Els constructors de l'Alhambra de غرﻧﺎﻃﺔ‎ ġarnāṭah

 

IBN AL KHATIB

i la construcció de l'Alhambra de Granada

 

Versió en llengua castellana:

1ª part

 

2ª part

 

 

Publique "Plafons ceràmics devocionals de Benimodo (segles XVIII i XIX)"

Acaba de publicar-se "Plafons devocionals de Benimodo (segles XVIII i XIX)" [II Beca d'Investigació de l'Ajuntament de Benimodo 2018] al llibre d'actes La història al microscopi. XVIII Assemblea d'Història de la Ribera. D.L. 2024. Pp. 399-431.

 PLAFONS DE BENIMODO, Ribera Alta

Fig. 7. Pintor del Pilar. St. Felip Benizzi

 

Fig. 9. 6ª estació. Fugida a Egipte

Fig. 10. Pintor de les Cortines. Abdó i Senén. St. Josep, la Puríssima i St. Felip Benizzi

 

 

Fig. 11. Pintor de les Cortines. Mare de Déu del Carme

Fig. 12. Pintor de les Cortines. Crist de Salameda

Fig. 13. Pintor de la Conquesta. St. Antoni Abat

Fig. 15. Pintor de la conquesta. Sta. Bàrbara

Fig. 18. Joan Ortiz. Crist de Salameda

Fig. 21. Pintor de la Conquesta. St. Vicent Ferrer. Fot. Pau Armengol

Les fonts de Barbastre

Font de l'Assut. Barbastre

La riba esquerra del riu Vero és generosa en aigües en passar per la ciutat de Barbastre. Des de la plaça de Guisar (el guixar?) on deixem el cotxe fàcilment a l'aparcament municipal del Portell trobem de seguida l'oficina de turisme, allotjada al Moliné. A esquenes del Moliné es conserva un partidor amb estellador, al qual arriba encara l'aigua d'una séquia. Des d'ací mateix, pel carrer de les Fonts avall, arribarem a la font de l'Assut, del segle XV. És una font mural que recull la tradició escultòrica medieval funerària, especialment en la secció central. El conjunt escultòric ha estat refet perquè gran part de la pedra original no ha resistit pel fred dels hiverns del Somontà i les riuades, el sediment de les quals arribà fins i tot a soterrar el monument. 

 

La font està presidida per l'escut de la ciutat. Es tracta d'armes parlants. Cinc escudets amb els pals d'Aragó i el rostre frontal d'un home barbat. L'arquet que protegeix el blasó municipal, refet, no sé fins a quin punt reflecteix les restes que s'hi conservaven, ja que les boles decoratives cal datar-les al primer quart del segle XVI (gòtic final). En aquestes comarques aragoneses prepirinenques podem trobar-ne, per exemple, als arcs de l'atri de la Seu de Roda de Isàvena.

 

Just a la vora, però més enfonsada, hi ha una segona font secundària que segurament tenia la funció d'abeurador de les cavalleries. Conserva una inscripció a sobre on llegim: AYUNTAMIENTO REPUBLICANO FEDERAL 1872-1874. Els republicans, els pocs anys que van arribar a governar, no van perdre el temps i feren obres hidràuliques com aquesta o una quantitat ingent d'escoles públiques durant la II República.

Riba avall, no gaire lluny, trobem la font de Sant Francesc. S'anomena així perquè es troba al peu del convent i el pont del mateix nom.

 

Jacques de Guertch & Juan d'Araçil, 1553. Font de Sant Francesc. Barbastre

Aquesta font repeteix la mateixa estructura que l'anterior però canvia l'estil pel renaixentista. És obra documentada l'any 1553, amb disseny de l'escultor francès Jacques de Guertch amb la col·laboració del pedrapiquer del país Juan d'Araçil. L'encàrrec del Consell de la ciutat fou dut a terme amb pedra blanca de Fonz. Tornem a trobar l'escut de Basbastre presidint el monument, en aquest cas, sostingut per un parell d'àngels. 

Als extrems de la base del retaule major de la Seu de Barbastre tornem a trobar el blasó municipal (vers 1560). Un fragment d'aquest basament es va adquirir a la filla de l'escultor valencià Damià Forment, ja difunt; i un deixeble seu continuà part de l'obra nova. 

 

La font de Sant Francesc és un compendi d'ornaments que semblen extrets d'algun tractat d'arquitectura del segle XVI. Trobem motius a candilieri i altres elements decoratius que sovint trobem als retaules renaixentistes, tant de fusta com de pedra, o fins i tot com elements accessoris en pintures de l'època.

 

En les immediacions d'aquesta font (a la plaça de Sant Antoni) podem trobar altres edificis hidràulics remarcables, com són uns banys àrabs que conserven dos caps de lleó de pedra que abocava aigua per la boca. Però aquests banys de Barbastre no són visitables. Prop dels banys àrabs se situava una de les tres portes d'accés a la ciutat islàmica: la Porta dels Banys. 

Disponible a text complet: "El Pintor del Pilar i la taulelleria devocional a la Vall d'Albaida"

 

Pintor del Pilar: Mare de Déu del Remei. Atzaneta d'Albaida

 

En Academia.edu es troba ja disponible el PDF a text complet de l'article: "El Pintor del Pilar i la taulelleria devocional a la Vall d'Albaida", publicat al núm. 39 (2023) de la revista Almaig.

