Ja n'hi ha més de 100 exemplars del nostre llibre Taulelleria devocional d'Alcoi disponibles
en multitud de biblioteques públiques de la xarxa valenciana.
Concretament 110 a dia d'avui, de manera que s'ha distribuït per tota la
geografia valenciana. Podeu fer una cerca al catàleg de la xarxa:
https://xlpv.gva.es/cginet-bin/abnetop/O7710/IDb49375c1?ACC=101
L'obra també està disponible en PDF de forma gratuïta al web del Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi.
Quan davalle el barranc del Carraixet amb bicicleta i em desvie en direcció a Meliana i la Via Xurra, passe sempre vora les ruïnes de l'Alqueria del Pi. En l'horta de València, a través dels segles, hi ha hagut diverses alqueries del pi. En tots els casos la presència de l'arbre pròxim a l'edifici atorgava el nom popular. En aquest cas, el pi va desaparèixer però el nom s'ha conservat per generacions. Ens trobem a meitat de camí entre Vinalesa i més avall Bonrepòs i Mirambell, al bell mig d'una horta encara viva, perquè encara rega amb aigua cavallera. La séquia reial de Montcada es dessagna refrescant els bancals i fent prosperar les collites.
L'alqueria no és ja més que quatre parets -tres si comptem amb exactitud. Una ortopèdia arquitectònica metàl·lica subjecta la façana principal que si no ja hauria caigut a terra. L'arc de dovelles curtes i les finestres superiors delaten una cronologia tardana, de darreries del segle XVI o millor del segle XVII. La vida s'ha esmunyit d'entre aquestes parets i ja ningú no l'habita. Li he preguntat a la meua sogra (que és de Gafaüt) si va conèixer viure en l'alqueria i m'ha dit que hi vivien unes xiquetes que anaven a l'escola de Vinalesa. A més, un taulell de numeració de les cases de camp (número 111), d'aquells blaus amb guarismes blancs, cal datar-lo vers 1950. Per tant, a meitat del segle XX encara es trobava habitada.
Quin plaer seria viure en aquesta casa de camp en mig de l'horta de València, vora el barranc del Carraixet i un munt de camins i sendes per recórrer. Quina llàstima que es perguen aquestes parets que humanitzaven la natura i encara constitueixen una fita en moments amables de la vida de vianants i ciclistes.
Riunet, el repositori de la Universitat Politècnica de València, acaba de penjar el PDF del nostre article "Noves atribucions al pintor Gaspar Requena", publicat en la Revista de la Safor número 5 (2014).
Hi trobareu la Puríssima dels Escolapis de Gandia que atribuïrem al pintor i altres obres de X. (retaule de la Mercè i del Calvari Alt) l'Olleria i Dénia.
Punxeu en la fotografia per accedir.
Ja podeu descarregar-vos complet en PDF el nostre llibre Taulelleria devocional d'Alcoi. El trobareu a la pàgina web del Museu Arqueològic d'Alcoi Camil Visedo Moltó. Punxeu en les fotografies per tal d'accedir.
Si us agrada l'obra podeu adquirir l'edició en paper.
 |
| Estiu 2020 |
El molí de vent de la Font de la Figuera és un dels monuments de la comarca més desconeguts. A falta de datar-lo documentalment, sembla més antic que els molins de la Marina o el de Puçol, bastits ja tardanament al segle XIX. La tipologia també és molt diferent als molins de la veïna Castella.
Situat en un altet que afavoreix l'aprofitament dels vents, prop del restaurant de l'antiga carretera, encara conserva la porta i uns finestrons, malgrat que ha perdut l'alçada original. Aquest edifici antic, únic en la comarca, mereixeria un futur digne i una alta consideració en el patrimoni arquitectònic de la Costera.
 |
| Calvari de Montesa |
La Mancomunitat de la Costera acaba de pujar a la xarxa el seu nou web turístic turismelacostera on podeu llegir i descarregar-vos en PDF la nostra Guia desficiosa de la Costera, en la secció "et proposem".
El web turístic de la Mancomunitat és un luxe i la maqueta de la Guia desficiosa de la Costera un altre.
Bon Nadal i bones festes!
Ja podeu descarregar-vos en PDF el nostre article "Francesc de Paula Bou, autor del paviment del Museu Etnològic de Dénia" publicat al núm. 40 de la revista Aguaits (IECMA). Es troba allotjat a racó.cat i acadèmia.edu.