Tres taules d'un mateix retaule

El Museu de Belles Arts de Xàtiva conserva tres taules de la segona meitat del segle XVI i d'autor desconegut que sens dubte són de la mateixa mà i van pertànyer a un mateix retaule desballestat. Tanmateix, en el museu, la taula principal de la Puríssima es troba en una sala i les dues de sant Josep i sant Antoni Abat (que formarien part de la polsera) s'exposen en un altra, sense posar-les en relació.

Al llibre d'Actes de les VII Jornades d'Art i Història ja posàrem en relació d'autoria la taula de la Puríssima amb el retaule d'Ànimes de 1572 que conserva el Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana.

Museu de BBAA de Castelló, 1572

Un retaule valencià de Mateu Llopis, pintor cordovès del segle XVI naturalitzat a Mallorca

Mateu Llopis. Retaule dels Sants Joans. Seu de Xàtiva

Mateo López fou un pintor cordovès que molt jove es traslladaria a València, segons que se suposa, a acabar de formar-se en l'obrador de Vicent Macip i Joan de Joanes. A partir de l'any 1546 el trobem domiciliat a Mallorca on va establir un obrador. Morí en 1591. En la documentació balear el trobem com Mateu Llopis i en ocasions con Mateu Lopes. Tingué un fill mallorquí, també pintor i d'idèntic nom (Mateu Llopis) que va col·laborar en el taller patern; però el pare va sobreviure al fill. 

Mateu Llopis. Detall de Sant Joan Baptista, de clara influència joanesca

Mateu Llopis és pràcticament un desconegut en la historiografia pictòrica valenciana. En aquesta publicació recent, Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI, li hem atribuït el retaule dels Sants Joans de la Seu de Xàtiva, la primera obra valenciana  i per tant prebaleàrica coneguda del pintor. Es tracta d'un retaule que hem datat entre 1540 i 1544, influenciat per Vicent Macip i el seu fill Joanes, i on ja trobem el trets estilístics fonamentals que caracteritzaran la producció balear immediatament posterior del pintor.

Mateu Llopis. Detall de la Gitadeta en la taula de la Dormició de Maria

Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI

Chimeneas singulares valencianas

Onda

Publique en la meua llengua materna "Chimeneas singulares valencianas", al Llibre d'Actes de les VIII Jornades d'Art i Història celebrades l'any passat, obra que es publicarà a primers d'agost de 2017.

València

ISBN 978-84-944837-8-3

Les gàrgoles d'Aiòder

Aiòder és un poble entre muntanyes de l’òrbita d’Onda, no gaire lluny del brunzir de les dolçaines i el rebombori dels tabals de Tales. Un riuet travessa la vall per la part inferior del conjunt de cases. L’arquitectura és humil, sense cap pretensió arquitectònica ni artística. L’exterior de l’església, de meitat del segle XIX, tampoc no crida l’atenció. 

Torre dels dominics. Any 1808

Només destaca el campanar del derrocat convent de dominics, que com un coet parat representa, de forma contundent, la verticalitat de la localitat. Sembla que la base és del segle XVI i sobre ella es va bastir en 1808 una sala de campanes tardobarroca, amb esgrafiats. Als quatre angles hi ha una gàrgola antropomorfa de les que fan por. Recorden l’art precolombí, i no ens hagués sorprès haver trobat una escultura semblant aguaitant en l’escalinata d’alguna piràmide centreamericana. Des de llur mirador privilegiat, les gàrgoles dominen el poble amb ulls, nas i boca immensos. Prop d’aquesta torre sense campanes hi ha un calvari minúscul, un hortus conclusus farcit de lliris i xiprers, enllestit per a un dijous sant a la mida de l’Home.

A l’altra vora del riu un camí terrer i una senda condueixen al castell, des d’on s’albira perfectament la població. I tot voltat per la natura, de quan en quan enriquida per un nouer ací i allà.

Passejant pels carrers d’Aiòder m’he sentit apàtrida:

- D’on ets?

- Sóc pobre. Ni tinc poble ni nació. 

L'escala santa del convent de les clarisses de Xàtiva

Ja disponibles en Academia.edu tres articles de premsa publicats als setmanaris L'Informador de la Costera i Notícia-7:

- "L'escala del cor alt del convent de Santa Clara de Xàtiva".

- "Canals al segle XVIII".

- "La foguera de Canals".

  

La Catedral de la Marina: una gran església neogòtica a Benissa

Ja disponible en Academia.edu el treball que vaig publicar en 1990 sobre "La Catedral de la Marina: una gran església neogòtica a Benissa". També hi trobareu un resum-actualització que vaig publicar en 2002: "L'església neogòtica de Benissa".

L'única novetat posterior ressenyable fou l'atribució de la taula de la Puríssima Xiqueta al pintor Nicolau Borràs, realitzada molt encertadament per Lorenzo Hernández Guardiola.

En 2008 me van convidar a participar en els XIX cursos d'estiu de la UNED de Dénia, on vaig intervindre amb la ponència: "El neogòtic. L'església parroquial de Benissa".

Podeu llegir les dues publicacions ací: 

 http://independent.academia.edu/JosepLlu%C3%ADsCebri%C3%A1niMolina/Papers

 

Ja a la venda el llibre: PINTURA SOBRE TAULA A XÀTIVA

105 fotografies a color

81 fotografies en blanc i negre

16 croquis iconogràfics

2 gravats

BIBLIOGRAFIA

ÍNDEX ALFABÈTIC

367 pàgines

Ja podeu adquirir el llibre a través d'internet, des del web de l'editorial Ulleye: 

xativa-llibres.com 

A Xàtiva el podeu trobar a la impremta Marbau del carrer de la Reina i a la llibreria La Costera del carrer Gregori Molina.

ISBN 978-84-947138-1-1

FE D'ERRADES

A la pàgina 294, al peu de la il·lustració 3.6, on diu Decapitació de St. Pau... ha de dir: Predicació de St. Pau a l'Areòpag.