dijous, 19 de juliol del 2018

Un plafó de Manuel Garcés a Sevilla

Manuel Garcés. Fot. M. P. Rodríguez

M'escriu des de Sevilla Manuel Pablo Rodríguez per tal de comunicar-me la localització d'un plafó en el recinte d'una congregació religiosa de la capital andalusa. En la meua opinió es tracta d'una obra del pintor Manuel Garcés i cal datar-la al voltant de la meitat del segle XIX. Manuel fou fill del també pintor Valentí Garcés.
El rètol inferior de SALUS INFIRMORUM fa sospitar que en origen podria tractar-se de l'encàrrec d'una comunitat religiosa de caràcter sanitari. 

dissabte, 14 de juliol del 2018

Un Sant Cosme del Mestre de Perea


St. Cosme. Fot. Museu Arocena

No fa gaire ens ocupàvem d'un Naixement del Mestre de Perea. Doncs bé, hem trobat que al Museu Arocena de Mèxic s'exposa una taula que, en la nostra opinió, també cal adjudicar a l'anomenat Mestre de Perea. 
El Museu americà el considera un sant Lluc, però és evident que es tracta d'un sant Cosme que ocuparia el carrer lateral esquerre d'un retaule i que tindria com a contrapartida un sant Damià en el carrer de la dreta. El catàleg el considera amb encert obra d'un "anònim valencià: tremp i full d'or sobre fusta, segle XV", apreciació a la qual caldria afegir l'oli.  
També tenen un Calvari valencià del segle XIV, però això donaria per a un altre post.

divendres, 29 de juny del 2018

Un Naixement del Mestre de Perea

Mestre de Perea. Fot. Ansorena

M'escriu l'historiador Francisco Marco des de les antípodes per fer-me saber que a meitat de juliol se subhasta a Madrid aquesta taula valenciana. Les dimensions són de 59 x 43 cm. 
El catàleg veu l'obra propera a l'anomenat Mestre de X., però en la meua opinió cal atribuir-la al Mestre de Perea, autor del desaparegut retaule de l'ermita de Santa Anna de X.

dilluns, 11 de juny del 2018

El Castell de Montesa a Scripta


Acabe de publicar a SCRIPTA (Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna de la Universitat de València) una ressenya del llibre El castillo y sacro convento de la Orden de Montesa, de Josep Cerdà i Juan Carlos Navarro, obra publicada per la Universitat Politècnica de València. La podeu llegir en PDF ací



divendres, 8 de juny del 2018

El Mestre d'Onil


El proper divendres dia 3 d'agost de 2018 presentaré en les X Jornades d'Art i Història una ponència sobre el Mestre d'Onil, un pintor dels segles XV-XVI. 



Profeta Sacaries. Onil

dilluns, 23 d’abril del 2018

El fortí del Grau Vell de Sagunt


Fa anys, en dues ocasions havia intentat localitzar sense èxit i des del Port de Morvedre, la Torre del Grau Vell. Ara, amb el GPS des de Puçol, i travessant una mena de PAI industrial abandonat en terra de marjal, he arribat al monument situat vora mar, al sud del port actual, no gaire lluny de la fàbrica del gas i la cimentera. 
El Grau Vell de Morvedre és un fortí dels segles XVI-XVII-XVIII i un carrer de cases de pescadors. Hi ha també una esglesiola i una escola construïdes als anys 50 ó 60 del segle XX. En aquest indret avui desballestat estigué el port marítim dels ibers i els romans. Només arribar m'ha vingut al cap una novel·la arqueològica que vaig llegir per primera vegada quan tenia 12 anys: Sonnica la cortesana, de Blasco Ibáñez, publicada en 1901. La platja de roca que allotjava el port de l'antiga Arse està coberta ara per escòria de la siderúrgia desapareguda, amb pedres rovellades.
El fortí renaixentista, propietat de l'estat espanyol, està abandonat i en estat de ruïna. Destaca el baluard de carreus de pedra i gargòles de canó, amb l'escut esborrat de la Corona, jo diria que la dels Àustries, amb la rosca del Toisó d'or.



 

Darrere del baluard presideix l'edifici militar una torre i més enllà encara trobem la plaça d'armes amb un pou d'aigua dolça. No és corrent trobar aigua dolça vora la mar. A l'edifici defensiu s'afegeix una caserna o magatzem per al control de les mercaderies. Encara resten bones reixes de ferro forjat en alguns finestrals. 
 




Localització amb GPS: Sagunt, Grau Vell, torre

dimarts, 17 d’abril del 2018

Una Missa de Sant Gregori i una Santa Bàrbara de Nicolau Falcó

Nicolau Falcó. Missa de St. Gregori. Fot. Hampel

La casa de subhastes d'Art Hampel, de Múnich, inclou aquest mes d'abril un parell de lots (1181, 1182) que han cridat la nostra atenció. Es tracta de dues petites taules de 40 x 41 cm., procedents sens dubte de la predel·la d'un retaule desballestat. Aquestes dues taules s'atribueixen en el catàleg de Hampel a algun seguidor del Mestre de Perea i del Mestre d'Artés, alhora que es posen en relació amb el Mestre de X..
En la nostra opinió, però, cal atribuir-les a Nicolau Falcó. Són obres de la primera etapa de Falcó, en la frontera dels segles XV-XVI, amb una cronologia similar a l'Ascensió de Sant Joan del Museu de les clarisses de Gandia.

Nicolau Falcó. Sta. Bàrbara. Fot. Hampel

Sobre el pintor Nicolau Falcó podeu llegir el nostre article en Academia.edu: