic d’aquella ciutat. 

Al carrer esquerre hi trobem:

- Soterrament del Pare Adam al Gòlgota.

- Visió i victòria de Constantí.

- Santa Elena descobreix la Vera Creu.

I en el carrer de la dreta:

- Combat del príncep de Pèrsia i l’emperador Heracli.

- Mort de Cosroes rei de Pèrsia.

- Heracli restitueix la Santa Creu a Jerusalem.
 


5. Hipòtesi sobre el retaule


Deixem en negreta les escenes que tenim i la resta serien les taules del Mestre de X. que caldria localitzar per a poder completar el retaule. Pel que fa al carrer central, l’espina contindria un Calvari, davall hi hauria un Judici Final i baix l’Exaltació de la Santa Creu (Constantí i Elena) publicada per Post. Trobem una taula del Judici Final en el retaule del Museu de Belles Arts de València, i la trobem de bell nou al retaule de la Santa Creu que els pintors Martí Bernat i Miguel Ximénez contractaren en 1481 per a l’església de Blesa, en l’Aragó, actualment al Museu de Saragossa. Aquesta podria ser a grans trets la distribució del retaule que reconstruïm.

Pel que fa a l’origen d’aquesta obra del Mestre de X., sense documentació ni dades sobre les tres taules conegudes, és impossible determinar-lo. A X. hi hagué una confraria de la Vera Creu en l’església dels dominics, institució religiosa reservada només a cavallers, ciutadans i generosos, amb els estatuts aprovats en l’any 1333. L’esglesiola de la Torre de Canals, construïda al segle XIV, també està dedicada a la Santa Creu i tingué un retaule major medieval, del qual encara sobrevisqué la taula del Calvari en el retaule escultòric barroc fins 1936; obra pictòrica sobre la qual no se sap res. Finalment, a la ciutat de València, hi hagué una església parroquial medieval dedicada a la Santa Creu. El temple patí una reforma barroca al segle XVII i vers 1842 fou enderrocat. Res no se sap, tampoc, del seu retaule major medieval.

L’obrador del Mestre de X., en la seua tercera i darrera fase (l’anomenat Mestre de Borbotó), tornaria a pintar Constantí i Santa Elena [fig. 6]. Es tracta doncs d’una versió més tardana i senzilla; lluny ja del tractament medieval, el pintor es troba influenciat, en la mida de les seues possibilitats i l’edat avançada, per l’estil renaixentista. Tot, en un procés d’hibridació dels estils gòtic flamenc i italià renaixentista que patiren la majoria de pintors valencians durant el primer quart del segle XVI. Aquesta taula de la “fase Borbotó” del taller és la central d’una predel·la de cinc cases amb parelles de sants que segons s’ha publicat provindria de Bocairent.


6. Exaltació de la Sta. Creu (fase Borbotó). Col. particular

Per saber-ne més:



CEBRIÁN I MOLINA, J. LL., NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2007): “Calvari”, dins Exposició La Llum de les Imatges. Lux Mundi, X., 2007. Calálogo. València, Generalitat, pàg. 382-385. En Disponible en https://www.academia.edu/2499844
CEBRIÁN I MOLINA, J. LL., NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2014): “Les taules del Mestre de X./Artés/Borbotó a l’església de Palau-solità”. Terme, 29, pàg. 107-117. En Disponible en https://www.academia.edu/12134881
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2016): “El retaule de Sant Miquel i Santa Magdalena del Mestre de X. i una predel·la del Mestre d’Altura”, dins Navarro i Buenaventura, B. (ed.): Pintura i patrimoni històric a X. Actes de les VII Jornades d’Art i Història 3, 4 i 5 d’agost de 2015. X., Ulleye, pàg. 139-153. En Disponible en https://www.academia.edu/30107619
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B (2016): “Vicent Macip aprenent de Mestre de X.: El retaule de Santa Anna de Cocentaina”. Al¬berri, 26, pàg. 171-187.
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B (2017): Pintura sobre taula a X.. Segles XIV-XVI. X., Ulleye. Una mostra en https://www.academia.edu/33382070