 

Disponible a text complet: "La taula de la Mare de déu de la Pereta, una obra del Mestre de la Porciúncula"

 

Mestre de la Porciúncula: Mare de Déu de la Pereta

 

En Academia.edu i ResearchGate es troba ja disponible el PDF de l'article "La taula de la Mare de Déu de la Pereta, una obra del Mestre de la Porciúncula", publicat al núm. 98 (2022) del Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 

Atribuïm la Mare de Déu de la Pereta, de la col·lecció Casacuberta Marsans de Barcelona, al Mestre de la Porciúncula, pintor encara sense identificar actiu a València a finals del segle XV. Posem la taula en relació amb altres obres del pintor i intentem establir una possible procedència. 

 

 

Un retaule renaixentista a Langa del Castell

 

Sta. Bàrbara

 

L'església de Langa del Castell començà a construir-se el 1609 i constitueix un dels temples més peculiars del barroc aragonès. L'edifici substituí l'església medieval, la qual es trobava encara en l'interior de la fortalesa. D'aquell temple antic provenen alguns retaules que es traslladaren a l'obra nova i que encara hi podem admirar.

 

Mestre de Langa. Retaule major de St. Pere. Vers 1430

Aquests retaules serien el major, atribuït al Mestre de Langa vers 1430, i també, el de Sant Roc, amb un conjunt de taules del segle XVI que s'aixoplugaren al segle XVII amb un bastidor barroc. La segona obra està pendent d'una restauració que recupere la policromia enfosquida pels segles. Els dos retaules esmentats fan del tot recomanable una visita a l'església de Sant Pere Apòstol de Langa si sou amants de la pintura sobre taula dels segles XV i XVI.

 

Adoració dels pastors. Segle XVI

 

Mentre recorríem la nau de l'església fent fotografies a dues obres tan interessants, ens advertiren que al cor elevant hi havia més pintures... i allà que vam pujar. 

En efecte, al terra, vam trobar alguns llenços barrocs emmarcats i recolzada en el mur una taula més menuda que per la decoració, ja de lluny la vam datar al segle XVI. Es tracta d'una Adoració dels pastors. En baixar, vam continuar admirant les obres de l'edifici i en una estança immediata al presbiteri, la qual permet l'accés a la sagristia, vam veure més restes pictòriques del segle XVI, les quals pensem que pertanyen al mateix retaule desballestat que la taula que acabem d'esmentar dipositada al cor alt. 

 

Retaule de les santes màrtirs

 

Es tracta del carrer central del retaule, amb tres santes màrtirs i dos medallons. Les tres santes sostenen la palma del martiri. Un moble al davant ens va impedir identificar-les, però la de la dreta, amb seguretat, es tracta de santa Bàrbara.

 

Sta. Bàrbara. Segle XVI

 

Aquesta obra renaixentista del segle XVI, restaurada convenientment, enriquiria i faria més atractiu si cap el patrimoni artístic de Langa del Castell. El Govern d'Aragó es troba per una banda amb un país en gran part despoblat i per l'altra amb un patrimoni artístic riquíssim que a poc a poc va recuperant. 

 

 

 

 

L'1 d'agost i sant Feliu de Girona

 

El primer dia d'agost la ciutat de Girona celebra la festivitat del seu patró: sant Feliu. L'advocació compta a la ciutat amb una basílica romànica-gòtica imponent, temple que fou el principal de la ciutat fins que no es contruí la catedral. En les tres ocasions que he sojornat a Girona sempre he trobat la basílica oberta a les vesprades i he entrat a visitar l'escultura de Sant Feliu, amb la palma del martiri en una mà i el llibre obert en l'altra. És obra de l'escultor Joan d'Aragó de primeries del segle XVI. En l'altra nau una capella conserva el sepulcre gòtic de sant Narcís, sant Narcís el de les mosques, que és una obra cabdal en l'escultura funerària medieval. 

Més amunt de la basílica trobem la catedral, amb una escalinata de pel·lícula i un museu catedralici més que interessant. Passejar pels carrers medievals de Girona és com tornar a recórrer escenaris fòssils de segles passats.

Més amunt encara hi ha un altre museu imprescindible: el d'Art. Crec que és el museu amb pintura medieval que més m'agrada de Catalunya. No és només el contingut, que també; però l'edifici i els carrers que l'envolten també acompanyen. Entre moltíssimes obres es custodien diverses taules del retaule dedicat a Sant Feliu i Sant Narcís que va pintar Joan de Borgonya. L'obra fou desmuntada en 1936 i les peces esperen el dia gran de reunir-se i poder tornar a conformar aquell gran retaule que va romandre unit fins fa menys de cent anys. Es tracta d'una obra perfectament documentada.

 

Joan de Borgonya: Predicació de sant Feliu a Girona

Joan de Borgonya: Empresonament de sant Feliu

El pintor germànic Joan de Borgonya ha estat documentat pintant a València, Oriola, Barcelona, i Girona. La Seu de València conserva unes taules procedents del retaule de Sant Andreu que hi havia a l'església del Miracle. 

Peça escultòrica del retaule de Girona