Dimecres 4 de març de 2020 a les 8 de la vesprada, a la Biblioteca Municipal de Dénia, es presentarà el número 40 de la revista Aguaits, publicació de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
dimecres, 19 de febrer del 2020
dimecres, 12 de febrer del 2020
Publiquem: "La memòria ceràmica més enllà de la mort..."
 |
| Miquel Mollà. Agullent |
Al recent número 28 de la revista Recerques del Museu d'Alcoi publiquem el treball d'investigació: "La memòria ceràmica més enllà de la mort, plafons de taulells i plaques funeràries dels segles XVIII i XIX".
Estudiem un conjunt de plaques i làpides funeràries de
taulells elaborades a les fàbriques valencianes durant els segles XVIII i
XIX. Es localitzen als cementeris i esglésies de diverses
poblacions o es conserven en museus. Alguns dels artistes més destacats
del moment (Joan Bru, Josep Sanchis, Joan Ortiz, Miquel Mollà o Francesc Dasí) pintaren composicions funeràries excel·lents que encara es conserven.
Podeu llegir-lo i baixar-vos-el en PDF a Raco.cat. Punxeu ací.
 |
| Dénia |
dilluns, 10 de febrer del 2020
Presentació del número 28 de la revista RECERQUES
El proper dijous dia 13 de febrer de 2020 es presentarà el número 28 de la revista Recerques del Museu d'Alcoi. L'acte tindrà lloc a les 19:30 al Centre Cultural.
dissabte, 18 de gener del 2020
Rellotges de rellotgeria
 |
| Onda |
En el món dels rellotges mecànics de butxaca trobem una tipologia de majors dimensions que s'anomena "Goliat" i que sol tenir corda de 8 dies. Les dimensions es troben a meitat de camí entre un despertador de l'època i un rellotge real de butxaca dels que en l'actualitat consideraríem grans.
Més grans encara que els rellotges Goliat eren els enormes rellotges de rellotgeria, un reclam publicitari de les antigues rellotgeries que sovint podíem trobar en les façanes d'aquests comerços especialitzats en la venda i reparació de la màquina del temps.
Pocs se n'han salvat amb el pas de les hores i els anys. En 2007 vam arribar a fotografiar a Onda un magnífic rellotge "de butxaca" on podíem llegir la inscripció MOMPLET. Estava fet de taulells i suposem que provenia de les fàbriques ceràmiques de la ciutat, de manera que la tradició industrial local s'agermanava amb el món de la rellotgeria.
 |
| Xàtiva |
Als Quatre Cantons de Xàtiva, cruïlla del carrer de les Botigues i el de la Font d'Alós, s'ha conservat un altre especimen, en aquest cas completament operatiu. Es possible que tinga ja els 100 anys, perquè els ferros retorçuts que el sostenen són encara d'estil modernista. Al segle XX fou el reclam de la rellotgeria-joieria d'Aureli Reig i des d'aleshores ha marcat els dies i les nits dels xativins. Pertany ja a la categoria dels rellotges elèctrics, una tecnologia que començà a implantar-se al segle XIX, especialment en les estacions del ferrocarril.
En aquesta ciutat hem conegut diversos reclams que feien referència a alguns comerços tradicionals, com la Campana, l'Arruixadora o el "Barco".
 |
| Xàtiva |
dilluns, 6 de gener del 2020
Conferència: Sant Antoni Abat en l'Art i en la taulelleria devocional
 |
| Segle XVIII |
Dimarts 14 de gener de 2020, a les 8:15 de la vesprada, dins de les XII Jornades santantonianes organitzades per l'Ajuntament de Canals, faré la conferència "Sant Antoni Abat en l'Art i la taulelleria devocional". L'acte tindrà lloc en l'església parroquial de Sant Antoni, davant de la foguera.
 |
| Obra signada de Francesc Dasí, segle XIX |
dissabte, 4 de gener del 2020
La mola del Mestre de Perea
 | |
| La "Mare de Déu de l'Almoina" abans de la restauració |
Es tractava d'una obra d'autoria valenciana, però molt repintada. La restauració ha tret a la llum els trets originals de la pintura, la qual ha resultat una obra inequívoca de l'anomenat Mestre de Perea. A més, la inscripció dels peus que semblava medieval era un repint molt tardà que ocultava una mola als peus de la Mare de Déu, amb la qual cosa representaria la patrona del Gremi dels Moliners de València.
