diumenge, 17 de gener del 2016

Gossos i gats en la taulelleria valenciana


Museu de ceràmica de València
De gossos i gats hi havia en totes les cases. I així s'esdevenia també en la taulelleria valenciana dels segles XVIII i XIX. No hi havia cuina valenciana de taulells que no tingués el seu gatet atent a les botifarres penjades, la carn o el peix. "Dones més faena que un gat en la matança del porc" deien abans les àvies als néts. 
I sovint també un gos acompanyava el proveïdor galant que venia del mercat i enraonava amb la cuinera. Amics dels humans, companys dels taulells... atrapats entre el fang i el vidre, immortalitzats en la ceràmica valenciana.
 
Josep Sanchis. Cuina del palau dels marquesos de Montortal a Carcaixent

dijous, 14 de gener del 2016

Hem atribuït a Joan de Joanes una pintura de l’Ajuntament d’Alcoi



La Universitat de Málaga acaba de traure al carrer el darrer número del seu Boletín de Arte (Núm 36, 2015) on en un article atribuïm una taula de la col·lecció pictòrica de l’Ajuntament d’Alcoi al pintor renaixentista Joan de Joanes.

El 12 d’abril de 2013 Josep Mª Segura, director del Museu d’Alcoi, ens mostrava a Beatriu i a mi, en el Centre Cultural de la ciutat, l’exposició “Col·lecció d’Art Ajuntament d’Alcoi” que havia comissariat. De seguida ens va cridar l’atenció una taula maltractada pel pas del temps, obra que immediatament vérem que era de Joanes.

Uns mesos després, a primeries de 2014, veiem en l’aparador d’un antiquari de València una taula de la Puríssima que sens dubte era del pintor Gaspar Requena. Al temps, el nostre amic, el professor Albert Ferrer que aleshores es trobava treballant a la universitat de Xile, i Estefania, ens comentaven que havien identificat a Santiago un llenç de Jeroni Jacint Espinosa i que hauríem d’escriure alguna cosa junts... Així és que l’article acabat de publicar recull aquestes tres obres.
Podeu llegir l'article en el meu perfil d'Academia.edu:

dijous, 17 de desembre del 2015

"Plafons ceràmics devocionals a Cocentaina"


El MARQ (Museu arqueològic d'Alacant) ha publicat recentment el catàleg de l'exposició Cocentaina, arqueología y museo, la qual forma part del cicle expositiu Museos municipales en el MARQ.
Josep Maria Segura, director del museu d'Alcoi, hi publica un article sobre els "Plafons ceràmics devocionals a Cocentaina" i ha tingut l'amabilitat de fer-nos arribar un exemplar d'aquest catàleg. Es tracta d'un article de lectura imprescindible dins d'aquest camp del patrimoni artístic que constitueix la taulelleria valenciana devocional. 
Una bona ocasió per a després de la seua lectura passejar pels carrers de Cocentaina i, ja posats, visitar el MARQ.

dijous, 10 de desembre del 2015

Publicació de la nova "Revista de Canals"


Els amics de Canals van a publicar aquests Nadals el número 1 de la nova "Revista de Canals" i m'han demanat que la presente. Així és que el proper dia 29 de desembre de 2015 a les 8 de la vesprada ens veurem al Centre Cultural de la vila i parlarem d'aquesta publicació de periodicitat anual que acaba de nàixer.
Hi publique a més un article sobre el retaule d'ànimes del Mestre de Borbotó a la Torre de Canals.

dissabte, 14 de novembre del 2015


         Article del periodista Agustí Garzó al diari Levante - El Mercantil Valenciano. 9 de novembre de 2015, pàg. 24.

dissabte, 8 d’agost del 2015

El deteriorament de la restauració del retaule major de l'església de Sant Feliu de Xàtiva



