 |
| Editorial Ulleye |
Fa 10
anys que vam comboiar l’editorial Ulleye per a que publiqués l’edició facsímil
del llibre Las tablas de las iglesias de
Játiva, un museo de primitivos. Durant aquests anys, una obra tan
imprescindible en la Història de la pintura, ha estat fàcilment accessible als
lectors interessats en aquest camp de la Història de l’Art. Aleshores
enriquírem aquesta nova edició amb una introducció que actualitzava una mica el
tema, afegia un índex alfabètic que facilitava molt les recerques, milloràvem les fotografies de l’edició
original en blanc i negre i finalitzava amb un apèndix de fotografies a color.
Amb aquest treball, aconseguírem fer més interessant per als investigadors
aquest facsímil. El bibliòfils continuaran preferint l’edició original de
1912.
Elies
Tormo i Monsó (Albaida 1869 – Madrid 1957) està
considerat com l’autor del primer intent seriós d’aplicar el mètode científic a
la Història
de l’Art. Dirigí l’Archivo español de
Arte y Arqueología i col·laborà en el Boletín
de la Sociedad
española de excursiones. Divulgà l’Art en les Cartillas excursionistas Tormo. Publicà multitud d’articles i
monografies i fou conferenciant.
En certa
manera, Las tablas... encapçalaren
una sèrie de publicacions dedicades a la pintura medieval i renaixentista,
entre les quals mencionarem: Jacomart y
el arte hispanoflamenco cuatrocentista (1914), Yáñez de la Almedina, el más exquisito pintor del renacimiento español
(1916), El museo diocesano de València
(1923), Rodrigo de Osona y su escuela
(1933) i Miscelánia de primitivos
españoles. En la Guia de Levante
(1923) recolliria notícies breus sobre moltes de les taules que estudià.
La
publicació de Las tablas... s’edità
gràcies a Francisco de Laiglesia y Auset (†1922), de la real Academia de la
Historia de Madrid, al qual l’autor li dedicà el llibre. De Laiglesia havia
estat anteriorment diputat a les Corts espanyoles pel districte de Xàtiva.
Devem
aquesta obra singular a les inquietuds d’Elies Tormo i el seu treball, però
també, a la Companyia de Camins de Ferro del Nord: ...”las forzadas esperas del inverosímil empalme de trenes del Norte”
(p. 66) i ...”el empalme de Játiva, en viaje de vuelta á Madrid, ha sido
dulcemente concebido por los admirables directores de la empresa del Norte. Hay
que estar en la estación, para tomar el correo, los que bajamos por la vía de
Alcoy, la friolera de 4 horas y treinta y dos minutos” (p. 13)...
En
aquestes quatre hores llargues Elies Tormo tingué temps de sentir missa i
recórrer les esglésies xativines admirant les velles pintures testimoni d’un
passat més esplendorós. Producte d’aquests temps perduts guanyats per a la Història de l’Art són una
sèrie d’articles que publicà al diari Las
Provincias entre 1907 i 1912. Las
tablas... recull
els textos de la premsa i afegí notes, croquis i fotografies. Les fotografies
són d’Enric Cardona, amb les plaques exposades 10 ó 12 hores perquè s’hagueren
de fer a l’interior de les esglésies, amb molt poca llum. En aquella època
l’electricitat encara no havia arribat a l’interior de molts dels temples
xativins. Es tractava per tant d’un llibre ben editat i il·lustrat. A Xàtiva no
tingué la difusió que després tindran els llibres de Carles Sarthou (els Datos para la historia... publicats per
l’Ajuntament) i eren pocs els exemplars originals a mans de particulars.
El llibre
de Tormo té la vàlua de traure a la llum la pintura xativina dels segles XV i
XVI, fins aleshores pràcticament desconeguda. El treball minuciós i pacient de
l’autor, amb l’acompanyament gràfic, va difondre l’art medieval xativí i té una
vàlua tal que cent anys després ningú no ha escrit una altra monografia sobre
el tema. Si hem de definir el llibre en poques paraules, podrien ser tres:
estima, treball i modernitat. Algunes de les pintures que s’hi recullen foren
destruïdes en la Guerra
d’Espanya però la major part encara podem admirar-les. Gràcies a Elies Tormo
coneixem fins i tot les mides i detalls del que ja no tenim. La ciutat era per
a l’autor un Museu de primitius, on cada església, cada ermita, conformava una
sala en la qual es podia gaudir de l’art pictòric medieval i modern.
