diumenge, 1 d’agost de 2021

Publiquem "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX"

 

Vicent Camarlenc: St. Josep. La Vilavella

 

L'editorial Ulleye acaba de publicar el llibre d'actes de les XII Jornades d'Art i Història celebrades l'any 2020.

Hi trobareu la nostra ponència "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX".

dilluns, 19 de juliol de 2021

Publiquem "Les devocions populars en la taulelleria valenciana: el cas de sant Antoni Abat"

Canals
 

Acabem de publicar en el número 45 de la Revista d'Etnologia de Catalunya (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) l'article "Les devocions populars en la taulelleria valenciana: el cas de sant Antoni Abat" (pàgs. 244-253). Ací podeu descarregar-vos sencer aquest número de la Revista d'Etnologia de Catalunya

 



dilluns, 12 de juliol de 2021

La capella de l'Hospital de Santa Maria de Xàtiva, a text complet

 

Rei David


Disponible el PDF a text complet del treball "La capella de l'Hospital de Santa Maria de Xàtiva", publicat al llibre d'actes de les IX Jornades d'Art i Història. Podeu baixar-vos-el en Academia.edu


 

dijous, 8 de juliol de 2021

Vicent Macip aprenent del Mestre de Xàtiva: el retaule de Santa Anna de Cocentaina, a text complet

 

Vicent Macip. Detall del retaule de Sta. Anna de Cocentaina

 

Els nostre article "Vicent Macip aprenent del mestre de Xàtiva: el retaule de Santa Anna de Cocentaina", publicat l'any 2016 al número 26 de la revista ALBERRI del Centre d'Estudis Contestans, ja es troba disponible en PDF a text complet en Academia.edu.

 


dimecres, 7 de juliol de 2021

El Mestre d'Onil a text complet

 

St. Jaume. Retaule major d'Onil

 

Ja podeu descarregar-vos en PDF a text complet "El Mestre d'Onil, pintor dels segles XV-XVI" que vaig publicar al Llibre d'actes de les X Jornades d'Art i Història 2018. El trobareu en Academia.edu

 


divendres, 25 de juny de 2021

Dues obres signades del pintor xativí Basili Yago

 

Puríssima. Fot. Suburbans

Els darrers mesos la premsa diària s’ha ocupat d’una obra pictòrica desconeguda, d’un pintor xativí barroc oblidat. El periòdic feia referència al llenç de la Puríssima (111 x 91 cm) que la casa de subhastes Urbans de Barcelona treia al mercat.[1] El llenç cridava l’atenció de la periodista perquè en el dors presentava la signatura d’un pintor que es reivindicava xativí: Basilio Yago / faciebat / de Xàtiva.[2] L’obra subhastada finalment ha estat adquirida a preu d’eixida i arribarà a la ciutat del pintor.[3]

La pintura xativina del segle XVII és encara una incògnita en la historiografia de l’Art valencià. A més de Basili Yago hi hagué un altre pintor anomenat Josep Martines, del qual no es coneix per ara res més que el nom. Tenim poques dades biogràfiques de Yago. Cal pensar que naixeria vers la meitat del segle XVII. A més de pintor fou decorador. A darreries del segle XVII va participar en la decoració de la desapareguda cel·la de sant Lluís Bertran al convent dels dominics de València, la qual aleshores l’estaven convertint en una capella esplèndida: ...Sobre todo ay un tarjón con el cáliz, y serpiente, armas que se ganó para su mayor timbre, y blasón la caridad de N. San Luis, gustosamente sacrificada en las ara  del martirio siendo los matices del retablo azul, y oro, conque campea más vistoso, y el Artífice que con tanto primor lo dispuso, fue Basilio Yago, natural de la ciudad de Xátiva (aora San Phelipe) diestríssimo, en especial en la execución del secreto de corlar a la sombra, lo que executó en el techo, y paredes de N. Santo con tal acierto, esparciendo sobre el los dichos estofados, que no se cree aya Artífice que oy lo executase con el primor que allí se admira.[4]  

D’aquesta època laboral de Yago a la ciutat de València és possible que siguen Els àngels parant la taula a Crist, un llenç signat que presideix el refetor del monestir mercedari de Santa Maria del Puig. 

