"Els pintors dels segles XVIII i XIX" en la taulelleria valenciana a text complet

 

Dionís Vidal. Detall del paviment del Palau dels Borja a Gandia

Disponible en Academia.edu el text complet en PDF del capítol 7 "Els pintors dels segles XVIII i XIX" del llibre Taulelleria devocional d'Alcoi.

"Els plafons devocionals de Miquel Mollà i Manuel Garcés a Jesús Pobre" (La Marina Alta) disponible a text complet

 

Miquel Mollà. Mare de Déu del Roser. Jesús Pobre / Dénia

Ja podeu baixar-vos el PDF a text complet (Academia.edu) de l'article "Els plafons devocionals de Miquel Mollà i Manuel Garcés a Jesús Pobre".

 

"Dues estacions de viacrucis inèdites de Josep Sanchis i Cambra" a Rocafort ja disponible en PDF

 

Josep Sanchis. Rocafort

Disponible el PDF a text complet, en Academia.edu, de l'article "Dues estacions de viacrucis inèdites de Josep Sanchis i Cambra".

"Un retaule d'Abdó Castanyeda..." disponible a text complet

 

Abdó Castanyeda. St. Julià i Sta. Basilisa. Seu de X.

Ja estroba disponoble i a text complet (Academia.edu) el PDF de l'article "Un retaule d'Abdó Castanyeda a X.", publicat al Butlletí de l'Associació Catellonenca de Cultura.

"El pintor Onofre Falcó i el retaule dels Principats" disponible a text complet

 

Onofre Falcó. Detall de l'àngel custodi

Ja es troba disponible a text complet en Academia.edu el PDF de l'article "El pintor Onofre Falcó i el retaule dels Principats".

"La fàbrica de taulells de Josep Maria Verdejo de Manises" a text complet

 

Josep Maria Verdejo. La Botigueta Nova. Bellreguard

Ja es troba disponible en Academia.edu el PDF del nostre article "La fàbrica de taulells de Josep Maria Verdejo de Manises".

Miguel Mañara i l'Hospital de la Caritat de Sevilla

Sempre que he estat a Sevilla, era estiu. L'agost sevillà és calorós però sec, de manera que l'ombra pot fer-lo més suportable. Una setmana a Sevilla donaria per a molt, si no fos perquè turísticament només són operatius els matins a causa de la temperatura. En dinar, val més tornar a l'hotel o en el nostre cas a la residència universitària Hernando Colón. Allí la piscina ens reviu i ens permetrà sortir a sopar a poqueta nit. 

El primer dia tocava a primera hora visita exhaustiva al Museu de Belles Arts, instal·lat en l'antic convent mercedari. Després visita a l'Antiquarium davall "las Setas". I en acabar de dinar baixaven vers el Guadalquivir per la porta de la Casa de la Moneda i ens desviàrem una mica en direcció a les Drassanes, que actualment no es poden visitar perquè es troben en procés de restauració. Vora les Drassanes hi hagué una ermita dedicada a Sant Jordi sobre la qual es va construir al segle XVII l'Hospital de la Caritat de Sevilla. De fet, l'hospital ocupà una porció de les drassanes per concessió reial. 

 

St Jordi

Arribem al carrer de l'hospital, de façana blanca i ocre, amb la portalada de l'església esguitada pel blau dels taulells. Fa una calor sufocant (10-08-2023, 15:25 PM) i així i tot, enfront de l'entrada, hi ha un ancià en cadira de rodes a l'empar de l'ombra. L'home, petit i de cabells blancs, testimoniava que la institució funcionava encara amb plenitud, tal i com desitjava el fundador, Miguel Mañara.

 

La Caritat presideix la façana de l'església

Traspassem la botiga i els dos patis, amb plafons de taulelleria sevillana blavosa i bíblica. Per un angle accedim al temple. Ens donen la benvinguda dues pintures que sempre m'han fascinat: Finis gloriae mundi i In ictu oculi. Són obra de Juan Valdés Leal. Aquesta església també conté pintures de Murillo, però Mañara tingué la fina intel·ligència d'encomanar aquestes dues escenes escabroses a Valdés. Murillo era massa dolç per a interpretar el desig del mecenes en aquestes pintures meditatives sobre la mort.

 

 

 

Una fotografia d'aquestes obres apareixia en algun llibre llunyà de text, no recorde si de primària o de secundària, en el segon cas, potser en l'assignatura d'Humanitats. Les imatges, com en un déjà vu, van reaparèixer a la facultat en estudiar la pintura barroca. L'esquelet aixecava la mà una vegada més i amb els ossos dels dits ofegava la llum de l'espelma. Fineix la llum i s'escampa l'obscuritat. La vida se'n va i arriba la mort, vella i desdentada. 

La nau del temple és descaradament barroca, amb aquest horror doblement vacui, perquè a Andalusia l'art sacre no va patir cap destrucció durant la Guerra d'Espanya (1936-1939). Als peus del presbiteri una escaleta davalla a la tomba senzilla del fundador, amb una inscripció precedent que és la seua declaració perpètua d'intencions: Creo, amo, espero.

 

Després de visitar una exposició que hi ha sobre Miguel Mañara i l'Hospital de la Caritat eixim novament a la llum sevillana d'agost. Tenim la parada de l'autobús al costat de la Torre de l'Or i amb una botellleta d'aigua freda a la mà medite sobre la provisionalitat de la vida i el triomf definitiu de la mort. A la meua esquena els turistes davallen als vaixells per navegar una mica en aquest braç mort que ara és el Guadalquivir, en una riba que un dia va ser escenari del comiat de l'exili del rei Al-Mutamid, desterrat pels almoràvids:

 

El viento teje lorigas en las aguas...