Setembre passat vaig estar per terres de Sòria, Soria pura cabeza de Extremadura. Sòria és una ciutat fascinant des del punt de vista monumental, immortalitzada literàriament per dos escriptors andalusos que hi són presents a cada passa: Gustavo Adolfo Bécquer i Antonio Machado.
Durant uns dies vaig trepitjar sendes i paisatges, vaig entrar en esglésies i catedrals, vaig recórrer monestirs i castells. Un matí de primera hora em vaig apropar a Sant Joan de Duero, on són les restes d'un antic monestir de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. Aquest cenobi situat a la riba del riu i al peu del Mont de les Ànimes serví d'escenari a una de les llegendes més conegudes de Bécquer.
El claustre de cel obert i complexió exòtica em recordà el meu llibre de text d'Història de l'Art quan estudiava C.O.U. en l'Institut de Batxillerat Josep Ribera de Xàtiva. I de retruc, l'assignatura de Literatura castellana, amb els Campos de Castilla de Machado, que també anava per al selectiu.
En l'interior de l'església, amb el capçal consagrat arquitectònicament al ritus bizantí, només s'exposen unes poques peces artístiques i arqueològiques. Entre elles em va cridar l'atenció un fragment de làpida funerària amb l'epitafi de grafia jueva en estat fragmentari. Va pertànyer a un jueu xativí del segle XIII que morí a Sòria. Aquesta peça arqueològica es trobà al tossal del castell de Sòria, on estava situada la necròpoli de l'Aljama jueva de la ciutat. La seua comunitat hebrea era de les més importants del Regne de Castella.
La petita exposició museogràfica ens facilità la traducció de la inscripció hebraica: "En aquell moment la visió s'esvaí... en morir un savi, un home... un rabí ple de... Abraham Xativí."
