dimecres, 19 de febrer de 2020

Presentació del núm. 40 de la revista Aguaits

Dimecres 4 de març de 2020 a les 8 de la vesprada, a la Biblioteca Municipal de Dénia, es presentarà el número 40 de la revista Aguaits, publicació de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

 

dimecres, 12 de febrer de 2020

Publiquem: "La memòria ceràmica més enllà de la mort..."

Miquel Mollà. Agullent

Al recent número 28 de la revista Recerques del Museu d'Alcoi publiquem el treball d'investigació: "La memòria ceràmica més enllà de la mort, plafons de taulells i plaques funeràries dels segles XVIII i XIX".
Estudiem un conjunt de plaques i làpides funeràries de taulells elaborades a les fàbriques valencianes durant els segles XVIII i XIX. Es localitzen als cementeris i esglésies de diverses poblacions o es conserven en museus. Alguns dels artistes més destacats del moment (Joan Bru, Josep Sanchis, Joan Ortiz, Miquel Mollà o Francesc Dasí) pintaren composicions funeràries excel·lents que encara es conserven.
Podeu llegir-lo i baixar-vos-el en PDF a Raco.cat. Punxeu ací

Dénia

dilluns, 10 de febrer de 2020

Presentació del número 28 de la revista RECERQUES



El proper dijous dia 13 de febrer de 2020 es presentarà el número 28 de la revista Recerques del Museu d'Alcoi. L'acte tindrà lloc a les 19:30 al Centre Cultural.

diumenge, 26 de gener de 2020

L'espadanya de l'església de Sant Francesc, Xàtiva

Convent i església de St. Francesc a meitat del segle XX

Als primers anys 80 del segle XX es van encetar les fases de restauració de l'església medieval de Sant Francesc. Escric de memòria, però crec recordar que la teulada es completà a primers de 1984. En aquell moment la restauració de la teulada em va semblar poc respectuosa amb la integritat del monument, perquè van suprimir de socarrel l'espadanya que fins 1982-83 havia sobreviscut amb els dos ulls de les campanes emparedats. L'espadanya, coronada per una teuladeta a quatre vessants, s'assentava sobre el primer contrafort entre capelles i constituïa una mena de perllongació natural d'aquest element constructiu que s'enlairava uns 3 metres per tal d'allotjar un parell de campanes, destruïdes durant la Guerra d'Espanya (1936-39). 
Aquest fet, em va moure a publicar en 1984 un article en  LA VEU DE XÀTIVA on parlava de la situació aleshores precària de l'arquitectura gòtica de la ciutat. Pertany a la meua primera tanda d'articles publicats en premsa, en aquest cas, només amb 21 anys:
"El convent dels franciscans, més tard 'quarter d'infanteria del regiment Otumba', fou substituït per l'actual gratacels que descaradament pretén fer-li la competència al campanar de la Seu. Sols resta el temple, que per la seua cèntrica ubicació era el de la 'jet society' de l'època i en ell tenien llurs sepulcres les més nobles famílies. En començar la seua restauració s'ha eliminat l'espadanya, cosa que ha estat una llàstima, puix donava un toc 'cistercenc' a l'edifici i durant molts anys, caminant pel carrer de Sant Francesc cap el de Montcada, era l'únic indici que allò era una església, car la seua porta ogival també estigué almenys un trentena d'anys tapiada." ("A la recerca del gòtic xativí". La Veu de Xàtiva, extra de fira, agost 1984, pp. 17-18). Podeu llegir-lo complet en Academia.edu punxant ací.
El cas és que en qüestió de pocs mesos després de publicar-se l'article, alçaren de bell nou aquest fragment de la teulada i reintegraren la base de carreus de l'espadanya, de manera que en un futur si l'edifici tornava a obrir-se al culte cristià es puguera bastir fàcilment l'espadanya suprimida.  
Potser, lluny d'aquell 1984 i instal·lats en el futur, ha arribat l'hora de recuperar l'espadanya de l'església de Sant Francesc i així recuperar el toc d'aquelles velles dues campanes caiugudes en l'oblit. Mentre tant, Sant Francesc és l'única església sense campanes de la ciutat.  

La base de l'espadanya en l'actualitat

dissabte, 18 de gener de 2020

Rellotges de rellotgeria

Onda
En el món dels rellotges mecànics de butxaca trobem una tipologia de majors dimensions que s'anomena "Goliat" i que sol tenir corda de 8 dies. Les dimensions es troben a meitat de camí entre un despertador de l'època i un rellotge real de butxaca dels que en l'actualitat consideraríem grans.
Més grans encara que els rellotges Goliat eren els enormes rellotges de rellotgeria, un reclam publicitari de les antigues rellotgeries que sovint podíem trobar en les façanes d'aquests comerços especialitzats en la venda i reparació de la màquina del temps. 
Pocs se n'han salvat amb el pas de les hores i els anys. En 2007 vam arribar a fotografiar a Onda un magnífic rellotge "de butxaca" on podíem llegir la inscripció MOMPLET. Estava fet de taulells i suposem que provenia de les fàbriques ceràmiques de la ciutat, de manera que la tradició industrial local s'agermanava amb el món de la rellotgeria.

Xàtiva

Als Quatre Cantons de Xàtiva, cruïlla del carrer de les Botigues i el de la Font d'Alós, s'ha conservat un altre especimen, en aquest cas completament operatiu. Es possible que tinga ja els 100 anys, perquè els ferros retorçuts que el sostenen són encara d'estil modernista. Al segle XX fou el reclam de la rellotgeria-joieria d'Aureli Reig i des d'aleshores ha marcat els dies i les nits dels xativins. Pertany ja a la categoria dels rellotges elèctrics, una tecnologia que començà a implantar-se al segle XIX, especialment en les estacions del ferrocarril. 
En aquesta ciutat hem conegut diversos reclams que feien referència a alguns comerços tradicionals, com la Campana, l'Arruixadora o el "Barco". 

Xàtiva

dimecres, 15 de gener de 2020

Sant Antoni Canals 2020



Fot. F. Tormo

Un plaer haver estat de bell nou a Canals, on he retrobat tanta gent que vaig conèixer quan allí era el bibliotecari municipal (1993-2000). I un goig tornar a veure la foguera un any més, a punt de rebre el "tarongeret" del caramull.

Fot. F. Tormo