JOAN BRU I PLANCHA
Un nou plafó de la Sagrada Família
a la fusteria
Beatriu Navarro i Buenaventura
Josep Lluís Cebrián i
Molina
(Cartipàs núm. 9, desembre 2017)
 |
| St. Vicent Ferrer. Rotglà |
Joan Bru va nàixer l’any 1773 a València al si d’una família de pintors i gravadors. Es formà a l’Acadèmia de Belles Arts i treballà a les Reials Fàbriques de Taulells de la ciutat, algunes obres de les quals, plafons devocionals i paviments, contenen la marca de la fàbrica i la signatura del pintor. És el cas de la Mare de Déu del Carme de Planes, la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera de 1807, el paviment de l’aula capitular de la Seu de Saragossa de 1808, els paviments de l’ermita del Remei d’Alcanar o el paviment de la col·lecció Valentí Mestre al Museu de Mallorca.
Algunes obres que pintà, com els plafons amb Sagrades Famílies d’Agullent i Cocentaina o el de Sant Antoni de Pàdua de les Coves de Vinromà (any 1798), encara palesen la tradició pictòrica de finals del segle XVIII. Cal tenir en compte, però, que la seua producció simultanieja aquesta tradició amb la nova moda classicista (academicista) com veiem al panell de l’Eucaristia del Col·legi del Patriarca (any 1796). Bru fou un pintor d’excel·lent qualitat que encetà un nou període d’esplendor en la taulelleria valenciana.
Del pintor es conserven a Rotglà (la Costera), a la façana d’una casa de la carretera de València, tres plafons producte d’un collage. Un d’ells ha estat dividit de manera artificiosa en dues parts, impedint així que apreciem l’obra tal com Bru la creà. L’altre està format per taulells que en origen conformaven dos plafons diferents.
En el primer cas es tracta de la Puríssima adorada per sant Francesc d’Asís i santa Clara. Partit en dos conjunts, molts taulells estan trabucats i capgirats; a més a més en falta un, el que ocuparia el lloc núm. 18. El format del plafó original és quadrat, amb un especejament de 5 x 5 taulells, situant-se els tres personatges de forma piramidal. Sant Francesc té als peus el llibre de l’Apocalipsi obert pel capítol XII on es narra l’aparició al cel d’una dona amb la lluna davall dels peus i una corona de dotze estrelles al cap, atributs que assimilà la iconografia de la Immaculada. No cal recordar que foren els franciscans els defensors de la tesi de la Immaculada Concepció.
L’altre conjunt barreja en un únic plafó restes d’un Sant Vicent Ferrer i d’un Sant Josep a la fusteria (Sagrada Família al taller). És un collage de 3 x 3 taulells, dels quals la majoria (6 peces) pertanyen a l’escena del sant dominic. El Sant Vicent és similar a un plafó de Rocafort, de cronologia posterior. A l’obra de Rotglà només tres taulells i un fragment corresponen al plafó del taller de sant Josep. Ambdós tenen una sanefa idèntica formada per una fina tija i petites fulles, el que evidència la mateixa cronologia.
El plafó de la Puríssima l’atribuírem a Joan Bru i incloem una reconstrucció que publicàrem en l’any 2009. Ara, en aquest treball, atribuïm al pintor els altres dos que formen el collage, el de Sant Vicent i el del taller de Sant Josep, i reconstruïm aquest últim.
Als taulells que resten del plafó que representa la Sagrada Família a la fusteria veiem:
1.- Taulell cantoner superior esquerra. Una prestatgeria de fusta amb decoració d’ebenisteria plena d’eines de fuster: escaire, compàs, barrina, llima, enformador, ribot.
2.- Taulell central superior. Lateral de la prestatgeria, inici d’una cortina i querubí.
3.- Taulell central inferior. Peus del banc de fuster i foguera amb el cassó per a preparar la cola. Es veu la mà del Xiquet remenant amb la paleta.
