 |
| Retaule dels Principats de Xàtiva. Fot. M. Díaz i A. Padrón. Archivo Español de Arte |
Des que identificàrem fa uns anys aquesta obra d’art que es donava per perduda hem publicat les nostres conclusions sobre la peça en diversos articles i llibres especialitzats. En cap moment ens havíem plantejat dubtar de l’atribució al Mestre d’Alzira (Gaspar Godos) feta als anys 80 per M. Díaz i A. Padrón. Això ha estat així, perquè sols disposàvem d’un fotografia de la pintura, petita i en blanc i negre, publicada per aquests autors a la revista Archivo Español de Arte. Aquest únic registre fotogràfic conegut no permetia percebre els detalls de l’obra ni sospitar de l’atribució.
Fa uns mesos vaig tenir l’oportunitat de veure una sèrie de fotografies recents, a color i de resolució suficient, que em van permetre adonar-me que el retaule no pertanyia pas a Gaspar Godos (el Mestre d’Alzira), sinó que més aviat calia situar-lo en la proximitat d’algunes obres de qualitat atribuïdes a Onofre Falcó († 1560). L’estil i la pinzellada dels Principats pertany clarament al mateix registre d’algunes obres eixerides que en els darrers anys s’han atribuït a Onofre, fill del també pintor Nicolau Falcó.
Cal dir també que des d’aquella fotografia publicada en Archivo Español de Arte la taula ha estat intervinguda, amb un procés de neteja i la reintegració de les conques buides dels ulls dels personatges, malifeta que s’hauria perpetrat durant la Guerra d’Espanya. El retaule dels Principats eixiria del convent de la Consolació de Xàtiva en els mesos posteriors al 14 d’abril de 1931, quan en proclamar-se la II República Espanyola les monges van decidir depositar el seu patrimoni artístic i els elements de valor del convent en algunes cases dels terratinents dels pobles de la rodalia que eren de confiança, tot amb l’autorització prèvia de l’arquebisbat. Així doncs, en juliol de 1936, durant l’assalt al convent, les obres de valor es trobaven a quilòmetres dels murs del cenobi, amagades en domicilis privats.
Que el retaule no siga del «Mestre d’Alzira» i siga d’Onofre Falcó no li resta a l’obra ni interès ni mèrit. El pintor compta fins i tot amb una monografia publicada. Així i tot, Onofre Falcó i la seua producció continuen encara a l’ombra de l’oblit —l’oblit, sempre interessat, sempre injust, sempre ignorant—. En realitat a penes es coneix ni el pintor ni l’obra, de manera que hi ha molta feina a fer per delimitar amb seny la producció de l’artista. El corpus d’obres atribuïdes és encara incoherent i caldrà que els historiadors de l’Art ens posen a la tasca.
 |
Calvari d'Estivella, 1538
|
Pensem que el retaule dels Principats de Xàtiva seria una obra uns deu anys anterior al retaule del Calvari d’Estivella (1538), en el qual la qualitat de la pinzellada de l’autor hauria augmentat considerablement. El sant Joan evangelista seria una evolució dels àngels de Xàtiva. Una altra obra a considerar, posterior també als Principats, seria el retaule del Crist de la Bona Mort situat en una capella de la girola de la Seu de València. L’escultura del Crist té de fons una taula de Calvari de molta qualitat artística que ha rebut atribucions dispars però que jo considere pròxima a la producció més excelsa d’Onofre Falcó, paral·lela al retaule adés esmentat d’Estivella. En aquest Calvari de València les figures de les Maries tenen paral·lelismes amb alguns personatges femenins del retaule dels Principats. El mateix s’esdevé amb Sant Joan Evangelista, que és un model més evolucionat dels àngels custodis dels Principats. |
Retaule del Crist de la Bona Mort. Seu de València
|
Evidentment, el retaule dels Principats de Xàtiva és un una obra més arcaica que els retaules d’Estivella i València. De cronologia i estil similar a l’obra xativina serien les taules de Sant Mamés de Cesarea i Sant Joan Baptista, en col·lecció particular.
* Aquest text ha estat enregistrat prèviament amb certificat digital per tal de protegir la propietat intel·lectual amb efectes legals.
