El plafó de Sant Jordi de Sanchis al llibre de festes d'Alcoi

 

Fot. Josep Mª Segura

També ha arribat el llibre de festes d'Alcoi, on publiquem l'article "El plafó ceràmic de Sant Jordi pintat per Josep Sanchis", peça que fa anys vam atribuir al pintor. El podeu llegir ací:

El plafó ceràmic de Sant Jordi pintat per Josep Sanchis

L'Al·legoria de la Fe de Dasí al llibre de festes de Benissa

Fot. Teo Crespo

Acabe de rebre el llibre de festes de Benissa. 

Arran de la publicació del treball "La pintura ceràmica devocional vuitcentista a les comarques alacantines", en companyia de Josep Maria Segura i Beatriu Navarro, a la revista Canelobre de la Diputació d'Alacant, me van demanar un article per a Benissa sobre una obra que tenen i que atribuesc al pintor ceràmic Francesc Dasí. El podeu llegir ací:

L'Al·legoria de la Fe de Francesc Dasí a Benissa

Sant Jordi de Joan de Joanes

 

S'acosta la diada de Sant Jordi. Una de les representacions pictòriques d'aquesta advocació que més m'agrada és un detall minúscul de la taula de la Mare de Déu dels Desemparats que Joanes va pintar per a l'erudit Agnesi, el qual hi apareix retratat. La lluita simbòlica entre el cavaller de Georgia i la bèstia del mal s'escenifica en un paisatge clàssic amb l'edifici principal en ruïnes. Hom constata la mirada dolça de Joanes sobre el passat clàssic, davant el que semblen dos edificis funeraris antics: la piràmide i el panteó de planta circular. El drac, acorralat com una serp, planta cara a la llança del cavaller. Més al fons, la ciutat antiga de temples i aqüeductes és coronada a la muntanya per una altra piràmide. Segle XVI, arqueologia en estat pur...

Una Mare de Déu de la Seu de Joan Ortiz a Onda

Entre els fons ceràmics de la Caixa rural d'Onda destaca aquest plafó de la Mare de Déu de la Seu, patrona de Xàtiva, que atribuïm al pintor ceràmic Joan Ortiz.

Segle XIX 

Trobareu més informació sobre Joan Ortiz ací:

El pintor Joan Ortiz... 

L'art de les gaiates

Algunes escenes que trobem a la pintura mostren de vegades tipologies artesanals perdudes que representen l'Art del poble, el de les classes populars. Potser no seran mai objecte de l'estudi de la Història de l'Art, gairebé sempre d'ideologia tan conservadora, però l'Art del poble també és present en les grans obres d'Art encarregades per l'Església, la noblesa i la burgesia.

Hi ha dos objectes dels quals podem trobar models fascinants, gairebé onírics, però que existiren en èpoques passades. La pintura n'és testimoni. Un són els capells de palla, dels quals n'hi ha models molt elaborats, com algun que li he vist al pintor Bartolomé Bermejo. L'altre són les gaiates, enrevessades i simbòliques, precioses i patriarcals. 

La creu coberta d'Almàssera i Jaume d'Scals

 

De la gran quantitat de creus de pedra que anunciaven l'arribada a la ciutat de València en queden tres cobertes: La de Mislata en el camí de Quart, l'anomenada "Creu Coberta" en el camí de Xàtiva i aquesta d'Almàssera en el camí de Barcelona. La del camí de Xàtiva i la d'Almàssera foren restaurades profundament a meitat del segle XX i la de Mislata més recentment, fa uns anys. D'escultura gòtica els queda poc, perquè foren maltractades durant la Guerra d'Espanya i calgué refer-les. Això sí, l'edifici, els quatre pilars de pedra, són medievals.

La creu d'Almàssera compta, a més, amb un gran nombre de socarrats en l'interior de la coberta a quatre aigües. Són obra del pintor ceràmic del segle XX Jaume d'Scals. Aquestes petites obres d'art tenen la particularitat, com  els socarrats autèntics, de no haver passat la pintura pel forn i són molt vulnerables en exteriors. És per això que les filtracions i goteres de la teulada de la Creu coberta d'Almàssera estan deteriorant-les i acabaran per desaparèixer. L'artista va recrear en aquestes plaques ceràmiques les advocacions valencianes medievals més populars, motius heràldics, vegetals...

St. Antoni Abat i el porquet. Creu d'Almàssera

 A la ciutat de València podeu veure diverses obres del pintor Jaume d'Scals. Per exemple un viacrucis a l'església de Sant Agustí, un sant Vicent Ferrer al mur exterior de la Seu, a la sala del Consolat del Mar... a l'interior del monestir del Puig i a la casa de Lluís Guarner a Benifairó de les Valls...

Els socarrats de Jaume d'Scals a la Creu d'Almàssera enriqueixen el patrimoni artístic valencià recent i malgrat que encara no tenen 100 anys, mereixerien ser ben conservats.

Dues taules oblidades a la Seu de València

Entre l'allau d'obres pictòriques que es poden admirar a la Seu de València (en l'interior del temple; deixant el museu a banda) sempre m'han cridat l'atenció les pintures apaïsades que en les altures, llunyanes, decoren l'àtic dels retaules laterals del transsepte i el deambulatori. Certament unes tenen més valor artístic que d'altres, però hi ha un parell que estime molt valuoses i pense que per l'altura i la inaccessibilitat estan fora de circulació i són poc conegudes.

Parle de dues taules del segle XVI que sens dubte pertanyien a un retaule de pastera. Es tracta dels dos protagonistes d'una Anunciació que serien presents a cada banda de la polsera. És perceptible que la decoració daurada en relleu fou arrencada per tal de reaprofitar les taules i situar-les on ara les trobem anacrònicament. 

Les figures de l'arcàngel Gabriel i de Maria me recorden l'obra de Felip Pau de Sant Leocadi, el fill de Paolo. Doctors té l'Església. Aquestes dues peces mereixerien un destí millor que l'actual i trobar-les als murs del nou museu de la Seu que ara està en obres... per poder apreciar-les, perquè el que no es veu és com si no existís.