A primeries del mes de desembre de 2021 es publicarà el llibre La pintura valenciana del Renacimiento en tiempos convulsos. Es tracta d'una obra coral coordinada pel professor Albert Ferrer de la Universitat de València, el qual en parla avui en un article publicat a El Meridiano l'Horta. El llibre recull diversos treballs d'historiadors/es de l'Art al voltant de la pintura valenciana del segle XVI.
dijous, 25 de novembre del 2021
Llibre sobre la pintura valenciana del Renaixement
dilluns, 20 de setembre del 2021
Unes taules valencianes a la Seu del Burgo d'Osma
Les dependències del Museu diocesà d'Osma, instal·lades en diverses estances del claustre de la Seu, conserven algunes taules valencianes d'estil gòtic internacional atribuïdes a Gonçal Peris (1410-1420). El pintor realitzà al primer quart del segle XV el retaule major de la catedral, el qual posteriorment fou desballestat. A banda de les taules conservades al Burgo d'Osma altres taules acabaren en el Museu del Louvre de París i el Museu Marés de Barcelona.
diumenge, 1 d’agost del 2021
Publiquem "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX"
Vicent Camarlenc: St. Josep. La Vilavella |
L'editorial Ulleye acaba de publicar el llibre d'actes de les XII Jornades d'Art i Història celebrades l'any 2020.
Hi trobareu la nostra ponència "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX".
dilluns, 19 de juliol del 2021
Publiquem "Les devocions populars en la taulelleria valenciana: el cas de sant Antoni Abat"
Acabem de publicar en el número 45 de la Revista d'Etnologia de Catalunya (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) l'article "Les devocions populars en la taulelleria valenciana: el cas de sant Antoni Abat" (pàgs. 244-253). Ací podeu descarregar-vos sencer aquest número de la Revista d'Etnologia de Catalunya.
dijous, 8 de juliol del 2021
Vicent Macip aprenent del Mestre de X.: el retaule de Santa Anna de Cocentaina, a text complet
Vicent Macip. Detall del retaule de Sta. Anna de Cocentaina |
Els nostre article "Vicent Macip aprenent del mestre de X.: el retaule de Santa Anna de Cocentaina", publicat l'any 2016 al número 26 de la revista ALBERRI del Centre d'Estudis Contestans, ja es troba disponible en PDF a text complet en Academia.edu.
dimecres, 7 de juliol del 2021
El Mestre d'Onil a text complet
St. Jaume. Retaule major d'Onil |
Ja podeu descarregar-vos en PDF a text complet "El Mestre d'Onil, pintor dels segles XV-XVI" que vaig publicar al Llibre d'actes de les X Jornades d'Art i Història 2018. El trobareu en Academia.edu.
divendres, 25 de juny del 2021
Dues obres signades del pintor Basili Yago
Puríssima. Fot. Suburbans |
Els darrers mesos la premsa diària s’ha ocupat d’una obra pictòrica desconeguda, d’un pintor barroc oblidat. El periòdic feia referència al llenç de la Puríssima (111 x 91 cm) que la casa de subhastes Urbans de Barcelona treia al mercat.[1] El llenç cridava l’atenció de la periodista perquè en el dors presentava la signatura d’un pintor: Basilio Yago / faciebat / de X.[2] L’obra subhastada finalment ha estat adquirida a preu d’eixida i arribarà a la ciutat del pintor.[3]
La pintura del segle XVII és encara una incògnita en la historiografia de l’Art valencià. A més de Basili Yago hi hagué un altre pintor anomenat Josep Martines, del qual no es coneix per ara res més que el nom. Tenim poques dades biogràfiques de Yago. Cal pensar que naixeria vers la meitat del segle XVII. A més de pintor fou decorador. A darreries del segle XVII va participar en la decoració de la desapareguda cel·la de sant Lluís Bertran al convent dels dominics de València, la qual aleshores l’estaven convertint en una capella esplèndida: ...Sobre todo ay un tarjón con el cáliz, y serpiente, armas que se ganó para su mayor timbre, y blasón la caridad de N. San Luis, gustosamente sacrificada en las ara del martirio siendo los matices del retablo azul, y oro, conque campea más vistoso, y el Artífice que con tanto primor lo dispuso, fue Basilio Yago, natural de la ciudad de X. (aora San Phelipe) diestríssimo, en especial en la execución del secreto de corlar a la sombra, lo que executó en el techo, y paredes de N. Santo con tal acierto, esparciendo sobre el los dichos estofados, que no se cree aya Artífice que oy lo executase con el primor que allí se admira.[4]
D’aquesta època laboral de Yago a la ciutat de València és possible que siguen Els àngels parant la taula a Crist, un llenç signat que presideix el refetor del monestir mercedari de Santa Maria del Puig.