 |
| Mestre de Perea: Mare de Déu de la Llet del Gremi dels Moliners |
En realitat, l'advocació que hi trobem és la Mare de Déu de la Llet. I precisament el museu també exposa, no gaire lluny, una taula del pintor dedicada a aquesta devoció.
 | |
| Mestre de Perea: Mare de Déu de la Llet |
El xiquet dels moliners porta al coll un amulet de corall vermell idèntic al del retaule de l'ermita de Santa Anna de Xàtiva, pintat pel mateix mestre. Les mares de l'Edat Mitjana col·locaven aquest amulet a les criatures per tal de protegir-les del mal d'ull (Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI. Fitxa 10, pàg. 106).
diumenge, 1 de desembre del 2019
Ademús, pomes i patrimoni
 |
| Una poma cada dia, la millor medecina |
El cap de setmana passat (23 i 24 de novembre) el Racó celebrava la festa anual de la poma. Cada any es fa en una població de la comarca i enguany li tocava a la capital. La festa comportava que tots els monuments d'Ademús estarien oberts i era una bona ocasió per a visitar la localitat.
L'oficina d'atenció als visitants està situada prop de la carretera, en un vell molí hidràulic a la vora del barranc. El paratge, acompanyat d'una font i un llavador, amb les fulles dels plàtans caigudes a terra, convertia el petit edifici en un dels més bells "tourist info" valencians.
La protagonista de la festa, capaç de mobilitzar tot el poble, és la poma. El Racó té la seua poma pròpia, una varietat anomenada esperiega, d'etimologia difusa, potser provinent d'Hespèrides. I no seria d'estranyar aquest origen literari perquè el jardí del paradís no degué parar molt lluny. El teòleg Vicente Marés situà el paradís terrenal (després de complicats càlculs) a la vila de Xelva en la seu obra "La Fènix Troiana", publicada en 1681.
Le pomes esperiegues tenen un tacte untós, no són especialment boniques ni tenen un sabor fort. Però compactes com són, proporcionen un conjunt de percepcions sensorials llunyanes que la fan abellidora i mengívola. És com si fos l'àvia de la poma industrial a què estem acostumats.
L'església parroquial de Sant Pere i sant Pau d'Ademús atresora una taula dedicada a la Mare de Déu de la Llet, obra del pintor Bertomeu Baró. Només per visitar-la en una capella lateral paga la pena viatjar fins al Racó, una de les comarques valencianes perifèriques més oblidades del país. El racó és una illa valenciana situada entre Castella-la Manxa i Aragó, comunitats autònomes que cal travessar per tal d'arribar-hi. I té un patrimoni artístic ric i valuós que la Generalitat hauria d'ajudar a recuperar per tal de fer la comarca més atractiva si cap.
L'edifici més conegut potser és l'ermita de la Mare de Déu de l'Horta, antigament als afores de la vila i ara pràcticament inclosa en l'àmbit urbà, vora la carretera. La primera imatge que vaig conèixer d'aquest edifici fou una fotografia antiga, en blanc i negre. Era una visió gairebé idílica, de monument antic i formidable, que la urbanització posterior va llançar a perdre. Les construccions posteriors construïdes excesivament prop, alguna d'elles vergonyosament de l'administració pública, i la replaça de portland van tirar per terra la imatge prèvia que tenia quan vaig visitar Ademús per primera vegada, ja farà uns trenta anys. I tan mateix, l'ermita continua sent un edifici arcaïc i magnífic, amb els pilars que sostenen les arcades i el sostram de fusta. La restauració que mereix el monument de segur oferirà més pintures murals que les que ara mostra i compta amb dues capelles de voltes gòtiques d'algeps, ja tardanes, una a cada costat de la testera.
 |
| Magdalena |
 |
| Octubre mort, pomes a l'hort |
Després de dinar, el bon oratge ens va permetre apropar-nos a la vila de Castielfabib, amb una església fortificada increïble que també demana a crists una intervenció restauradora. Al presbiteri vaig veure les restes d'una pintura al fresc possiblement dedicada a Sant Miquel, on encara es pot veure Lucifer i els condemnats de l'Infern (segle XVII).
 |
| Perquè el dimoni la poma va ponderar, Eva se la va menjar |
 |
| Poma esperiega o "poma gelada" |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)