Baixeu-vos el quadernet en PDF d'aquest cARTipàs 8 en ACADEMIA.EDU:





cARTipassos anteriors



CARTIPÀS 1 (2009): Palau de la Senyoria d’Alfara del Patriarca. Centre d’interpretació.
CARTIPÀS 2 (2010): Palau de la Senyoria. Alfara del Patriarca. Informe historicoartístic.
CARTIPÀS 3 (2016): El plafó de Sant Onofre anacoreta de l’Alcúdia de Crespins.
CARTIPÀS 4 (2016): Una nova obra de Gaspar Requena. A propòsit de la peça del trimestre  del Museu de la Seu de València.
CARTIPÀS 5 (2016): Una Davallament de Gaspar Requena
CARTIPÀS 6 (2017): Un nou retaule renaixentista a la Seu de València
CARTIPÀS 7 (2017): Dues obres de Valentí Garcés al Camp de Morvedre





Academia.edu: https://independent.academia.edu/BeatriuNavarro

Academia.edu: https://independent.academia.edu/JosepLlu%C3%ADsCebri%C3%A1niMolina


ART I PATRIMONI: http://artpatrimoni.blogspot.com.es


Taulelleria valenciana: https://www.facebook.com/taulelleriavalenciana

divendres, 6 d’octubre del 2017

La taula de Sant Bru de Joan de Joanes

Joan Macip. St. Bru. MNAC

La taula de Sant Bru del pintor Joan Macip (Joan de Joanes) és l'obra de la setmana al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
Aquesta pintura fa parella en el Museu Nacional amb la de Sant Vicent Ferrer. Totes dues pertanyien a un petit retaule dedicat a Sant Sebastià en la Cartoixa de Valldecrist (Altura) en companyia de la taula titular i d'altra de Santa Anna. Les taules disperses de Sant Bru i Sant Vicent Ferrer foren adquirides pel Museu d'Art de Catalunya en 1904.
En aquesta obra de la setmana del Museu el sant cartoixà del silenci sosté un crucifix  en una mà i un llibre a l'altra. El text recull dos fragments de l'Espístola de Pau als romans, en una cal·ligrafia acurada i bella, com només sabia fer el gran pintor del renaixement valencià. 

Epístola de Pau als romans


dijous, 5 d’octubre del 2017

Jo sense sol i tu sense fe...


JO·SENSE·SOL
I·TV·SENSE·FE
NO·VALEM·RES

Rellotge de sol de la casa de la conreria. 
Monestir cistercenc de Santes Creus.
Aiguamúrcia. CATALUNYA
 


dissabte, 30 de setembre del 2017

¡Oh mundo, pues que me matas!: El Castell de Garcimuñoz


El Castell de Garcimuñoz crida l'atenció del viatgers que transiten per l'autovia Madrid-València a l'altura de L'Almarxa. La fortificació anomena també la petita població que l'acompanya.
Aquest castell, que gairebé fou un palau fortificat, és famós per estar lligat històricament a don Juan Manuel, personatge que el va habitar i també perquè en les immediacions va ser ferit de mort Jorge Manrique, el més gran poeta medieval de la llengua castellana. Entre les robes del poeta difunt van trobar un parell de cobles que començaven: «¡Oh mundo!, pues que me matas...» Transcorria la segona meitat del segle XV i aleshores s'esdevenia la guerra de Successió de la corona castellana entre Juana la Beltraneja i Isabel I.
Manrique fou l'autor de las coplas a la muerte de su padre, amb les quals:
Dejónos harto consuelo su memoria...

Les fotografies que acompanyen aquestes ratlles les vaig realitzar en l'estiu de 2007. En els darrers anys s'ha realitzat en l'interior de la fortalesa una intervenció arquitectònica anacrònica que ha provocat polèmica. Res a veure amb l'encertada restauració del veí castell de Belmonte.