 |
| Levante - EMV, 18-5-2016 |
|
 |
| Portal Fosc de Xàtiva |
El
convent de dominiques del Portal Fosc de Xàtiva és conegut en el món de la
Història de l’Art per custodiar en la clausura el cèlebre tríptic de Santa Anna
pintat per Joan de Joanes. La tradició relaciona aquest retaulet amb el duc de
Calàbria i la seua filla Jerònima d’Aragó, la qual va ingressar com a monja al
segle XVI. La importància del retaule portàtil de Joanes ha eclipsat altres
obres artístiques que conserven les dominiques xativines. Sense anar més lluny,
trobem la taula titular, la Mare de Déu de la Consolació que presideix
l’església, oberta al públic totes les vesprades. Aquesta obra renaixentista relegada,
considerada fins avui d’autoria “anònima”, l’atribuesc ací, per primera vegada,
al pintor xativí Miquel Esteve. Ens trobem, per tant, davant l’única obra del
pintor que conserva la ciutat on va nàixer. És un dels artistes més importants
del Renaixement valencià en el primer terç del segle XVI, hereu de l’estil leonardesc
dels Ferrandos, dos pintors de la Manxa (Fernando de l’Almedina i Fernando
Llanos) que van realitzar associats les portes del retaule major de la Seu de
València entre els anys 1507 i 1510. Es pensa que Esteve va col·laborar amb els
Ferrandos en aquesta obra de gran qualitat realitzada per a la catedral, molt
deutora de la pintura de Leonardo da Vinci. En aquest sentit, Miquel Esteve fou
continuador de l’estil leonardesc en la pintura renaixentista valenciana, fins
i tot després que els Ferrando marxaren del regne.
En
1518 els jurats de la Ciutat de València van encomanar a Esteve les pintures al
fresc de la volta de la capella que tenien en la desapareguda Casa de la Ciutat,
situada en l’actual jardí de tarongers vora el palau de la Generalitat. Algunes
d’aquestes pintures s’han conservat als museus municipals de la capital
valenciana. El Museu de Belles Arts de València té exposades de forma permanent
algunes obres del pintor: el retaule de Sant Vicent Ferrer (procedent de
Museros), una Sagrada Família, un Sant Agustí i un Sant Miquel Arcángel
(procedent de Montesa), a banda d’altres obres més conservades en el depòsit. També
és obra seua el conegut retaule de Sant Antoni Abat de Llucena.
 |
| Mare de Déu de la Consolació. Xàtiva |
La
Mare de Déu de la Consolació de Xàtiva és una pintura de Miquel Esteve que es
pot datar al voltant de 1520, l’any en el qual es va establir la comunitat de
dominiques procedent de Barcelona. Sembla que aquesta taula va substituir una
més antiga, possiblement del segle XIV, que hi havia a la capella elevada
situada sobre el Portal Fosc. En arribar les monges fundadores i conservar
l’advocació del portal com titular del nou convent immediat, potser el
deteriorament de la taula vella va aconsellar encarregar a Esteve una obra
nova. L’encàrrec al pintor podria haver estat una iniciativa de les monges o
fins i tot dels jurats de Xàtiva, ja que la capella del portal era de patronat
municipal. El cas és que l’artista xativí es veuria obligat a inspirar-se en
l’anterior imatge pictòrica de la Mare de Déu de la Consolació, i d’aquí,
l’aspecte arcaic, una mica com d’icona, en què han reparat els pocs
historiadors que s’han detingut en la pintura. Esteve va morir uns anys
després, en 1527; fet que recull d’alguna manera la llegenda i els goigs de la
imatge, malgrat que aquests texts literaris situen la mort de l’autor en un
moment immediatament posterior a la conclusió de l’obra.
 |
| Calvari. Museu de Belles Arts de València |
Tinc
la impressió que Miquel Esteve, a més de preservar l’aspecte de la imatge medieval
anterior per motius devocionals, es va inspirar també, parcialment, en la Mare
de Déu del Pinturicchio que aleshores hi havia a la Capella de les Febres en la
Seu Vella de Xàtiva, construcció iniciada en 1497 per Francesc de Borja, bisbe
de Teano. Esteve coneixeria segur aquesta obra pictòrica importada d’Itàlia. I
segons un contracte de 1511, els Ferrando conclourien el retaule renaixentista inacabat
d’aquesta segona capella borgiana de la Seu Vella de Xàtiva. La taula de la
Mare de Déu de les Febres de Bernardino di Betto (Il Pinturicchio) es pot
admirar ara mateix en l’exposició de les Corts Valencianes, allotjades en el
palau dels Borja de la ciutat de València.
Els
trets del rostre de la Mare de Déu de la Consolació de Xàtiva i el cap del
xiquet pertanyen de forma manifesta a l’estil d’Esteve. El cap infantil és
idèntic al que trobem en la Sagrada Família de l’església de Rocafort. El xiquet
de Xàtiva sosté un rètol de cal·ligrafia encara gòtica amb la inscripció: Ego sunt via veritas et vita, “jo sóc el
camí de la veritat i la vida”. El rostre de la Mare de Déu de la Consolació és
similar al de Santa Maria Magdalena al peu de la creu en el Calvari del retaule
de Sant Vicent Ferrer del Museu de Belles Arts de València, obra procedent del
convent també dominic de Museros. A més, trobem en la imatge mariana de Xàtiva els
dits de dues falanges en compte de tres que caracteritzen l’anatomia de les
mans en les figures humanes que pintava Miquel Esteve.
 |
| Sagrada Família de Rocafort |
Tinc
en premsa un treball d’investigació sobre la taula de la Consolació (i la seua atribució
a Miquel Esteve) junt a altres pintures renaixentistes de Xàtiva d’autoria
diversa. A més, acabem de publicar un llibre sobre l’artista, Miquel Esteve pintor leonardesco de Xàtiva,
en companyia dels historiadors de l’Art Lorenzo Hernández Guardiola i Beatriu
Navarro i Buenaventura; obra que no recull la peça inèdita del pintor que
protagonitza aquest article.
[Article publicat al diari Levante -El Mercantil Valenciano (edició de La Costera - La Canal - La Vall d'Albaida, 18 de maig de 2016, pàg. 24]
