diumenge, 26 de gener del 2020

L'espadanya de l'església de Sant Francesc, Xàtiva

Convent i església de St. Francesc a meitat del segle XX

Als primers anys 80 del segle XX es van encetar les fases de restauració de l'església medieval de Sant Francesc. Escric de memòria, però crec recordar que la teulada es completà a primers de 1984. En aquell moment la restauració de la teulada em va semblar poc respectuosa amb la integritat del monument, perquè van suprimir de socarrel l'espadanya que fins 1982-83 havia sobreviscut amb els dos ulls de les campanes emparedats. L'espadanya, coronada per una teuladeta a quatre vessants, s'assentava sobre el primer contrafort entre capelles i constituïa una mena de perllongació natural d'aquest element constructiu que s'enlairava uns 3 metres per tal d'allotjar un parell de campanes, destruïdes durant la Guerra d'Espanya (1936-39). 
Aquest fet, em va moure a publicar en 1984 un article en  LA VEU DE XÀTIVA on parlava de la situació aleshores precària de l'arquitectura gòtica de la ciutat. Pertany a la meua primera tanda d'articles publicats en premsa, en aquest cas, només amb 21 anys:
"El convent dels franciscans, més tard 'quarter d'infanteria del regiment Otumba', fou substituït per l'actual gratacels que descaradament pretén fer-li la competència al campanar de la Seu. Sols resta el temple, que per la seua cèntrica ubicació era el de la 'jet society' de l'època i en ell tenien llurs sepulcres les més nobles famílies. En començar la seua restauració s'ha eliminat l'espadanya, cosa que ha estat una llàstima, puix donava un toc 'cistercenc' a l'edifici i durant molts anys, caminant pel carrer de Sant Francesc cap el de Montcada, era l'únic indici que allò era una església, car la seua porta ogival també estigué almenys un trentena d'anys tapiada." ("A la recerca del gòtic xativí". La Veu de Xàtiva, extra de fira, agost 1984, pp. 17-18). Podeu llegir-lo complet en Academia.edu punxant ací.
El cas és que en qüestió de pocs mesos després de publicar-se l'article, alçaren de bell nou aquest fragment de la teulada i reintegraren la base de carreus de l'espadanya, de manera que en un futur si l'edifici tornava a obrir-se al culte cristià es puguera bastir fàcilment l'espadanya suprimida.  
Potser, lluny d'aquell 1984 i instal·lats en el futur, ha arribat l'hora de recuperar l'espadanya de l'església de Sant Francesc i així recuperar el toc d'aquelles velles dues campanes caiugudes en l'oblit. Mentre tant, Sant Francesc és l'única església sense campanes de la ciutat.  

La base de l'espadanya en l'actualitat

dissabte, 18 de gener del 2020

Rellotges de rellotgeria

Onda
En el món dels rellotges mecànics de butxaca trobem una tipologia de majors dimensions que s'anomena "Goliat" i que sol tenir corda de 8 dies. Les dimensions es troben a meitat de camí entre un despertador de l'època i un rellotge real de butxaca dels que en l'actualitat consideraríem grans.
Més grans encara que els rellotges Goliat eren els enormes rellotges de rellotgeria, un reclam publicitari de les antigues rellotgeries que sovint podíem trobar en les façanes d'aquests comerços especialitzats en la venda i reparació de la màquina del temps. 
Pocs se n'han salvat amb el pas de les hores i els anys. En 2007 vam arribar a fotografiar a Onda un magnífic rellotge "de butxaca" on podíem llegir la inscripció MOMPLET. Estava fet de taulells i suposem que provenia de les fàbriques ceràmiques de la ciutat, de manera que la tradició industrial local s'agermanava amb el món de la rellotgeria.

Xàtiva

Als Quatre Cantons de Xàtiva, cruïlla del carrer de les Botigues i el de la Font d'Alós, s'ha conservat un altre especimen, en aquest cas completament operatiu. Es possible que tinga ja els 100 anys, perquè els ferros retorçuts que el sostenen són encara d'estil modernista. Al segle XX fou el reclam de la rellotgeria-joieria d'Aureli Reig i des d'aleshores ha marcat els dies i les nits dels xativins. Pertany ja a la categoria dels rellotges elèctrics, una tecnologia que començà a implantar-se al segle XIX, especialment en les estacions del ferrocarril. 
En aquesta ciutat hem conegut diversos reclams que feien referència a alguns comerços tradicionals, com la Campana, l'Arruixadora o el "Barco". 

Xàtiva

dimecres, 15 de gener del 2020

Sant Antoni Canals 2020



Fot. F. Tormo

Un plaer haver estat de bell nou a Canals, on he retrobat tanta gent que vaig conèixer quan allí era el bibliotecari municipal (1993-2000). I un goig tornar a veure la foguera un any més, a punt de rebre el "tarongeret" del caramull.

Fot. F. Tormo

 

dilluns, 6 de gener del 2020

Conferència: Sant Antoni Abat en l'Art i en la taulelleria devocional

Segle XVIII

Dimarts 14 de gener de 2020, a les 8:15 de la vesprada, dins de les XII Jornades santantonianes organitzades per l'Ajuntament de Canals, faré la conferència "Sant Antoni Abat en l'Art i la taulelleria devocional". L'acte tindrà lloc en l'església parroquial de Sant Antoni, davant de la foguera.

Obra signada de Francesc Dasí, segle XIX

dissabte, 4 de gener del 2020

La mola del Mestre de Perea


En l'any 2016 la Generalitat va declarar BIC i adquirí en subhasta una taula coneguda en la bibliografia antiga amb el nom de "Mare de Déu de l'Almoina" per la incripció "gòtica" d'un retolet als peus de la imatge. L'obra va pertànyer a la col·lecció de la marquesa vídua de Benicarló, on va ser fotografiada per l'Arxiu Mas al segle passat. Es tractava d'una peça valuosa que amb bon criteri ara s'incorpora, després de la restauració, a les sales del Museu de Belles Arts de València.

 
La "Mare de Déu de l'Almoina" abans de la restauració
Es tractava d'una obra d'autoria valenciana, però molt repintada. La restauració ha tret a la llum els trets originals de la pintura, la qual ha resultat una obra inequívoca de l'anomenat Mestre de Perea. A més, la inscripció dels peus que semblava medieval era un repint molt tardà que ocultava una mola als peus de la Mare de Déu, amb la qual cosa representaria la patrona del Gremi dels Moliners de València.

Mestre de Perea: Mare de Déu de la Llet del Gremi dels Moliners
En realitat, l'advocació que hi trobem és la Mare de Déu de la Llet. I precisament el museu també exposa, no gaire lluny, una taula del pintor dedicada a aquesta devoció.

 
Mestre de Perea: Mare  de Déu de la Llet
El xiquet dels moliners porta al coll un amulet de corall vermell idèntic al del retaule de l'ermita de Santa Anna de Xàtiva, pintat pel mateix mestre. Les mares de l'Edat Mitjana col·locaven aquest amulet a les criatures per tal de protegir-les del mal d'ull (Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI. Fitxa 10, pàg. 106).