Un Sant Cosme del Mestre de Perea

St. Cosme. Fot. Museu Arocena

No fa gaire ens ocupàvem d'un Naixement del Mestre de Perea. Doncs bé, hem trobat que al Museu Arocena de Mèxic s'exposa una taula que, en la nostra opinió, també cal adjudicar a l'anomenat Mestre de Perea. 

El Museu americà el considera un sant Lluc, però és evident que es tracta d'un sant Cosme que ocuparia el carrer lateral esquerre d'un retaule i que tindria com a contrapartida un sant Damià en el carrer de la dreta. El catàleg el considera amb encert obra d'un "anònim valencià: tremp i full d'or sobre fusta, segle XV", apreciació a la qual caldria afegir l'oli.  
També tenen un Calvari valencià del segle XIV, però això donaria per a un altre post.

Un Naixement del Mestre de Perea

Mestre de Perea. Fot. Ansorena

M'escriu l'historiador Francisco Marco des de les antípodes per fer-me saber que a meitat de juliol se subhasta a Madrid aquesta taula valenciana. Les dimensions són de 59 x 43 cm. 

El catàleg veu l'obra propera a l'anomenat Mestre de X., però en la meua opinió cal atribuir-la al Mestre de Perea, autor del desaparegut retaule de l'ermita de Santa Anna de X.

El Castell de Montesa a Scripta

Acabe de publicar a SCRIPTA (Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna de la Universitat de València) una ressenya del llibre El castillo y sacro convento de la Orden de Montesa, de Josep Cerdà i Juan Carlos Navarro, obra publicada per la Universitat Politècnica de València. La podeu llegir en PDF ací. 

El Mestre d'Onil

El proper divendres dia 3 d'agost de 2018 presentaré en les X Jornades d'Art i Història una ponència sobre el Mestre d'Onil, un pintor dels segles XV-XVI. 

Profeta Sacaries. Onil

El fortí del Grau Vell de Sagunt

Fa anys, en dues ocasions havia intentat localitzar sense èxit i des del Port de Morvedre, la Torre del Grau Vell. Ara, amb el GPS des de Puçol, i travessant una mena de PAI industrial abandonat en terra de marjal, he arribat al monument situat vora mar, al sud del port actual, no gaire lluny de la fàbrica del gas i la cimentera. 

El Grau Vell de Morvedre és un fortí dels segles XVI-XVII-XVIII i un carrer de cases de pescadors. Hi ha també una esglesiola i una escola construïdes als anys 50 ó 60 del segle XX. En aquest indret avui desballestat estigué el port marítim dels ibers i els romans. Només arribar m'ha vingut al cap una novel·la arqueològica que vaig llegir per primera vegada quan tenia 12 anys: Sonnica la cortesana, de Blasco Ibáñez, publicada en 1901. La platja de roca que allotjava el port de l'antiga Arse està coberta ara per escòria de la siderúrgia desapareguda, amb pedres rovellades.

El fortí renaixentista, propietat de l'estat espanyol, està abandonat i en estat de ruïna. Destaca el baluard de carreus de pedra i gargòles de canó, amb l'escut esborrat de la Corona, jo diria que la dels Àustries, amb la rosca del Toisó d'or.

 

Darrere del baluard presideix l'edifici militar una torre i més enllà encara trobem la plaça d'armes amb un pou d'aigua dolça. No és corrent trobar aigua dolça vora la mar. A l'edifici defensiu s'afegeix una caserna o magatzem per al control de les mercaderies. Encara resten bones reixes de ferro forjat en alguns finestrals. 

 

Localització amb GPS: Sagunt, Grau Vell, torre

Una Missa de Sant Gregori i una Santa Bàrbara de Nicolau Falcó

Nicolau Falcó. Missa de St. Gregori. Fot. Hampel

La casa de subhastes d'Art Hampel, de Múnich, inclou aquest mes d'abril un parell de lots (1181, 1182) que han cridat la nostra atenció. Es tracta de dues petites taules de 40 x 41 cm., procedents sens dubte de la predel·la d'un retaule desballestat. Aquestes dues taules s'atribueixen en el catàleg de Hampel a algun seguidor del Mestre de Perea i del Mestre d'Artés, alhora que es posen en relació amb el Mestre de X..

En la nostra opinió, però, cal atribuir-les a Nicolau Falcó. Són obres de la primera etapa de Falcó, en la frontera dels segles XV-XVI, amb una cronologia similar a l'Ascensió de Sant Joan del Museu de les clarisses de Gandia.

Nicolau Falcó. Sta. Bàrbara. Fot. Hampel

Sobre el pintor Nicolau Falcó podeu llegir el nostre article en Academia.edu:

Dues taules xativines de Nicolau Falcó

Dos plafons del pintor Vicent Camarlenc a Albaida

Vicent Camarlenc. Sagrada Família. Albaida

Al darrer cARTipàs núm. 12 (març 2018) estudiàvem una obra del pintor, desapareguda de la ciutat de València: La Mare de Déu dels Desemparats del pintor Vicent Camarlenc,l’esvaniment d’un plafó de taulells.

A la plaça del palau d’Albaida, presidint la façana d’un vell casal del segle XVIII, trobem dues obres més que atribuïm al pintor: una Sagrada Família i una Trinitat. Aquestes obres foren atribuïdes erròniament a Josep Sanchis i les Reials Fàbriques de Taulells de València; però segons el nostre parer pertanyen a la mà de Camarlenc, pintor que treballava a la fàbrica del carrer de la Corona d’aquella ciutat. En l’any 2011 vam donar a conèixer per primera vegada la identificació de la producció d’aquest pintor (revista La Fénix Troyana, 96), gràcies a la localització d’una obra signada i amb marca de fàbrica. En publicacions posteriors hem incrementat el nombre d’obres que atribuïm al pintor.

Vicent Camarlenc. Sagrada Família, 1826. Llíria

La Sagrada Família d’Albaida és precursora de la que anys més tard pintaria l’autor amb una tècnica més depurada, conservada a Llíria i datada en l’any 1826. La figura del pare de Jesús recorda una mica el Sant Josep de la Vilavella (4x3), però sobre tot el d’Asp.

Vicent Camarlenc. St. Josep. Asp

La Trinitat d’Albaida és una obra més aconseguida que la Sagrada Família que l’acompanya. Cal posar-la en relació amb la Trinitat que presideix el plafó de la Divina Pastora d’Onda, i més llunyanament, amb una Coronació de Maria que s’exposa al Museu del Taulell d’Onda. 

Vicent Camarlenc. Trinitat. Albaida

Vicent Camarlenc. Divina Pastora. Onda

Vicent Camarlenc. Coronació de Maria. Museu del taulell d'Onda

Als carrers de Borriana, després de realitzar obres en la casa on s’allotjava, s’ha restituït en la façana el plafó de Sant Bernat, una de les obres més harmonioses de Camarlenc, potser només superada per la Mare de Déu dels Desemparats de Torrent, datada el 1821, obra sens dubte, la més exquisida del pintor, la producció del qual és de qualitat bastant irregular. 

Vicent Camarlenc. St. Bernat. Borriana

Vicent Camarlenc. Mare de Déu dels Desemparats, 1821. Torrent

PER SABER-NE MÉS:

“Dos pintors ceràmics del segle XIX: Pasqual Rosselló i Vicent Camarlenc”. Llibre alternatiu de la fira. X., Ulleye, 2011. 

Vegeu també: Francesc Dasí i la taulelleria valenciana del segle XIX. X., Ulleye, 2014.