En Academia.edu ja es troba disponible a text complet el PDF de l'article: "Tres obres del pintor ceràmic Valentí Garcés a Atzeneta del Maestrat... i una de Manuel Garcés", publicat al núm 110 del Butlletí del Centre d'Estudis del Maestrat.
Valentí Garcés. Atzeneta del Maestrat
 |
| Valentí Garcés. Oració de l'Hort |
El Centre d'Estudis del Maestrat acaba de publicar el núm 110 del Butlletí, on hi trobareu el nostre treball: "Tres obres del pintor ceràmic Valentí Garcés a Atzeneta del Maestrat... i una de Manuel Garcés".
 |
| Valentí Garcés. Detall de Crist davant Pilat |
Estudiem i atribuïm tres obres devocionals del pintor Valentí Garcés conservades a Atzeneta del Maestrat: un parell de plafons (Sant Pasqual de 1830 i Sant Miquel) i una socolada amb escenes de la Passió que decora la capella de la comunió en l’església de Sant Bartomeu. Finalment afegim un plafó dedicat a Sant Cristòfol que atribuïm al seu fill: Manuel Garcés.
 |
| Valentí Garcés. St. Miquel |
Al número 90 (juliol-desembre 2013) d'aquest Butlletí vam publicar: "Obres de Francesc Dasí (1833-1892) a les comarques castellonenques", treball on fixem per primera vegada la data correcta del naixement i mort de Dasí.
 |
| Cercle de Bermejo. Detall de Sta. Llúcia. Museu d'Osca |
Sempre que trobem representada en pintura sobre taula la imatge de santa Llúcia, la vista se'ns va a les seues mans on sol sostindre un plat, més o menys decorat, més o menys afortunat, al centre del qual sobresurten dos ulls com si una granota s'amagués a l'interior i ens mirés encuriosida i expectant.
Són coses de la iconografia cristiana, més o menys exòtica, en massa ocasions sanguinolenta, com en el cas dels martiris dels campions de la fe.
Els plats de santa Llúcia, com una mena de safates circulars, ens recorden amb els ulls que és patrona de la vista i dels invidents. En nombroses ocasions semblen models ceràmics valencians, de l'era de Manises; vila que exportava peces als regnes veïns i llunyans.
No és gaire difícil trobar taulells de la segona meitat del segle XX amb la inscripció FINS ACÍ ARRIBÀ LA RIUADA. Solen ser de format quadrat i s'hi fa constar la data de la inundació i una línia superior que indica el nivell d'arribada de l'aigua en el mur durant la inundació.
Però també hi ha "taulells d'inundació" més antics, com aquest de la gran riuada del riu Xúquer el dia 4 de novembre de 1864, el qual vam fotografiar al segle passat en l'interior d'una casa:
EL DIA 4 DE
NOVIEMBRE DE 1864
LLEGÓ EL AGUA DEL
RÍO JÚCAR HASTA EL
PUNTO SEÑALADO EN
EL LADRILLO.
 |
| Valentí Garcés. Detall de St. Cristòfol |
Ja es troba disponible en Academia.edu a text complet l'article "El plafó de Sant Cristòfol de Valentí Garcés a Moixent", publicat al llibre de festes de Moixent 2024.
IBN AL KHATIB
i la construcció de l'Alhambra de Granada
Versió en llengua castellana:
1ª part
2ª part
Acaba de publicar-se "Plafons devocionals de Benimodo (segles XVIII i XIX)" [II Beca d'Investigació de l'Ajuntament de Benimodo 2018] al llibre d'actes La història al microscopi. XVIII Assemblea d'Història de la Ribera. D.L. 2024. Pp. 399-431.
PLAFONS DE BENIMODO, Ribera Alta
 |
| Fig. 7. Pintor del Pilar. St. Felip Benizzi |
 |
| Fig. 9. 6ª estació. Fugida a Egipte |
 | ||
| Fig. 10. Pintor de les Cortines. Abdó i Senén. St. Josep, la Puríssima i St. Felip Benizzi |
 |
| Fig. 11. Pintor de les Cortines. Mare de Déu del Carme |
 |
| Fig. 12. Pintor de les Cortines. Crist de Salameda |
 |
| Fig. 13. Pintor de la Conquesta. St. Antoni Abat |
 |
| Fig. 15. Pintor de la conquesta. Sta. Bàrbara |
 |
| Fig. 18. Joan Ortiz. Crist de Salameda |
 |
| Fig. 21. Pintor de la Conquesta. St. Vicent Ferrer. Fot. Pau Armengol |