Ja venen els reis d'orient

 

Mestre de Perea: Epifania. Museu de Belles Arts de València

El poeta José Martí i una crònica d'Art

 

Josep Benlliure: El descans en la marxa. Museu de Belles Arts de València

 

"¡Qué bien se ven las figuras, por el brumoso azul del fondo! Del campamento se han tornado estos soldados; de la naturaleza esas posturas: nada es convencional, sino el menguado, el enfermizo verde de las tunas. Muy naturales y diversos grupos. En eso deben pensar los soldados valientes cuando descansan; en mondar naranjas; en celebrar sus chistes; en registrar sus fusiles; en aligerar sus morrales; en dormir la siesta. Por acá la granada y por allá las mondaduras. Aquel soldado mondador que en la naranja a medio pelar detiene el cuchillo de campana, y alza la grave cabeza para oir al que le interpela, es de notable verdad y de afortunada ejecución". 

José Martí,

 president de la República de Cuba en armes.

 

El pare de José Martí era de la ciutat de València (nascut al carrer de Morvedre). El mateix poeta va viure a la ciutat un parell d'anys durant la infantesa. 

La descripció de la pintura que fa l'escriptor sembla condensar les vivències personals, ja que son pare fou un militar de l'exèrcit espanyol destinat a la colònia cubana. 

El quadre de Josep Benlliure (1855-1937) es va popularitzar a través d'un gravat publicat en la Ilustración española y americana. L'escena representa el recés durant una altra guerra colonial: la del Marroc. 

La correspondència entre Mariano Martí Navarro i el seu fill José (a l'exili) és molt interessant. Recomanem la lectura dels estudis introductoris de l'única novel·la del poeta, en aquesta edició en concret:

MARTÍ, José: Lucía Jerez. València, L'Encobert, 2020.

José Martí

És el pintor Nicolau Falcó l'autor del "San Cristobalón" de la catedral de Toledo?

 

Sant Cristòfol. Catedral de Toledo

 

A l'Edat Mitja, tant durant la vigència de l'estil romànic com del gòtic, la figura de sant Cristòfol s'escampà pels murs de molts temples catòlics. No hi havia església que no tingués una pintura o una escultura del sant gegant de la cristiandat. Una característica d'aquestes representacions era les grans dimensions que assolia la figura, per tal de reflectir la gran alçada que li atribuïa l'hagiografia. A la ciutat de València sobrevisqué fins a 1936 una escultura colossal del segle XVIII amb capella pròpia del Gremi de Peraires.

 

St. Cristòfol modern de la Casa de les Roques. València

Pintures enormes del sant s'han conservat a la Seu de València i a Santa Maria de Morella. És fàcil trobar-ne també en moltes catedrals, com la de Sevilla, per esmentar només un altre exemple.

El cas és que revisitant la catedral de Toledo (no havia tornat a entrar des de 1997, malgrat haver-me trobat en alguna altra ocasió a la capital de Castella-La Manxa) de seguida ens va recordar massa l'estil del pintor valencià Nicolau Falcó, artista que va treballar a cavall dels segles XV i XVI. 

 

De primeres el temple està excessivament fosc durant la visita turística i potser només era una primera impressió, però vam dedicar un temps a analitzar l'obra. És evident que es tracta d'una pintura de darreries del segle XV o primeries del XVI desfigurada en part per alguna intervenció posterior, especialment el xiquet. 

Tinc dubtes que aquesta pintura, d'uns 11 metres d'alçada (la magnificència del temple ho permeté) siga al fresc. És possible que en realitat es tracte d'una sarja superposada al mur, però no era possible acostar-s'hi i estava fosc...

L'obra l'esmentà per primera vegada Blas de Ortiz el 1549, en fer una descripció de l'edifici. Per documentació del capítol publicada en 1914 sabem que en l'any 1638 el pintor de la catedral de Toledo, Gabriel de Rueda, va reparar la pintura de sant Cristòfol: En 11 de octubre de 1638 se pagaron a Gabriel de Rueda, pintor, 1400 reales por el reparo de la pintura que hizo en pintar el señor San Cristóbal, que está en un lienzo de pared junto a la puerta de los Leones. D'aleshores ençà la pintura no s'ha mogut del lloc. 

La catedral de Toledo conserva diverses obres de pintors que van treballar al Regne de València, com és el cas de Gerard Starnina o Pedro de Orrente. No seria tan estrany doncs trobar una obra de Nicolau Falcó en l'àmbit de la catedral toledana. I més si tenim en compte que alguns prelats i eclesiàstics que tenien càrrecs a Toledo abans havien ocupat dignitats a l'església valenciana, on tindrien oportunitat de conèixer els artistes valencians, com en el cas de Nicolau Falcó, gens inversemblant. 

I per si fora poc... hi ha taulelleria de Manises als murs exteriors de la torre-campanar de la catedral toledana.

 

Porta dels Lleons. Catedral de Toledo

Publiquem al llibre de festes de Moixent 2025 l'article "El plafó de Sant Vicent de 1903, obra del pintor ceràmic Francesc Tos"

 

St. Vicent de les Alcusses. Francesc Tos, 1903

Publiquem al llibre de festes de Moixent 2025 l'article "El plafó de Sant Vicent de 1903, obra del pintor ceràmic Francesc Tos".

Cinquena edició de "Viaje al gótico" al Camp de Daroca

Retascó 2024

 

Durant els mesos de juliol i agost de 2025 té lloc a la comarca del Camp de Daroca (Aragó) la cinquena convocatòria de "Viaje al gótico". Es tracta d'una iniciativa cultural i turística molt interessant que permet visitar una sèrie extensa de retaules gòtics que es conserven en diverses poblacions del Camp de Daroca i que normalment no són fàcilment visitables. 

Les visites tenen lloc els caps de setmana (divendres, dissabte i diumenge). Durant aquests dies, les esglésies romanen obertes unes hores i podeu admirar una sèrie de pintures del gòtic aragonès, encara que en alguns temples també hi ha pintures del segle XVI i altres obres artístiques d'època barroca i neoclàssica...

 

 

"Plafons ceràmics devocionals de Benimodo (segles XVIII i XIX)" disponible en PDF

Pintor de la Conquesta. Sta. Bàrbara

Ja es troba disponible a text complet en Academia.edu el treball d'investigació: "Plafons ceràmics devocionals de Benimodo (segles XVIII i XIX)" publicat en La història al microscopi. XVIII Assemblea d'Història de la Ribera. Aquest estudi va obtindre la II Beca d'Investigació Històrica de l'Ajuntament de Benimodo 2018.

"Tres obres del pintor ceràmic Valentí Garcés a Atzeneta del Maestrat... i una de Manuel Garcés" disponible a text complet

En Academia.edu ja es troba disponible a text complet el PDF de l'article: "Tres obres del pintor ceràmic Valentí Garcés a Atzeneta del Maestrat... i una de Manuel Garcés", publicat al núm 110 del Butlletí del Centre d'Estudis del Maestrat. 

 

Valentí Garcés. Atzeneta del Maestrat