4.- Fragment cantoner superior dret. Cortinatge.
 |
| St. Josep. Col. Sergio León |
A aquestes quatre peces hem d’afegir un taulell de la col·lecció Sergio León que actualment està dipositada al Museu de Belles Arts de Castelló. Representa sant Josep treballant a la fusteria, amb la garlopa. S’hi veuen altres eines com el martell o la serra. Es tracta clarament també d’una pintura de Joan Bru, un taulell solt que va pertànyer a un panell en principi desaparegut. El que ens fa relacionar aquesta peça amb el plafó de Rotglà, però, és la sanefa idèntica que corre per l’esquerra i sobretot part de les tenalles penjades que es veuen darrere l’esquena del sant. Coincideixen perfectament amb l’altra part de la ferramenta que hi ha al taulell cantoner superior esquerra de Rotglà. Per tant, aquest taulell amb sant Josep, s’ha de situar just baix d’aqueix, tal i com ho presentem al plafó que reconstruïm.
De moment no podem afirmar de manera contundent que el taulell de Castelló i les restes de Rotglà formaren part del mateix conjunt. Caldria veure en tot cas si els taulells obrats a la façana tenen alguna marca pintada amb manganès al revers i si aquesta es podria enllaçar amb el dors de la peça solta. També era corrent en l’època que un artista ceràmic pintés diversos plafons amb el mateix tema, fins i tot amb el mateix estergit i especejament.
En qualsevol cas, la recomposició amb els quatre taulells i el fragment deixa veure que Joan Bru va seguir directament i molt fidel la xilografia de “San Joseph, la Virgen, y el Niño Jesus.”
 |
| Sagrada Família a la fusteria. Reconstrucció |
Per
saber-ne més:
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll. (2008): “La Puríssima del carrer
Abat Pla”, L’Informador de la Costera, núm. 342,
12-04-2008, pàg. 4. www.academia.edu/6140750
CEBRIÁN I
MOLINA, J. Ll.; NAVARRO
I BUENAVENTURA, B. (2009): Pintura ceràmica a Xàtiva: plafons
devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII i XIX.
Premi d’Assaig Carles Sarthou de Xàtiva 2008. Xàtiva, Mateu. Esp. pàg. 31-33 i
65-69.
CEBRIÁN I
MOLINA, J. Ll.; NAVARRO
I BUENAVENTURA, B. (2010): “El pavimento de la sala capitular de la Seo de
Zaragoza”. Boletín del Museo e Instituto
Camón Aznar, núm. 106, pàg. 7-21.
CEBRIÁN I
MOLINA, J. Ll.; NAVARRO
I BUENAVENTURA, B. (2014): Francesc Dasí i la taulelleria valenciana
del segle XIX, Xàtiva, Ulleye.
CEBRIÁN I
MOLINA, J. Ll.; NAVARRO
I BUENAVENTURA, B.; SEGURA
MARTÍ, J. M. (2014): “La
pintura ceràmica devocional vuitcentista a les comarques alacantines”. Canelobre, 64, 2014, pàg. 218-233.
NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2009): “Joan
Bru i Plancha: obres a la
Costera i la
Vall d’Albaida”. Llibre
alternatiu. Fira de Xàtiva 2009. Xàtiva, Ulleye, pàg. 167-178 i 221-226. www.academia.edu/2499694
NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; CEBRIÁN I
MOLINA, J. LL. (2016): “Més obres dels
pintors ceràmics Joan Bru i Josep Sanchis”. Llibre
alternatiu. Fira de Xàtiva 2011. Xàtiva, Ulleye, pàg. 105-118 i 153-168. www.academia.edu/4093978
NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; SEGURA MARTÍ,
J. M. (2011): “Mare de Déu dels Lliris”, en
Llum de les Imatges: Camins d’art:
Alcoi 2011. València, Generalitat, pàg. 422-423.
Baixeu-vos el quadernet en PDF d'aquest cARTipàs 9 en ACADEMIA.EDU:
