|
Puríssima. Fot. Suburbans
|
Els darrers mesos la premsa
diària s’ha ocupat d’una obra pictòrica desconeguda, d’un pintor barroc
oblidat. El periòdic feia referència al llenç de la Puríssima (111 x 91 cm) que la casa de subhastes Urbans de
Barcelona treia al mercat. El llenç
cridava l’atenció de la periodista perquè en el dors presentava la signatura
d’un pintor: Basilio
Yago / faciebat / de X. L’obra
subhastada finalment ha estat adquirida a preu d’eixida i arribarà a la ciutat
del pintor.
La pintura del segle
XVII és encara una incògnita en la historiografia de l’Art valencià. A més de
Basili Yago hi hagué un altre pintor anomenat Josep Martines, del qual no es
coneix per ara res més que el nom. Tenim poques dades biogràfiques de Yago. Cal
pensar que naixeria vers la meitat del segle XVII. A més de pintor fou decorador.
A darreries del segle XVII va participar en la decoració de la desapareguda cel·la
de sant Lluís Bertran al convent dels dominics de València, la qual aleshores l’estaven
convertint en una capella esplèndida: ...Sobre
todo ay un tarjón con el cáliz, y serpiente, armas que se ganó para su mayor
timbre, y blasón la caridad de N. San Luis, gustosamente sacrificada en las
ara del martirio siendo los matices del
retablo azul, y oro, conque campea más vistoso, y el Artífice que con tanto
primor lo dispuso, fue Basilio Yago, natural de la ciudad de X. (aora San
Phelipe) diestríssimo, en especial en la execución del secreto de corlar a la
sombra, lo que executó en el techo, y paredes de N. Santo con tal acierto,
esparciendo sobre el los dichos estofados, que no se cree aya Artífice que oy
lo executase con el primor que allí se admira.
D’aquesta època laboral de
Yago a la ciutat de València és possible que siguen Els àngels parant la taula a Crist, un llenç signat que presideix
el refetor del monestir mercedari de Santa Maria del Puig.
|
Els àngels parant la taula a Crist en el desert. Monestir del Puig. Fot. J. Ll. Cebrián
|
Vora els peus de l’àngel de
l’esquerra, davall la capa roja, en una pedra, el pintor va signar l’obra:
Basilius Yago / inventor. / et fat.
[faciebat]. En l’angle inferior de l’esquerra trobem una segona inscripció, més
extensa, que menciona qui va sufragar l’obra: Lo iso aser el muy / Re.do P. [reverendo padre] fray Serafín / de Alboraya guardián / en el
mes de setiembre /dia 18 de 1697. Tenim dubtes amb els guarismes de l’any,
perquè el quadre està penjat a una alçada considerable i a més, la xifra està
parcialment oculta pel marc. El nom del religiós que encarregà l’obra al pintor
podria servir en un futur per a determinar a quin convent pertanyia
originalment, en localitzar el pare Serafí d’Alboraia en les llistes de
guardians del segle XVII.
El càrrec de guardià
(superior jeràrquic equivalent a prior en altres ordes) indica que l’obra prové
d’un convent franciscà o caputxí i que no té res a veure amb l’orde mercedària.
En efecte, aquesta obra, com tantes que avui pengen dels murs del monestir de
Santa Maria del Puig, es troba en dipòsit i pertany al Museu de Belles Arts de
València. Són fons pictòrics de temàtica religiosa que provenen de les
desamortitzacions realitzades durant el segle XIX.
El tema dels àngels parant la
taula a Crist es va estendre durant tot el segle XVII i es podia trobar en
molts refetors de convents masculins, on en ocasions substituïa l’escena del
Sant Sopar. Totes dues escenes són clarament eucarístiques. En el mateix
refetor del monestir de Santa Maria del Puig, al mur del tester i fent front al
llenç de Yago, trobem un altre quadre d’idèntica temàtica però de mà del pintor
mallorquí Miquel Bestard. Però en
realitat, el refetor del monestir mercedari del Puig, a darreries del segle
XVII, estigué presidit per un quadre del Miracle
dels pans i els peixos.
L’exegesi teològica d’Els àngels parant la taula a Crist es
fonamenta en el Primer diumenge de Quaresma (Mt 4: 8-11), quan Jesús es va
retirar al desert quaranta dies i quaranta nits i Satanàs el va temptar (Mc 1:
12-13). Després de resistir el dejú de la Quaresma i les propostes del dimoni
els àngels el van servir. Això és precisament el que representa l’escena que
pintà Basili Yago. Jesús s’asseu a taula mentre els àngels el serveixen. Sobre
el mantell trobem un plat amb dos ous, el rotllo, la faca i el saler preciós. Al
peu del parament un angelet sosté un retrat oval de Maria. Per l’extrem dret de
l’escena fuig Satanàs, amb aspecte de faune. La posada en escena és
completament barroca, amb teatralitat manifesta.
Amb la desitjable restauració
del llenç subhastat de la Puríssima i l’estudi d’aquest altre llenç que
conserven els mercedaris del Puig, disposem de dues obres signades que
permetran sens dubte atribuir-li diverses obres fins ara considerades anònimes,
possiblement, fins i tot alguna, en la mateixa ciutat de l’artista.