Els àngels parant la taula a Crist en el desert. Monestir del Puig. Fot. J. Ll. Cebrián |
Vora els peus de l’àngel de l’esquerra, davall la capa roja, en una pedra, el pintor va signar l’obra: Basilius Yago / inventor. / et fat. [faciebat]. En l’angle inferior de l’esquerra trobem una segona inscripció, més extensa, que menciona qui va sufragar l’obra: Lo iso aser el muy / Re.do P. [reverendo padre] fray Serafín / de Alboraya guardián / en el mes de setiembre /dia 18 de 1697. Tenim dubtes amb els guarismes de l’any, perquè el quadre està penjat a una alçada considerable i a més, la xifra està parcialment oculta pel marc. El nom del religiós que encarregà l’obra al pintor podria servir en un futur per a determinar a quin convent pertanyia originalment, en localitzar el pare Serafí d’Alboraia en les llistes de guardians del segle XVII.
El càrrec de guardià (superior jeràrquic equivalent a prior en altres ordes) indica que l’obra prové d’un convent franciscà o caputxí i que no té res a veure amb l’orde mercedària. En efecte, aquesta obra, com tantes que avui pengen dels murs del monestir de Santa Maria del Puig, es troba en dipòsit i pertany al Museu de Belles Arts de València. Són fons pictòrics de temàtica religiosa que provenen de les desamortitzacions realitzades durant el segle XIX.
El tema dels àngels parant la taula a Crist es va estendre durant tot el segle XVII i es podia trobar en molts refetors de convents masculins, on en ocasions substituïa l’escena del Sant Sopar. Totes dues escenes són clarament eucarístiques. En el mateix refetor del monestir de Santa Maria del Puig, al mur del tester i fent front al llenç de Yago, trobem un altre quadre d’idèntica temàtica però de mà del pintor mallorquí Miquel Bestard[5]. Però en realitat, el refetor del monestir mercedari del Puig, a darreries del segle XVII, estigué presidit per un quadre del Miracle dels pans i els peixos.
L’exegesi teològica d’Els àngels parant la taula a Crist es fonamenta en el Primer diumenge de Quaresma (Mt 4: 8-11), quan Jesús es va retirar al desert quaranta dies i quaranta nits i Satanàs el va temptar (Mc 1: 12-13). Després de resistir el dejú de la Quaresma i les propostes del dimoni els àngels el van servir. Això és precisament el que representa l’escena que pintà Basili Yago. Jesús s’asseu a taula mentre els àngels el serveixen. Sobre el mantell trobem un plat amb dos ous, el rotllo, la faca i el saler preciós. Al peu del parament un angelet sosté un retrat oval de Maria. Per l’extrem dret de l’escena fuig Satanàs, amb aspecte de faune. La posada en escena és completament barroca, amb teatralitat manifesta.
Amb la desitjable restauració del llenç subhastat de la Puríssima i l’estudi d’aquest altre llenç que conserven els mercedaris del Puig, disposem de dues obres signades que permetran sens dubte atribuir-li diverses obres fins ara considerades anònimes, possiblement, fins i tot alguna, en la mateixa ciutat de l’artista.
[1] Lot 123 del catàleg.
[2] González, B.: “Subastan un cuadro del siglo XVII de un pintor de X.”. Las Provincias, 12 de maig de 2021. La traducció de la inscripció seria: Basili Yago de X. ho va fer, ho va pintar…
[3] González, B.: “Mecenas de X. compran la ‘Inmaculada’ por la que nadie pujó”. Las Provincias, 3 de juny de 2021.
[4] Constituciones de la S. Y venerada celda de el glorioso padre S. Luis Beltrán, en el real convento de Predicadores de la ciudad de Valencia... En Valencia, por Joseph García, delante la Diputación año 1722.
[5] Catalá Gorgues, Miguel Ángel: Conventos y monasterios valencianos. Romeu editors. Disponible en Issuu.