Ja podeu descarregar-vos en PDF el nostre article "Francesc de Paula Bou, autor del paviment del Museu Etnològic de Dénia" publicat al núm. 40 de la revista Aguaits (IECMA). Es troba allotjat a racó.cat i acadèmia.edu.
dimecres, 25 de novembre del 2020
Al vostre abast l'article "Francesc de Paula Bou, autor del paviment del Museu Etnològic de Dénia".
divendres, 11 de setembre del 2020
La copona d'Albaida
Despús-ahir a la vesprada passejava pel nucli antic de la ciutat d'Albaida i de sobte, baixant per un carreró em vaig trobar amb una casa antiga, la façana de la qual conserva restes de decoració pictòrica antiga.
Quina alegria! un dels elements decoratius era la copona! El mateix entusiasme que quan era xiquet i jugava a la brisca a casa de l'àvia i apareixia l'as de copes en les cartes. Ni bastos, ni espases, ni ors... la copona inesperada (o potser desitjada) animava de colp el joc.
La copona va triomfar en l'art neoclàssic com element decoratiu. És cert que la façana de la casa d'Albaida conté encara decoració tardobarroca com els rocalls, però els trobem ja excessivament acartonats i en companyia d'altres elements decoratius neoclàssics com els medallons. La casa es decoraria passat l'any 1800 i poc. Una veïna es va acostar em veure'm fotografiar-la i em va dir que abans es veien millor els dibuixos.
Em va vindre a la memòria una casa que hi havia a l'Ènova, prop de l'església, que tenia tota la façana amb decoració pictòrica barroca i sants de mig cos. Per desgràcia la van pintar i els dibuixos del segle XVIII romanen ocults.
La casa d'Albaida està en obres i possiblement la decoració antiga desapareixerà davall d'una bona capa de pintura nova. I serà una llàstima, perquè en terres valencianes ja no queden façanes de cases amb decoració pictòrica barroca o neoclàssica. Tot el que acaba desapareixent es desconeix. I així perdem a cada colp una part de la nostra Història, del nostre Art.
Prop del llavador està la casa.
diumenge, 5 de juliol del 2020
Un Calvari del pintor Yáñez de l'Almedina a la Llosa de Ranes
La premsa diària electrònica publica avui un interessant article sobre la localització en el Museu del Prado d'una taula "perduda" que pertanyia a l'església parroquial de l'Almedina, pàtria de Ferrando Yáñez, el gran pintor renaixentista de la Manxa format a Itàlia. Durant molts anys treballà al Regne de València en companyia del pintor Ferrando Llanos, conformant una societat pictòrica. L'article és molt interessant: "La historia del retablo de Almedina desaparecido y del pintor republicano que lo salvó".
La lectura d'aquest article periodístic m'ha dut a la memòria el cas d'una taula del pintor que la historiografia especialitzada situa a la Llosa de Ranes. La taula va passar de la Llosa, per adquisició, a la col·lecció privada que el marqués de Montortal tenia a la ciutat de València. A hores d'ara es troba a Madrid. Per tant, és una història que res no té a veure amb la Guerra d'Espanya, època en que la taula ja es trobaria a mans privades. Recordem que per aquell temps, els marquesos de Montortal tenien casa a X. i Carcaixent.
 |
| Ferrando Yáñez de l'Almedina: Calvari de la Llosa de Ranes. Fot.: Catàleg "Los Hernandos...", 1998 |
És possible que el Calvari de la Llosa presidira un petit retaule del pintor. Podria tractar-se d'una obra d'art resultat del mecenatge dels Sanç, senyors de la població en el segle XVI. La taula pertany a la mateixa època que el retaule del Judici Final de la Seu de X., aquest sí, desaparegut en 1936.
dissabte, 27 de juny del 2020
Ponència: Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX
Presentaré una comunicació en les XII Jornades d'Art i Història que se celebraran a primeries d'agost de 2020: "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX".
 |
| Vicent Camarlenc: Mare de Déu dels Desemparats. València, desapareguda |
Sobre el pintor Vicent Camarlenc, vegeu en línia:
dijous, 11 de juny del 2020
Publiquem "Retolació ceràmica urbana dels segles XVIII i XIX: les fàbriques de València".
Acaba d'eixir el número 15 de SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i cultura Medieval i Moderna, publicada per la Universitat de València. Hi publiquem: "Retolació ceràmica urbana dels segles XVIII i XIX: les fàbriques de València".
Les ciutats començaren a retolar amb taulells els noms dels
carrers i dels edificis públics, i a numerar les cases, en compliment de la
Cèdula reial de 1769 promulgada per Carles III. En aquest article estudiem l’evolució
de la retolació urbana al llarg dels segles XVIII i XIX. A partir de diversos
casos documentats –X., Sogorb, València, Ciutat de Mallorca– i dels
taulells i plaques ceràmiques conservats, analitzem aquesta vessant de la
taulelleria valenciana.
Podeu llegir-lo i descarregar-vos-el en PDF punxant sobre el títol.
dimarts, 9 de juny del 2020
Publiquem "Francesc de Paula Bou, autor del paviment de taulells del Museu Etnològic de Dénia".
A primeries de març passat es presentava a la Biblioteca Municipal de Dénia el número 40 d'Aguaits, la revista de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta. Poc després, la pandèmia del coronavirus va detindre tot i no ha estat fins ara que ens ha arribat la revista. Hi publiquem l'article: "Francesc de Paula Bou, autor del paviment de taulells del Museu Etnològic de Dénia", una obra ceràmica que havia estat atribuïda a Francesc Dasí.
A través de l'estudi minuciós de dues obres signades hem identificat les característiques de la producció del pintor Francesc de Paula Bou i li atribuïm l'obra exposada a Dénia.
L'IECMA acaba de penjar en PDF les actes del III Congrés de la Marina Alta (1990), on vaig presentar la ponència: "La catedral de la Marina: una gran església neogòtica a Benissa". Si punxeu al títol vos podeu baixar aquest treball del segle passat, que també tenim disponible en Academia.edu en companyia de moltes de les nostres publicacions al vostre abast.
diumenge, 31 de maig del 2020
Una nova obra de Vicent Macip
 |
| Vicent Macip. Fot. Segre |
En el catàleg del passat mes de març, una casa de subhastes posava a la venda un Crucificado que situava amb bon criteri en la "escuela valenciana s. XVI" amb una cronologia vers 1510-1520. El preu de sortida era de només 3000 €.
En la meua opinió es tracta sens dubte d'una obra del pintor Vicent Macip, pare de Joan de Joanes, amb la qual cosa el preu de sortida podia haver ascendit considerablement... i a més, ni tan sisquera s'ha venut per aquest preu!
La presència de sant Francesc agenollat a l'esquerra podria indicar un origen franciscà. L'obra és de reduïdes dimensions (66 x 55), cosa que ens porta a la memòria un altre Calvari menut del pintor, de col·lecció privada, que fa pocs anys estigué exposat al Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana. Un altre Calvari que s'assembla, molt bonic, és el que es pot admirar al Museu de Santa Clara de Gandia.
La figura del Crist subhastat recorda molt al del Calvari que el pintor realitzà per a l'església de Mançanera, senyoriu del duc de Calàbria a l'Aragó. Al Museu de Belles Arts de València també trobem un altre Calvari del pintor, posterior i de majors dimensions, que fou donació valuosa de Pere Maria Orts i Bosch.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)