dissabte, 1 de juny del 2024

La taula de Sant Cristòfol de Miquel Esteve a subhasta

 

Miquel Esteve. St. Cristòfol. Fot. Durán

 

El passat mes de maig de 2024 el catàleg de subhastes de la Galeria Durán oferia la taula de Sant Cristòfol de col·lecció privada que atribuírem al pintor Miquel Esteve i podeu consultar la fitxa al nostre llibre (42, p. 111-112 i 203):

 

La taula de Sant Cristòfol està inspirada en altres obres del Piombo que arribaren a València després de l'any 1521.

Recordem que el pintor Miquel del Prado morí en campanya militar a la Batalla d'Almenara (18 de juliol de 1521) durant la guerra de la Germania.

dimarts, 28 de maig del 2024

Publiquem a la revista Scripta: "Els exvots en la taulelleria valenciana dels segles XVIII i XIX"

Mestre de Noguera: Detall del miracle de la Mare de Déu dels Àngels. La Jana

Acabem de publicar al núm. 23 (juny 2024) de la revista SCRIPTA de la Universitat de València l'article: "Els exvots en la taulelleria valenciana dels segles XVIII i XIX", disponible en PDF a text complet. 
Hi estudiem els exvots pintats sobre taulells dels segles XVIII i XIX.
A partir de les presentalles conservades al santuari del castell de Cullera i d’alguns plafons de la via pública o d’interior d’habitatges analitzem aquesta tipologia ceràmica. També identifiquem la mà d’alguns dels pintors que treballaren a les fàbriques de la ciutat de València: Mestre de Noguera, Valentí Garcés, Vicent Camarlenc, Joan Ortiz, Mestre de Santa Anna i Miquel Mollà. 
Recordeu que al núm. 15 (2020) d'aquesta mateixa revista trobareu un altre treball nostre: "Retolació ceràmica urbana dels segles XVIII i XIX: les fàbriques de València"
 
Mestre de Santa Anna 1857. Els bous porten males bromes. Cullera

 

dilluns, 27 de maig del 2024

Hem descobert una nova obra del Mestre de la Porciúncula

 


Acaba d'eixir el tom XCVIII del Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura corresponent a l'any 2022. 

Hi trobareu el nostre estudi detallat sobre una pintura de col·lecció particular: "La taula de la Mare de Déu de la Pereta, una obra del Mestre de la Porciúncula" (pp. 7-19).

 

Mestre de la Porciúncula. Detall de la Mare de Déu de la Pereta. Barcelona

 

Atribuïm la Mare de Déu de la Pereta, de la col·lecció Casacuberta Marsans de Barcelona, al Mestre de la Porciúncula, pintor encara sense identificar actiu a València a finals del segle XV. Posem la taula en relació amb altres obres del pintor i intentem establir una possible procedència. 


Lleó. Detall del cadiram

dilluns, 8 d’abril del 2024

"Senyals ceràmics de circulació: de tartanes, carruatges i desgràcies" a text complet

 

Ja es troba disponible en Academia.edu el PDF de "Senyals ceràmics de circulació: de tartanes, carruatges i desgràcies". Publicat al núm. 6 de la revista eWali.

En aquest article estudiem els senyals de trànsit del segle XIX. Són plaques ceràmiques pintades amb la representació de tartanes i altres carruatges. Aquests senyals van sorgir a mitjans de la centúria per la necessitat d'organitzar el trànsit rodat, quan diverses disposicions i normatives de l'època intentaven fer front al desordre circulatori i als constants accidents.

PARAULES CLAU:
Pintura ceràmica, Segle XIX, Senyal de trànsit, Taulells, Placa ceràmica, Carruatges, Tartana


dimarts, 26 de març del 2024

La Motilla del Morrión en el Camino de los Valencianos



 Som a Castella-La Manxa. La carretera que va des de la Mota del Cuervo a Pedro Muñoz (N-420) es veu travessada, aproximadament a meitat de trajecte, pel Camino de los Valencianos. A mà esquerra el camí ens conduirà a la llacuna de Manjavacas i el santuari de Nostra Senyora. Des d'allí un altre camí es desvia al pinar del Giminillo. 