Els àngels parant la taula a Crist en el desert. Monestir del Puig. Fot. J. Ll. Cebrián

Vora els peus de l’àngel de l’esquerra, davall la capa roja, en una pedra, el pintor va signar l’obra: Basilius Yago / inventor. / et fat. [faciebat]. En l’angle inferior de l’esquerra trobem una segona inscripció, més extensa, que menciona qui va sufragar l’obra: Lo iso aser el muy / Re.do P. [reverendo padre] fray Serafín / de Alboraya guardián / en el mes de setiembre /dia 18 de 1697. Tenim dubtes amb els guarismes de l’any, perquè el quadre està penjat a una alçada considerable i a més, la xifra està parcialment oculta pel marc. El nom del religiós que encarregà l’obra al pintor podria servir en un futur per a determinar a quin convent pertanyia originalment, en localitzar el pare Serafí d’Alboraia en les llistes de guardians del segle XVII.

El càrrec de guardià (superior jeràrquic equivalent a prior en altres ordes) indica que l’obra prové d’un convent franciscà o caputxí i que no té res a veure amb l’orde mercedària. En efecte, aquesta obra, com tantes que avui pengen dels murs del monestir de Santa Maria del Puig, es troba en dipòsit i pertany al Museu de Belles Arts de València. Són fons pictòrics de temàtica religiosa que provenen de les desamortitzacions realitzades durant el segle XIX.

El tema dels àngels parant la taula a Crist es va estendre durant tot el segle XVII i es podia trobar en molts refetors de convents masculins, on en ocasions substituïa l’escena del Sant Sopar. Totes dues escenes són clarament eucarístiques. En el mateix refetor del monestir de Santa Maria del Puig, al mur del tester i fent front al llenç de Yago, trobem un altre quadre d’idèntica temàtica però de mà del pintor mallorquí Miquel Bestard[5]. Però en realitat, el refetor del monestir mercedari del Puig, a darreries del segle XVII, estigué presidit per un quadre del Miracle dels pans i els peixos.

L’exegesi teològica d’Els àngels parant la taula a Crist es fonamenta en el Primer diumenge de Quaresma (Mt 4: 8-11), quan Jesús es va retirar al desert quaranta dies i quaranta nits i Satanàs el va temptar (Mc 1: 12-13). Després de resistir el dejú de la Quaresma i les propostes del dimoni els àngels el van servir. Això és precisament el que representa l’escena que pintà Basili Yago. Jesús s’asseu a taula mentre els àngels el serveixen. Sobre el mantell trobem un plat amb dos ous, el rotllo, la faca i el saler preciós. Al peu del parament un angelet sosté un retrat oval de Maria. Per l’extrem dret de l’escena fuig Satanàs, amb aspecte de faune. La posada en escena és completament barroca, amb teatralitat manifesta.

Amb la desitjable restauració del llenç subhastat de la Puríssima i l’estudi d’aquest altre llenç que conserven els mercedaris del Puig, disposem de dues obres signades que permetran sens dubte atribuir-li diverses obres fins ara considerades anònimes, possiblement, fins i tot alguna, en la mateixa ciutat de l’artista.


[1] Lot 123 del catàleg.

[2] González, B.: “Subastan un cuadro del siglo XVII de un pintor de Xàtiva”. Las Provincias, 12 de maig de 2021. La traducció de la inscripció seria: Basili Yago de Xàtiva ho va fer, ho va pintar…

[3] González, B.: “Mecenas de Xàtiva compran la ‘Inmaculada’ por la que nadie pujó”. Las Provincias, 3 de juny  de 2021.

[4] Constituciones de la S. Y venerada celda de el glorioso padre S. Luis Beltrán, en el real convento de Predicadores de la ciudad de Valencia... En Valencia, por Joseph García, delante la Diputación año 1722.

[5] Catalá Gorgues, Miguel Ángel: Conventos y monasterios valencianos. Romeu editors. Disponible en Issuu.

diumenge, 20 de juny de 2021

Hem presentat el llibre TAULELLERIA DE MONTESA

 

Fot. Francesc Tormo

 

Ahir dissabte vam presentar al Museu Parroquial de Montesa el llibre editat per l'Ajuntament Taulelleria de Montesa (segles XV-XX). L'acte va córrer a càrrec de l'alcaldessa Analía Juan i del regidor de cultura i historiador Josep Cerdà.

La planta baixa del museu es va omplir i algunes persones seguiren l'acte des de la porta i la finestra del carrer. Gràcies a tots per vindre!

 

Fot. Francesc Tormo

Recordem que el llibre es pot adquirir al preu de 10€ en l'estanc del carrer de Sant Vicent núm. 21. Si trobeu l'estanc tancat podeu preguntar en el bar d'enfront, ja que els propietaris són els mateixos.