Els diaris d'agost s'han fet ressò a través del teclat del periodista Agustí Garzó del deteriorament del retaule de l'església de Sant Feliu de Xàtiva. Cal agrair a Garzó la seua sensibilitat per la conservació del patrimoni artístic xativí. A tall d'exemple, només cal recordar la gran quantitat d'articles sobre l'ermita del Puig que va publicar al llarg de molts anys.
El cas és que durant la romeria de Sant Feliu l'1 d'agost els feligresos es van adonar del deteriorament del retaule. S'ha especulat si estaria provocat per un colp de calor durant el passat mes de juliol. 
La realitat però és que el problema ve de més lluny i en la romeria de 2014 ja podrien haver-se adonat perfectament perquè el deteriorament ja afectava aleshores aquest conjunt pictòric de forma contundent. 
El 10 d'abril de 2014 vaig pujar a realitzar unes fotografies del retaule de Sant Feliu que m'interessaven perquè feia uns mesos havia recomanat a un col·leccionista l'adquisició d'una taula del Mestre de Xàtiva que la galeria Sotheby's havia tret a subhasta als Estats Units de Nord Amèrica. En adquirir la taula i repatriar-la me trobava aleshores estudiant aquella peça. Vaig poder comprovar llavors que diverses taules del retaule de Sant Feliu presentaven una mena de floridura blanca. Les fotografies que il·lustren aquest post són d'aquella data: abril de 2014.



Al meu parer, el procés de deteriorament afecta de moment sols a les reintegracions de les llacunes pictòriques, les quals es van realitzar segons els restauradors a base d'aquarel·la. El problema doncs, estaria provocat per aquestes aquarel·les de reintegració, el vernís protector i el grau alt d'humitat del clima xativí. Pense que no es tracta d'un problema d'altes temperatures (al Museu de Belles Arts de València saben de tot això) ni tampoc de l'edifici. El retaule porta ara fa cinc segles en aquell mur de l'església. El problema residiria en la tècnica de reintegració emprada i una reacció aquarel·la-vernís-humitat. No he trobat aquesta patologia en obres pictòriques restaurades (aproximadament) abans de l'any 2005.
Què fer amb aquestes taques blanques que van escampant-se pel retaule i que des de baix recorden tant les excrescències de salnitre que apareixen als murs humits de les cases velles de Xàtiva? S'ha parlat que cal un bastidor per tal de pujar a les zones superiors del retaule...
A mi no em preguntaran, però jo me n'aniria al Museu de la Seu de Xàtiva, on almenys dues taules ja estan començant a patir la mateixa patologia. Em referisc als Desposoris de Gaspar Requena i la taula de la Visitació de Maria a Isabel. En la Seu serà molt fàcil prendre unes mostres d'aquestes taques blanquinoses i després realitzar una anàlisi química.


 Un altre retaule la restauració del qual s'està deteriorant és el del Judici Final del Mestre de Borbotó a la Torre de Canals; però es tracta d'una patologia distinta.

diumenge, 5 de juliol del 2015

"Dues taules xativines de Nicolau Falcó"

St. Nicolau i St. Donís, segle XVI

Publiquem al Llibre d'Actes de les VI Jornades d'Art i Història celebrades a Xàtiva el 2014 una ponència sobre dues taules del pintor Nicolau Falcó relacionades amb Xàtiva (pàg. 135-166).
La més coneguda és la taula de Sant Nicolau i Sant Donís que es conserva al Museu de Belles Arts de la ciutat. Prové de l'ermita del Salvador al peu de la Costa del Castell, coneguda a partir de l'època barroca com "ermita de les Santes".
La segona taula, més antiga i menuda, es conserva actualment al Museu de la Seu de València però prové de l'ermita del Calvari Alt de Xàtiva. Al catàleg de la Llum de les Imatges de Xàtiva (2007) vam atribuir aquesta pintura a la primera ètapa de la producció de Nicolau Falcó.

Lamentació procedent del Calvari Alt