diumenge, 28 de març del 2021

Més de 100 exemplars del llibre TAULELLERIA DEVOCIONAL D'ALCOI en les biblioteques valencianes

 Ja n'hi ha més de 100 exemplars del nostre llibre Taulelleria devocional d'Alcoi disponibles en multitud de biblioteques públiques de la xarxa valenciana. Concretament 110 a dia d'avui, de manera que s'ha distribuït per tota la geografia valenciana. Podeu fer una cerca al catàleg de la xarxa:

 https://xlpv.gva.es/cginet-bin/abnetop/O7710/IDb49375c1?ACC=101

 

L'obra també està disponible en PDF de forma gratuïta al web del Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi

divendres, 19 de març del 2021

L'Alqueria del Pi, entre Bonrepòs i Mirambell, i Vinalesa

 

Quan davalle el barranc del Carraixet amb bicicleta i em desvie en direcció a Meliana i la Via Xurra, passe sempre vora les ruïnes de l'Alqueria del Pi. En l'horta de València, a través dels segles, hi ha hagut diverses alqueries del pi. En tots els casos la presència de l'arbre pròxim a l'edifici atorgava el nom popular. En aquest cas, el pi va desaparèixer però el nom s'ha conservat per generacions. Ens trobem a meitat de camí entre Vinalesa i més avall Bonrepòs i Mirambell, al bell mig d'una horta encara viva, perquè encara rega amb aigua cavallera. La séquia reial de Montcada es dessagna refrescant els bancals i fent prosperar les collites.

L'alqueria no és ja més que quatre parets -tres si comptem amb exactitud. Una ortopèdia arquitectònica metàl·lica subjecta la façana principal que si no ja hauria caigut a terra. L'arc de dovelles curtes i les finestres superiors delaten una cronologia tardana, de darreries del segle XVI o millor del segle XVII. La vida s'ha esmunyit d'entre aquestes parets i ja ningú no l'habita. Li he preguntat a la meua sogra (que és de Gafaüt) si va conèixer viure en l'alqueria i m'ha dit que hi vivien unes xiquetes que anaven a l'escola de Vinalesa. A més, un taulell de numeració de les cases de camp (número 111), d'aquells blaus amb guarismes blancs, cal datar-lo vers 1950. Per tant, a meitat del segle XX encara es trobava habitada.

Quin plaer seria viure en aquesta casa de camp en mig de l'horta de València, vora el barranc del Carraixet i un munt de camins i sendes per recórrer. Quina llàstima que es perguen aquestes parets que humanitzaven la natura i encara constitueixen una fita en moments amables de la vida de vianants i ciclistes.


dimecres, 3 de març del 2021

Noves atribucions al pintor Gaspar Requena, natural de Montesa

 

Riunet, el repositori de la Universitat Politècnica de València, acaba de penjar el PDF del nostre article "Noves atribucions al pintor Gaspar Requena", publicat en la Revista de la Safor número 5 (2014).

Hi trobareu la Puríssima dels Escolapis de Gandia que atribuïrem al pintor i altres obres de X. (retaule de la Mercè i del Calvari Alt) l'Olleria i Dénia.

Punxeu en la fotografia per accedir.