Però en aquesta ocasió tirarem a mà dreta. El Camino de los Valencianos és un camí terrer. Pense que es troba igual que fa quatre-cents anys i que per ací va poder transitar Miguel de Cervantes, potser quan es dirigia des de Dénia en direcció als Montes de Toledo. De quan en quan, algun bassal al camí proporciona sensació d'aventura a la visita arqueològica i ens enfanga el cotxe més del que estem habituats. Continuem avant, travessem el "Monte" Protestante i acabem endinsant-nos en el terme municipal del Toboso. Una mica abans d'arribar al Arroyo del Cuadrejón ja ens haurem topetat amb la Motilla del Morrión.    


Un caminant llunyà potser pensaria que aquest tossalet envoltat en la planura per les vinyes manxegues seria el resultat de l'amuntegament de cudols feta pels llauradors al cap d'anys i anys. Però no. Ens trobem davant d'una motilla de la Manxa. I què són doncs les motilles? Són fortins prehistòrics de l'Edat del bronze manxec. A la Manxa a l'Edat del bronze es construí una de les arquitectures defensives més fascinants de la península ibèrica. L'interior sol tenir un pou al centre, al qual s'arriba per una sèrie de corredors laberíntics on s'emmagatzemaven les collites agrícoles. Ja s'han censat més de quaranta motilles del bronze manxec.

El que ara trobem a la planície vitivinícola són petits promontoris de pedres i terra, producte del col·lapse d'aquells edificis que arribaren a tenir bastants metres d'altura, sovint amb una torre defensiva central, com un donjon avant la lettre. L'apel·latiu "del morrión" fa al·lusió a un casc metàl·lic militar que es feia servir al segle XVI. Encara el fa servir la guàrdia suïssa del Papa de Roma en l'uniforme de gal·la. Segurament els habitants del Toboso del segle XVI trobaven que la forma del monticle s'assemblava a un morrión.


En apropar-nos a peu a la motilla han sortit cinc  conills d'estampida. El tossalet s'ha convertit en una veritable catxapera, perforat per multitud de túnels on habiten els raedors. Per terra algun cartutx indica que han tingut la visita d'enemics i cal estar a l'aguait i no confiar-se. En ascendir al cim, sorprèn que no hi ha cim ni plana. A dalt tot és un cràter, no sabem si producte del col·lapse per culpa de les filtracions de les pluges o els túnels dels conills. O és producte d'alguna prospecció arqueològica duta a terme fa anys. El cas és que el terreny s'enfonsa una mica davall els nostres peus. 


El cràter de la Motilla del Morrión té un aspecte una mica llunar i desèrtic. Contrasta molt amb els camps de la Manxa que ja surten de l'hivern i anuncien una primavera verda i esplèndida. Les motilles, adormides en un somni de segles i oblit, tot just ara comencen a despertar i recuperar-se. Demà visitarem la Motilla de l'Azuer (restaurada) a Daimiel i comprendrem com eren en realitat aquests monuments hidràulics i defensius prehistòrics.  


Vegeu també el nostre post sobre la Motilla de l'Azuer

divendres, 22 de març del 2024

Hem publicat "Senyals ceràmics de circulació: de tartanes, carruatges i desgràcies"

Mestre de Santa Anna. Museu Arqueològic d'Alcoi

Acabem de publicar al número 6 de la revista eWali "Senyals ceràmics de circulació: de tartanes, carruatges i desgràcies".  

Recordeu que al número 1 d'aquesta revista (pàg. 22) també trobareu el nostre treball: "Catifes d'estiu: paviments de taulells del segle XIX".

Casa de la Ciutat. València

 

dissabte, 9 de març del 2024

"La troballa d'una estació de viacrucis a Cerdà" ja disponible a text complet

Ja podeu baixar-vos en PDF  el nostre article "La troballa d'una estació de viacrucis a Cerdà", publicat al llibre de festes de Cerdà de 2024. Visiteu el nostre repositori en Academia.edu.